(hey, type here for great stuff)

access to tools for the beginning of infinity

Com preparar-se per a l'autogestió energètica

L’energia fotovoltaica produeix electricitat neta per a consumir i vendre’n a la xarxa, a diferència de la solar tèrmica (només per a l’aigua sanitària). Una manera d’obtenir independència energètica?

A l’Estat espanyol, des de 2003 és possible triar la companyia elèctrica a la qual volem comprar energia. Aquesta és la realitat, almenys, sobre el paper, ja que sovint, com passa amb indústries desregulades amb més èxit (la de les telecomunicacions, per exemple), posar en pràctica el dret de triar una elèctrica suposa topar-se amb la realitat.

Les elèctriques espanyoles s’han repartit, literalment, el territori, de manera que no és possible, per exemple, viure en el centre de Barcelona o Madrid i voler contractar l’energia que usem a una empresa que generi energia amb mètodes exclusivament renovables.

Una cosa és estar-ne conscienciat i l’altra és voler desfer-se d’un contracte energètic amb companyies que produeixen la major part de la seva energia en plantes que funcionen amb carbó o, com mal menor, amb derivats del petroli.

En els últims mesos, el debat energètic a l’Estat sembla haver girat al voltant de la qualitat del subministrament, a causa de la gran apagada soferta a Barcelona el juliol de 2007, que deixà a les fosques a milers d’usuaris durant dies. L’única cosa aconseguida: una baralla entre Red Eléctrica i Fecsa-Endesa, per a dilucidar públicament de qui és la culpa del fet.

Anteriorment, el debat havia girat entorn d’una interminable opa sobre Endesa que, malgrat no afectar al consumidor, no va deixar espai per a cap altre debat.

Què passa si milers de consumidors estan més interessats en conèixer com poden autogestionar l’energia que consumeixen o en comprar energia neta que a assistir a les polèmiques esmentades? Internet pot servir com a punt d’inici d’una investigació que duu a usuaris de tot Espanya a plantejar-se la instal·lació de, per exemple, panells solars fotovoltaics.

Optar per l’energia solar

L’adopció de l’energia solar ha estat potenciada pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), que exigeix que les noves llars tinguin un consum energètic limitat i obliga a col·locar-hi captadors i plaques solars per a obtenir aigua calenta sanitària (ACS); i pel pla d’Energies Renovables 2005-2010, que incentiva als qui instal·len energia fotovoltaica fins a garantir una bona tornada de la inversió realitzada, quelcom valorat en un moment de crisi en el sector de la construcció.

  • Obtenir aigua calenta sanitària gairebé no requereix tràmits. Se n’obté mitjançant una instal·lació d’energia solar tèrmica.
  • Tot el contrari si es tracta d’energia solar fotovoltaica, la qual permet convertir-se en productor d’energia. Es requereix permís d’obra; el vistiplau del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç; donar-se d’alta com productor; demanar l’impacte ambiental de l’obra al Ministeri; complir amb les reglamentacions de cada comunitat autònoma; finalment, també és necessari demanar la connexió amb la companyia elèctrica.

Conèixer l’origen de l’energia que consumim

El 2003 s’inicià a l’Estat, a petició europea, la liberalització del mercat de l’energia elèctrica. Es pot triar l’empresa elèctrica a la qual es contracta electricitat. No obstant això, als problemes de canviar de companyia s’hi afegeix un més: si el que volem és contractar energia “neta”, produïda íntegrament amb mètodes renovables, només es pot recórrer a una sola empresa a tot Espanya.

Es diu Electra Nord, una empresa amb seu a Astúries, que genera i distribuïx energia creada sense combustibles fòssils a tot l’Estat. Segons Electra Nord:

  • Les seves fonts són només renovables.
  • Utilitzen energia eòlica com a principal font de subministrament (95% de la producció); minihidráulica (4%); i fotovoltaica (1%).

Electra Nord és l’única companyia a Espanya que es compromet, per contracte, a garantir que “el 100% de l’electricitat que consumeixin els nostres clients serà generada (…) a partir de fonts renovables amb baix impacte sobre el medi ambient.”

