(hey, type here for great stuff)

access to tools for the beginning of infinity

"L'Informe Lugano", un avançament de la propera crisi?

Aclaparador i documentat assaig sobre els escenaris d’horror ecològic, econòmic i social cap als quals sembla caminar el món en el segle XXI.

L’Informe Lugano és un d’aquells llibres que els amics es presten i l’audiència del qual augmenta gràcies al boca a orella i a les recomanacions de crítics, blocs respectats i altres fonts d’informació minoritàries.

La seva força narrativa parteix tal vegada de l’habilitat de Susan George per a presentar el seu assaig com un encàrrec realitzat per les classes dirigents mundials a un grup de treball al que s’encomana una tasca cabdal: confeccionar un informe que identifiqui les amenaces a les quals s’enfronta el capitalisme en el segle XXI i estudiar les possibles solucions.

Publicat en castellà per Icària Editorial i Intermón Oxfam, l’obra (Informe Lugano: cómo preservar el capitalismo en el siglo XXI) inclou pròleg del Manuel Vázquez Montalbán i una alabança del pensador Noam Chomsky en la seva contraportada: “Mediante un ácido ingenio y sombrías verdades, el Informe Lugano retrata brillantemente, a través de los ojos de sus imaginarios pero tan creíbles planificadores, un mundo hacia el que podríamos estar encaminándonos, lamentablemente.”

Molts lectors potencials, més que complaure’s, podrien esfereir-se amb aquestes credencials, tot pensant haver anat a topar amb un dels típics totxos descomunals que, en forma de “Llibre Blanc” o similar, acostumen a llegir -o fan servir per aixecar els seus monitors en les seves cares taules d’escriptori- els eurodiputats i altres criatures tecnocràtiques.

Res més lluny de la realitat: la cruesa de les solucions descrites pel pretès grup de treball d’especialistes ultraliberals que l’autora inventa manté el lector ben despert, un cop superat la lògica por d’haver caigut davant una “obra per intel·lectuals”.

Tant els promotors de l’Informe Lugano -Susan George ha volgut que siguin els qui confeccionen les directrius econòmiques i polítiques del planeta-, com el grup de treball que l’enllesteix i el presenta -suposadament, nou experts qualificats en distintes matèries-, apareixen únicament al principi del llibre, que es dedica a partir de llavors a l’Informe.

L’objectiu de l’informe és “identificar les amenaces que cauen sobre el capitalisme en el segle XXI i estudiar-les possibles solucions”.

Amb aquesta coartada, l’autora, ella mateixa el grup de treball, descriu amb un to solemne i sense circumloquis les estratègies que fan servir els poders fàctics de les societats que dominen el planeta per, mitjançant l’ús d’organismes econòmics internacionals, intentar preservar el món el suficient per tal de què el capitalisme pugui seguir dominant-lo.

Si bé l’Informe Lugano funciona literalment com a teoria conspiradora, tant la seva base argumental com les conseqüències que aventura per al mon en el segle XXI podrien complir-se.

El pròleg

El lector agrairà que l’escriptor, periodista i amant de la cuina barceloní Manolo Vázquez Montalbán dediqués una estona a escriure’l abans de la seva desaparició.

Montalbán tria un dels suculents paràgrafs als quals el lector arriba gairebé espantat, sorprès per la cruesa d’un text que no és percebut com a ficció: “… la prescindibilidad está ascendiendo por la escala social. No se trata sólo de los indios brasileños, los pobres de Estados Unidos y otras tribus remotas, Ud., su familia, su profesión, su pequeña o mediana empresa, su comunidad, su hábitat natural empiezan a estar también en su punto de mira. Si las empresas transnacionales no responden de sus actos más que ante los propietarios del capital, si los gobiernos no pueden gravar con impuestos un dinero evanescente y móvil y ayudar a sobrevivir a los millones de personas que permanecen inmóviles, entonces hay que eliminar de alguna forma el exceso de esas personas o…”.

Sobre l’autora

Susan George, nord-americana resident a França, es politòloga, presidenta de l’Observatori de la mundialització i vicepresidenta de l’Associació ATTAC, fundada pel periodista gallec també establert a França Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique.

George ha mostrat el seu públic desacord envers nombroses polítiques promogudes per organismes econòmics internacionals, especialment les relacionades amb l’OMC (Organització Mundial del Comerç).

Fitxa tècnica de l’edició en castellà

  • Títol: Informe Lugano: Cómo preservar el capitalismo en el siglo XXI
  • Autor: Susan George
  • Editorial: Icària
  • Gènere: assaig
  • Pàgines: 256
  • Any: 2001 (primera edició en castellà)