Comprar aliments locals és cada vegada més fàcil gràcies a iniciatives -nascudes espontàniament i sense suport oficial- que criden a consumir queviures tradicionals i fets a prop a casa.

Consumir aliments locals i ecològics pot ser adient en molts casos, com hem tractat d’explicar a faircompanies a través dels dos primers articles d’aquesta sèrie sobre menjar local (Menjar: contar els km per mos i Saps allò que menges?).

No és l’única resposta davant el canvi climàtic o de reivindicació de l’anomenat consum responsable, encara que optar pel menjar local i de temporada pot beneficiar l’experiència gastronòmica i la dieta dels qui opten per aquest tipus de consum, en ocasions catalogat com a “responsable”.

Heus aquí alguns avantatges genèrics associats al consum d’aliments locals i ecològics:

• Saludable: el consumidor pot consumir productes més sans, sense additius químics, tot evitant el contacte perllongat amb plàstics i càmeres frigorífiques.
• Saborós: els productes es poden recol·lectar o obtenir just abans de ser consumits, una garantia que el creixement o cria són les adequades. Per aquest motiu restaurants de Barcelona, Madrid i altres ciutats del món comencen a especificar si la matèria primera dels seus plats és local, de temporada, de mercat o una combinació d’aquests factors.
• Sostenible: s’evita un dany major al medi ambient derivat del transport dels productes, l’ús de fertilitzants i pesticides, etcètera.

Aparadors de menjar local: Slow Food i “restaurants de mercat”

Quan l’objectiu és consumir local i ecològic, sorgeixen iniciatives com el moviment Slow Food, iniciat a Itàlia per Carlo Petrini, encara que existeixen altres iniciatives de consum local i tradicional, tant a Espanya com en la resta d’Europa, Amèrica del Nord i altres regions del món.

Hom pot trobar productes locals -o produïts a escassos quilòmetres d’on són consumits- i conreats orgànicament en botigues especialitzades, parades de mercat i, extraordinàriament, en supermercats, encara que també existeixen les associacions de consumidors, o grups de consum local.

El que ha estat batejat com “boom de les cooperatives de consum” s’ha afermat a Madrid, el País Basc i Catalunya, així com a Andalusia (una de les principals zones productores d’agricultura ecològica d’Europa, segons la informació recopilada pel periodista José F. Leal).

El consum local i de temporada ha arribat fins i tot a la restauració. Per exemple, els mercats i restaurants de Barcelona s’han unit per a premiar el producte fresc de qualitat, sota el distintiu “Restaurant de mercat”.

El març de 2007, una cinquantena d’establiments barcelonins arrencaven la campanya que consisteix, tal com explicava Elena Castells a La Vanguardia, en “crear una marca de qualitat i garantir al client que allò que menja s’ha comprat en un dels 46 mercats municipals de Barcelona”.

Altres centres de distribució majorista agroalimentària a Espanya i Europa, com Mercamadrid, tenen les mateixes mancances que Mercabarna: la seva concepció, on preval l’eficiència logística i l’homogeneïtzació de productes (mesures, qualitats, preus), no té en compte conceptes com el recorregut dels aliments o el caràcter orgànic d’aquests.

Entre els establiments barcelonins reconeguts amb el distintiu “Restaurant de mercat”, hi ha els locas Ca l’Isidre, Alkimia, Ot Restaurant, Gaig, Drolma, Jean Luc Figueras, Caelis, Hoffman, Cuines (en el Mercat de Santa Caterina) o Semproniana, entre d’altres. Els restaurants guardonats tenen un adhesiu que poden mostrar en la porta d’entrada de l’establiment; el distintiu caduca cada any i ha de ser renovat.

Productes locals i ecològics a la gran urbs

Això sí, bona part dels aliments que es venen en les parades dels -justament reconeguts arreu del món- mercats de Barcelona, procedeixen de Mercabarna, “el major centre agroalimentari majorista del sud d’Europa”, com resa el lema d’aquest centre logístic alimentari situat als afores de Barcelona.

A Mercabarna hi ha productes locals, encara que també de la resta del món. No és estrany comprar fruita procedent de qualsevol part del planeta, independentment de la temporada.