Més enllà de l’oferta d’aquesta empresa, pràcticament desconeguda, el consumidor es troba indefens davant allò que Greenpeace considera “campanyes enganyoses i amb evidents probabilitats de frau”. L’organització es refereix a les ofertes d'”energia verda” publicitades per Iberdrola; les de llum i gas d’Endesa, en les quals sempre està present la “sostenibilitat”; la de “estalvi energètic” d’Unión Fenosa; la de Gas Natural, que arriba a regalar electricitat en funció de l’augment del consum (a més consumit, més energia regalada).

Cap de les companyies esmentades pot garantir per contracte que l’energia que ofereixen al consumidor ha estat generada en la seva totalitat amb fonts renovables.

Una alternativa a la compra d’energia neta: produir-la un mateix

Existeix una resposta del consumidor interessat en emprar energia neta, o en no usar energia alguna, a totes les activitats quotidianes en què sigui possible, com en el consum en la llar o en la segona residència.

Qualsevol persona, empresa o institució pot instal·lar panells solars fotovoltaics:

  • Una instal·lació solar fotovoltaica converteix al consumidor en productor.
  • L’energia aconseguida pot consumir-se a la llar o es pot vendre a la xarxa convencional. Aquesta energia està regulada a un preu de 0,4 euros per kilowatts-hora (kw/h), si la potència instal·lada no supera els 5 kilowatts.
  • Convertir-se en productor autogestionat implica, primer, calcular la instal·lació fotovoltaica que es desitja realitzar i calcular el seu preu, que es pot amortitzar en uns anys. A més, entre el 15% i el 40% de la inversió efectuada es pot recuperar sense necessitat d’amortitzar la instal·lació amb el consum i venda d’energia, gràcies a les subvencions públiques existents.

Els tràmits per a engegar una instal·lació fotovoltaica són complicats. A més de les fonts informatives independents i les relacionades amb les administracions (Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia, IDAE en les seves sigles en castellà, etcètera), existeixen entitats com l’Associació de Serveis Energètics Bàsics (SEBA), amb seu a Barcelona.

SEBA és una organització de consumidors sense ànim de lucre que, davant la falta d’informació concisa sobre l’autogestió energètica, assessora a membres i persones interessades en la producció pròpia d’energia sostenible.

  • Per a l’organització, l’objectiu és que qualsevol persona, a qualsevol ubicació, pugui instal·lar energia solar, microhidráulica o eòlica, amb l’únic límit del propi pressupost amb què es compta; ja es tracti de generar energia per a consum propi o per a vendre-la a les elèctriques.
  • SEBA s’ha especialitzat en la recuperació de nuclis rurals abandonats: les cases o masies aïllades poden restaurar-se i autogestionar la seva energia. Les cases que, a més, volen connectar-se a la xarxa elèctrica, també són ajudades a portar-ho a terme.
  • L’únic requisit per a rebre l’assessorament és la quota de soci.

L’organització prepara una proposta tècnica i econòmica als qui volen tenir una autonomia energètica. SEBA “s’encarregarà de la gestió de les subvencions, la selecció de l’instal·lador, posada en funcionament, formació sobre el bon ús de la instal·lació i el seu manteniment”. L’organització té al voltant de 700 socis.

Produir energia elèctrica i abocar-la a la xarxa

Si el que ens hem proposat és produir energia neta perquè la nostra despesa energètica es porti a terme amb fonts renovables, existeix un impediment relacionat amb el funcionament del propi sistema elèctric.

Com Sònia Blasco, de SEBA, explica a faircompanies, “si un usuari vol amortitzar la instal·lació fotovoltaica venent l’energia generada a la xarxa, aquesta energia es barreja amb el cabal existent en la xarxa, produït també amb fonts no renovables. La paradoxa és que, mentre l’usuari ven energia neta, a l’estar connectat a la xarxa, la pròpia electricitat que consumeix prové del cabal comú.”

Aquest sistema permet amortitzar una instal·lació fotovoltaica. No obstant això, no garanteix al consumidor que l’energia que consumeix és neta.

Les empreses elèctriques no semblen interessades en ajudar a l’Administració que pugui dirimir-se clarament d’on prové allò que hom consumeix. Per què un usuari pot triar aliments, roba i transport amb una petita petjada ecològica i, en canvi, s’ha de conformar, per obligació, a consumir electricitat generada amb carbó?

