(hey, type here for great stuff)

access to tools for the beginning of infinity

Sobre l'organització de comerç alternatiu, ATO

L’ATO, Alternative Trading Organization en les seves sigles en anglès, és una organització no governamental (ONG) que ofereix suport al moviment Fair Trade (de comerç just), per tal de “contribuir a reduir la pobresa en les regions mundials en desenvolupament mitjançant un sistema de comerç que ajuda als productors marginats de les regions pobres a guanyar accés i rellevància en els mercats desenvolupats”, segons l’Associació Europea de Comerç Just (EFTA en les seves sigles en anglès).

Les organitzacions de comerç alternatiu parteixen sovint de l’activitat de grups polítics o religiosos, encara que el seu propòsit i funcionament solen ser seculars.

Els orígens d’aquest tipus d’organitzacions estan relacionats amb l’inici, als Estats Units i Europa, de causes polítiques progressistes que guanyaren importància a la dècada dels seixantes: el treball havia de permetre assolir compromisos basats en la justícia social, econòmica i comercial.

Històricament, les majors i més influents organitzacions de comerç alternatiu inclouen, a Europa:

  • Eza Fairer Handel (Àustria).
  • Oxfam-Magasins du Monde y Oxfam-Wereldwinkels (Bèlgica).
  • Alter Eco, Solidar’Monde y Artisans du Monde (França).
  • Gepa Fair Trade Company y El Puente (Alemanya).
  • Ctm Altromercato (Itàlia).
  • Agrofair y Fair Trade Original (Holanda).
  • Alternativa3, Ideas, Setem e Intermón Oxfam (Espanya).
  • Claro Fair Trade (Suïssa).
  • Cafédirect, Traidcraft, Oxfam Trading, Twin Trading, Jambohut y Divine Chocolate (Regne Unit).

Y a l’Amèrica del Nord:

  • Equita, La Siembra y Just Us! Coffee Roasters Co-Op (Canadà).
  • Dean’s Beans, Ten Thousand Villages, Equal Exchange, SERRV International y Handcrafting Justice (Estats Units).

Les organitzacions de comerç just pretenen basar la seva activitat en l’acord just i el respecte -acord entre els productors d’una regió en desenvolupament i importadors, botigues, organitzacions de certificació i consumidors. El comerç alternatiu també intenta “humanitzar” el procés comercial, escurçant el nombre d’intermediaris entre el productor i el consumidor perquè aquest últim pugui conèixer la cultura, la identitat i les condicions en què viuen els productors.

Les organitzacions de comerç alternatiu donen suport generalment els següents principis i pràctiques en les relacions comercials que promouen:

  • Creació d’oportunitats per als productors més desfavorits.
  • Transparència i “accountability”, terme anglosaxó que designa la voluntat d’una organització o institució de ser permanentment vigilada i supervisada perquè el seu funcionament sigui òptim.
  • Foment de la independència econòmica dels productors.
  • Pagament d’un preu just al camperol o artesà.
  • Igualtat entre gèneres i establiment de condicions laborals segures, saludables i acords amb les recomanacions de l’Organització Internacional del Treball. Respecte, tanmateix, de la Convenció sobre els drets del nen de les Nacions Unides.
  • Foment de pràctiques de desenvolupament respectuoses amb el medi ambient i foment de mètodes de producció responsables.