Consumir productes locals i ecològics a Madrid o Barcelona pot ser més fàcil que en altres llocs del país. Les alternatives són variades; entre d’altres:

• Botigues ecològiques especialitzades: els productes acostumen a ser més cars que els convencionals, en ocasions fins al doble de preu, segons un informe del Grup de Tòxics d’Alternativa Verda. Aquestes botigues tenen èxit, sobretot, en els grans centres urbans: Veritas, a Barcelona, i Su Despensa Ecológica, A Salto de Mata o El Vergel de Madrid. Els herbolaris també s’han especialitzat en la venda d’alguns productes locals, ecològics o amb ambdues propietats.
• Consumidors amb hortes pròpies, tant urbanes (com vàrem mostrar en el vídeo Un hort en la terrassa), com suburbanes i rurals. En poder controlar tot el procés de producció de fruites, verdures o fins i tot carn, els consumidors que es poden abastir a si mateixos amb alguns productes orgànics produïts a casa (les verdures de temporada substitueixen a poc a poc les plantes decoratives a desenes de balconades de Madrid i Barcelona), aprecien especialment aquest tipus de productes.
• Supermercats i mercats de barri: tant els mercats de barri com els supermercats convencionals (Carrefour, Eroski, Hipercor, El Corte Inglés, Alcampo, Caprabo), compten amb un grapat de productes ecològics, encara que l’oferta és escassa i molt més cara que el producte convencional. Existeixen, així mateix, supermercats especialitzats en la venda de productes locals i ecològics, com Natura Sí i Ecocentro, a Madrid.
• Grups de consum ecològic: la seva expansió és extraordinària a Europa i l’Amèrica del Nord. Un grup de consumidors s’associa per a repartir productes locals i ecològics, sense passar per intermediaris. El preu dels productes és, per tant, inferior a l’ofert en les botigues ecològiques especialitzades. És l’alternativa de consum responsable que més adeptes guanya a Espanya, juntament amb la compra de productes de comerç just.

Menjar local a l’abast: productors locals i grups de consum ecològics

Això sí, per a consumir aliments locals tals com fruites i verdures de temporada i sense pesticides, és necessari un interès explícit per part del consumidor, ja que els supermercats i mercats, amb productes d’arreu del món, assequibles i amb bon aspecte, solen estar prop de casa i aporten comoditat:

• Comprar en un supermercat, o en un mercat que obté els seus aliments d’un centre de logística al que arriben productes des de qualsevol punt del planeta, no requereix cap feina extra.
• De vegades, si el consumidor no té una relació directa amb productors de fruites, verdures, peix i carn, comprar local (i alhora barat, de qualitat i ecològic) implica un major esforç. Això sí, l’esforç és cada vegada menor gràcies a la popularització de l’alternativa ecològica.

Hi emergeix el consumidor de productes locals

Com explicaven P. Arenós i E. Castells en La Vanguardia (L’alternativa ecològica, 12 de setembre de 2007), “comprar els productes frescos -fruita, verdura, peix i fins i tot carn- en una gran superfície o fer-lo en una cooperativa de productes ecològics, o posar-se directament en contacte amb el productor, no té gens que veure.”

Obtenir menjar ecològic i local segueix sent difícil, sobretot si hom vol comprar productes de temporada i sense plaguicides ni fertilitzants químics en un mercat o una gran superfície.

Tant en el mercat com en la gran superfície, els aliments hauran passat en la seva majoria per un centre integral de mercaderies, o centre logístic.

En una gran superfície, se’n troba de tot i durant tot l’any, encara que tant el preu com l’origen i la qualitat dels aliments (sabor, frescor, contacte amb càmeres frigorífiques i llargues hores de transport, etcètera), es veuen afectats.

Els productors d’aliments locals, tant a títol personal com associats al voltant de cooperatives, faciliten els productes que dóna la terra i la mar cada temporada als seus clients:

• Consumidors a títol personal que prefereixen obtenir en origen productes locals i en ocasions orgànics (o ecològics, és a dir, en la producció dels quals no s’empren derivats químics). Les relacions personals en la comunitat en la qual viuen, així com Internet, els facilita la recerca de productors (pagesos, aficionats a l’agricultura ecològica que obtenen excedents, etcètera), dels quals obtenen el producte. En ocasions, el mateix productor en facilita el repartiment a casa, una vegada el comprador ha triat el producte de temporada i la quantitat específica.

Eclosió dels grups de consum ecològic

Els promotors d’aquest tipus de comerç adverteixen que els grups de consum agroecològic no són botigues.

Com explicava Javier Rico en El País, cada integrant dels mateixos hi assumeix una sèrie de responsabilitats (fer-ne la comanda, recollir els productes, repartir-los, dur la comptabilitat) sense perdre de vista la filosofia principal: un consum responsable que relaciona les nostres necessitats amb les de les persones que conreen els aliments.”

Segons Alternativa Verda, un grup de consum ecològic (GCE) “és un col·lectiu de consumidors que s’associa per a adquirir aliments de forma diferent a la promoguda per l’actual sistema de comercialització alimentària, per a pal·liar, mitjançant l’associacionisme i uns senzills canvis en els hàbits quotidians, alguns dels problemes causats pel model agroalimentari a gran escala actual.