Una factura elèctrica clara i estàndard: primer pas per al consum energètic crític

Una llei del juliol de 2006 obliga a les elèctriques a detallar en la factura l’origen de l’electricitat venuda al consumidor. En la pràctica, la informació que es dóna en la factura continua sent deficitària.

Però ara queda per veure com es donarà aquesta informació en la factura, perquè sigui fàcilment intel·ligible. La llei obliga que el disseny de la factura sigui igual en les diferents companyies, però poc més. Per això, Greenpeace ha proposat un etiquetatge que segueixi unes premisses més exigents:

  • La companyia elèctrica ha de donar informació sobre l’origen de l’electricitat que ven, amb un llistat estàndard de fonts energètiques.
  • L’impacte ambiental relacionat amb l’emissió de CO2 (principal responsable del canvi climàtic) i la producció de residus radioactius s’ha d’incloure clarament en la factura.
  • Informació comparativa de la mitjana del consum del client amb la mitjana del sector.
  • Un organisme independent, com la Comissió Nacional d’Energia, ha de ser l’encarregat d’elaborar i verificar les dades.

Les tarifes elèctriques continuen sent subvencionades a Espanya. Com denuncien diverses organitzacions, la tarifa és inferior als preus de l’electricitat en el mercat. Segons Greenpeace, “mentre es mantingui una tarifa inferior als costos de mercat, és impossible que existeixi cap oferta comercial d’electricitat.”

L’energia solar

L’energia solar sembla obrir-se pas finalment en un dels països europeus amb més hores de sol. La regulació de l’Estat garanteix la rendibilitat de les instal·lacions solars durant 25 anys. La tornada de la inversió efectuada, que els experts situen entre un 8% i un 12%, ha provocat que usuaris particulars i empreses s’hagin llançat a instal·lar hortes solars. Encara que instal·lar una horta solar i connectar-la a la xarxa elèctrica no és tan senzill.

L’energia solar rep inversions, tant particulars com empresarials, a tot Espanya. L’objectiu és situar-se al capdavant en l’ús d’energia solar, com ja ocorre amb l’energia eòlica, on Iberdrola i Acciona, dues empreses espanyoles, es disputen el lideratge mundial.

Segons les previsions de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), l’1% de la potència elèctrica espanyola provindrà dels panells fotovoltaics el 2010.

Els fenòmens que han impulsat l’energia fotovoltaica són “la proliferació d’hortes solars, la irrupció de petits electrodomèstics alimentats amb bateries solars o la construcció d’habitatges bioclimàtics”, segons una informació d’El País.

El Pla d’Energies Renovables 2005-2010 tenia com objectiu per a 2010 que hi hagués a Espanya una potència fotovoltaica de 400 megawatts (MW), tot just el 1% de tota la instal·lada a Espanya. La meta s’assolirà el 2008 i, donades les projeccions d’instal·lació de les diferents comunitats autònomes, l’energia solar fotovoltaica podria superar les fites oficials previstes, molt poc ambicioses.

El 2000 hi havia instal·lats 2,85 megawatts de producció fotovoltaica; el 2004, 37. A les acaballes de 2006, 137 megawatts. Mentre s’espera superar els 400 en 2008, ja hi ha peticions a Extremadura per a instal·lar 900 watts més. A Castella-La Manxa, 600; i a Andalusia, les peticions formals ascendeixen a gairebé 200. Les empreses del sector parlen de 6.000 megawatts projectats a Espanya, i la major patronal d’energies renovables, APPA, eleva la xifra a 18.000.

Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica a Espanya (Font: diari El País)

Potència instal·lada en megawatts, el 2006:

  • Navarra: 25,24.
  • Castella-Lleó: 15,32.
  • Comunitat Valenciana: 13,83.
  • Andalusia: 12,24.
  • Catalunya: 7,20.
  • Canàries: 6,28.
  • Castella-La Manxa: 6,07.
  • Múrcia: 5,30.
  • Madrid: 5,02.
  • País Basc: 4,57.
  • La Rioja: 3,10.
  • Balears: 2,61.
  • Galícia: 1,79.
  • Aragó: 1,54.
  • Extremadura: 0,61.
  • Cantàbria: 0,53.
  • Astúries: 0,36.