Tampoc no cal confondre els membres i promotors d’aquests grups de consum amb revolucionaris passats de voltes o conspiradors del capitalisme. Com explica Elena Castells en La Vanguardia, “que ningú pensi que pertànyer a aquest grup [en referència al grup de consum ecològic El Teixit de la Terra, a Terrassa, Barcelona] és cosa de quatre hippies de vida atabalada. Res més lluny de la realitat. Un dimecres o un dijous a la tarda -els dos dies que hi ha per anar a buscar els aliments-, en aquest local es reuneixen des d’una inspectora d’Hisenda o un metge a un bon grapat d’educadors.”

Els grups de consum ecològic arribaren a Europa en els setanta, encara que s’implanten a Espanya una dècada més tard; en els noranta, la creació de GCE experimenta un gran creixement, mentre que la preocupació per la salut i el medi ambient en els últims anys ha permès una nova expansió.

Entre els objectius d’aquests grups de consum, hi destaquen:

• Augmentar el coneixement dels consumidors pel que fa als seus drets alimentaris.
• Responsabilitat social i ecològica amb el planeta, especialment amb les àrees rurals.
• Conservar la biodiversitat agrícola, els ecosistemes i la vida salvatge.
• Millorar la capacitat nutritiva del menjar.
• Minimitzar el consum d’energia, transport i embalatge.
• Incorporar als productors i els consumidors en les decisions, sobretot quant al preu dels aliments.
• Recuperar el control de la despesa en el consum d’aliments.
• Gaudir de la cultura gastronòmica.

Els socis d’una cooperativa de consum local paguen una quota anual que varia en cada entitat, encara que se sol situar entre els 30 i els 80 euros anuals, a canvi de la qual obtenen descomptes en la compra de productes a productors periurbans i grans proveïdors ecològics (Gumendi i Ecomediterráea, fonamentalment).

Només a Catalunya, hi ha més de 40 grups de consum ecològic segons un càlcul de Ferran Alejandre, de la cooperativa barcelonina Germinal, del barri de Sants (constituïda el 1993), cadascun dels quals integra a desenes (en algun cas centenars) de famílies que volen consumir productes locals:

• A Barcelona, hi ha més d’una desena de grups, entre ells: Tota Cuca Viu, Xarxa de Consum Solidari, Ateneu de l’Eixample, L’Aixada, La Gleva, Cooperativa Userda 9, Cooperativa Cydonia, El Rec de Sant Andreu, Germinal de Sants o Germinal de Sarrià.
• Berga: La Pallofa.
• Girona: Cooperativa El Rebost SCCL.
• Granollers: Cooperativa El Sedàs.
• Lleida: La Maixanta.
• Manresa: El Rostoll Verd.
• Molins de Rei: El Petricó.
• Reus: Cooperativa El Brot SCCL.
• Rubí: Germinal de Rubí.
• Sabadell: El Teixit de la Terra.
• Santa Coloma de Cervelló: La Llauna Associació de Consumidors Responsables.
• Santa Coloma de Gramenet: El Cabàs (Ateneu Julia Romera).
• Terrassa: Cooperativa Candela.
• Torelló: La Calèndula.

Madrid ofereix, tanmateix, cada vegada més alternatives per a trobar queviures sense pesticides, transgènics ni additius químics. A la capital espanyola, diversos dels grups de consum ecològic formen part de la Coordinadora de Grups de Consum Agroecològic (Coordinadora de Grupos de Consumo Agroecológico):

• Madrid: Asalto de Mata, El Cantueso, Ecosol, Escalera Karacola, Hortaleza, La Dragona, Subiendo al Sur, RAC i REDES. En total, hi ha més de 20 grups de consum ecològic constituïts en la capital.
• Andalusia: Almocafre (Còrdova) o La Ortiga (Sevilla), entre d’altres.
• Múrcia: Ecomur (Cartagena).

La cistella de la compra en l’aldea global

Caldria preguntar-li, com Woody Allen va fer en el seu moment, aprofitant una cua per a anar al cinema en una de les seves pel·lícules, a Marshall McLuhan sobri la procedència dels productes que conformen la seva cistella de la compra.

L’exemple de l’evolució de la cistella de la compra a Espanya és un clar exemple que la globalització ha arribat a tots els aliments.

Elena Castells explicava en La Vanguardia que la cistella de la compra és, en indrets com Barcelona, un cabàs amb aliments de tot el món: “pomes de la Xina, peres de Xile, taronges de Sud-àfrica, llenguados d’Holanda i escamarlans d’Escòcia. Tot fent un cop d’ull a qualsevol carro de la compra es constata que la globalització ha arribat al supermercat.”

La importació d’aliments frescos creix més que qualsevol altra tendència en el sector. Segons Mercabarna, fa 20 anys s’importava el 20% del total de productes, mentre ara ja se sobrepassa el 50% dels aliments.

Entre els motius que provoquen que la compra diària es nodreixi cada vegada més de productes frescos procedents de països llunyans, hi destaquen:

• El consumidor vol de tot durant tot l’any, segons l’article d’Elena Castells. Això provoca que molts productes de temporada siguin importats per tal que hi hagi existències durant tot l’any.
• A l’Estat, la bonança econòmica ha afavorit la importació de fruites i verdures de tot el món, segons Joan Gené, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries de la Generalitat catalana. El consumidor opta per productes exòtics que abans no es permetia, alhora que demanda productes de temporada durant tot l’any.
• El preu: “de vegades, és més econòmic un producte vingut de fora que el conreat o capturat a Espanya.”

La importació de productes frescos s’ha triplicat a Barcelona en 20 anys. Un informe de Mercabarca recollit per La Vanguardia exposa d’on vénen els principals productes frescos de la cistella de la compra:

• Raïm: se n’importa el 64,9% d’allò consumit. De la xifra importada, el 67,7% procedeix de Sud-àfrica i el 10,8% de Xile.
• Pruna: un 59,8% importat. Hi prové de l’Amèrica del Sud (73,8%) i Xile (17,9%).
• Poma: 52,1% importat. De França (47,1%) i Xina (9,8%).
• Plàtan: 48,9% importat. De l’Amèrica del Sud (78%) i Camerun (7,2%).
• Pera: 24,7% importat. De Bèlgica (76,7%) i Xile (4,2%).
• Taronja: 22,1% importat. De Sud-àfrica (67,7%) i Xile (8,5%).
• Nectarina: 15,3% importat. De Sud-àfrica (76,6%) i Xile (6,6%).
• Pinya: 100% importat. De Costa d’Ivori (46,5%) i Costa Rica (22,5%).
• Kiwi: 92,7% importat. De Nova Zelanda (56,7%) i Itàlia (27,7%).
• Patata: 68,8% importat. De França (64,1%) i Bèlgica (25,2%).
• Col: 34,1% importat. De Bèlgica (46,4%) i Holanda (41,2%).
• Coliflor: 28,4% importat. De França (82%) i Alemanya (13,6%).
• Endívia: 27,6% importat. De França (51,3%) i Itàlia (41,1%).
• Ceba: 13,9% importat. De Sud-àfrica (40,3%) i França (18,5%).
• Rave: 11,6% importat. De Bèlgica (59,7%) i Itàlia (26,85%).
• Tomàquet: 8,8% importat. D’Holanda (16,7%) i Bèlgica (11,7%).
• Bròquil: 8,7% importat. De França (77,4%) i Gran Bretanya (6,9%).
• Escarola: 5,7% importat. D’Itàlia (55,8%) i França (36,9%).

El recorregut dels aliments bàsics de la cistella de la compra pot reduir-se amb solucions complementàries, que poden aplicar-se simultàniament. En ocasions, realitzar una compra responsable no implica pagar més, encara que sí posar major interès en allò comprat, ja que no és gens fàcil dilucidar d’on vénen els aliments que més ens interessaran.

Els grups de consum ecològic, les hortes urbanes, la relació directa amb els productors o les botigues especialitzades poden ajudar a reduir el recorregut dels aliments, alhora que es garanteix un consum regular i saludable de productes frescos i de qualitat.

En paraules de Terra Madre, la iniciativa de menjar local del moviment Slow Food, “el menjar local és més adequat per a subministrar productes de temporada, recollits al punt just de maduració, així com varietats vegetals i animals aclimatades que, a diferència d’aquelles seleccionades per la seva productivitat o la seva resistència al transport, ofereixen en el plat el gust de la frescor.”

Menjar bé no ha de ser quelcom dels temps d’Álvaro Cunqueiro o Josep Pla, dos exquisits menjadors, tan de poble com universals.

Carlo Petrini, fundador d’Slow Food, explicava en un divertit editorial un dels nombrosos casos amb què es troba diàriament, molts d’ells amb un regust surrealista: “No té sentit que a la plana d’Albenga, zona de la Ligúria italiana amb renom per les seves carxofes, s’escaigui el que em contava un productor: el diumenge a la tarda un camió retirava les seves carxofes per a dur-les A Milà, a més de 200 quilòmetres de distància, i el divendres després descobreix que les seves carxofes es troben en un supermercat a 100 metres de casa seva.”

• Visita la primera part d’aquest reportatge: Menjar: contar els km per mos.
• Visita la segona part d’aquest reportatge: Saps allò que menges?