Evolució de la potència fotovoltaica instal·lada a Espanya, en megawatts:

  • 2000: potència total, 11,8 / potència instal·lada, 2,4.
  • 2001: 5,6 / 3,8.
  • 2002: 20,5 / 4,9.
  • 2003: 27 / 6,5.
  • 2004: 37,4 / 10,4.
  • 2005: 57,6 / 20,3.
  • 2006: 118,2 / 60,5.

Segons Javier García Bacora, director general de l’empresa d’energia solar Solynova, de Castella-Lleó, “Espanya compta amb un 35% més d’irradiació solar que altres estats com Alemanya, però que no obstant això tenim una producció deu vegades inferior a la seva. La Unió Europea ens obliga que fins el 2010 multipliquem per cinc l’esforç que hem fet fins ara pel que fa a l’energia solar fotovoltaica.”

Electricitat produïda amb energies renovables, incloent l’energia hidroelèctrica (Font: New Energy Finance):

  • Espanya: Proporció actual d’energia verda sobre el total: 17,2% / objectius del país per a 2010: 29,4%.
  • Itàlia: 16,5% / 29,4%.
  • França: 11% / 21%.
  • Alemanya: 10,4% / 12,5%.
  • Estats Units: 10% / No hi ha objectius federals, encara que si regionals (a 21 Estats).
  • Xina: 7,7% / 15% (el 2020, en lloc de 2010).
  • Gran Bretanya: 4,1% / 10,4%.
  • Japó: 3% / 7%.

Subministrament total mundial d’energia el 2004 (Font: The Economist):

  • Petroli: 34,3%.
  • Carbó: 25,2%.
  • Gas: 20,9%.
  • Nuclear: 6,5%.
  • Renovables: 13,1% (Biomassa, 10,4%; hidroelèctrica, 2,2%; geotèrmica, 0,41%; eòlica, 0,064%; solar, 0,039%; marees, 0,0004%).

País ideal per a l’energia solar

Una central de 10 megawatts té la potència necessària per a abastir el consum domèstic de 5.000 famílies. 400 megawatts d’energia fotovoltaica instal·lada (previsió per al 2010 que s’assolirà el 2008), servirien per a abastir a 200.000 famílies. 6.000 megawatts equivaldrien a abastir a 3.000.000 de llars. 18.000 megawatts instal·lats (les previsions més optimistes, d’APPA), suposaria abastir a 9 milions de famílies.

Com els objectius de l’energia fotovoltaica per al 2010 del Ministeri es compliran en breu, en haver-se arribat a més del 80% dels 400 MW previstos, el govern ha decidit elevar els objectius a 1.200 MW, però té previst retallar la seva retribució, una política que no ha agradat a la incipient indústria de l’energia solar. No hi haurà prima més enllà dels 25 anys i la retribució es redueix de 0,44 euros el kilowatt per hora a 0,31 en el cas de les hortes o parcs solars.

Des del 26 de maig de 2007, es garanteix que les instal·lacions d’entre 0,1 i 10 megawatts rebran uns 41 cèntims per kilowatt produït durant els primers 25 anys de funcionament. Després, el preu baixa fins als 33 cèntims. Degut a què produir un kilowatt a Espanya ronda els 25 cèntims, la prima garanteix recuperar la inversió amb escreix.

Instal·lar panells solars fotovoltaics és, en aquests moments, un negoci rendible que, no obstant això, no garanteix al consumidor privat que lliura energia neta obtenir-ne de neta a canvi. De moment, el model diu que es pot vendre energia neta a bon preu; això sí, consumint electricitat que prové de fonts desconegudes.

Aliments orgànics, locals o de comerç just. Roba de teixits orgànics que tracten respectuosament als seus treballadors. Bicicleta. Producció fotovoltaica. Consum elèctric derivat del carbó? Al cap i a la fi, vivim en un moment on encara conviuen l’iPhone i el motor de combustió, l’ordinador portàtil i les plantes de cogeneració elèctrica amb carbó.