L’Organització Mundial de la Salut defineix el sobrepès com un índex de massa corporal (IMC, calculat dividint el pes en quilograms pel quadrat de la talla en metres, kg/m2) igual o superior a 25, i l’obesitat com un IMC igual o superior a 30. El consum excessiu de nutrients, la vida sedentària i la predisposició genètica són alguns dels detonants de la malaltia.

Un altre factor: el consum de menjar ràpid dens en energia, es triplicà entre el 1977 i el 1995, mentre el consum de calories s’ha quadruplicat en el mateix període.

Fins ara, els experts han parlat de problemes per a la salut i per a la societat, a causa de l’augment de la despesa sanitària i a la pèrdua de productivitat de les persones amb sobrepès i obeses, com a principals conseqüències de l’excés de pes.

Respectar el planeta = ¿romandre prim?

Un recent estudi de la London School of Hygiene & Tropical Medicine citat per Reuters exposa altres conseqüències derivades de l’imparable augment de l’obesitat: la gent amb sobrepès menja més que la resta de la població i abusa de l’ús del cotxe, fet que provoca que l’excés de pes no només sigui una càrrega econòmica mèdica i d’absència de productivitat per a la societat, sinó que dobla l’impacte negatiu d’un ciutadà sobre el medi ambient.

Sorprèn, però es tracta d’un dels primers estudis que s’atreveix a relacionar obesitat i sobrepès amb augment de la petjada ecològica, encara que la relaciócausa-efecte és preclara. “Quan es tracta del consum d’aliments, moure’s amb un cos pesat és similar a conduir constantment un cotxe que consumeixi molta benzina”, degut a que la producció alimentària és una reconeguda font de gasos amb efecte hivernacle, expliquen els investigadorsPhil Edwards i Ian Roberts en l’estudi.

Els científics són expeditius amb les seves conclusions: “necessitem fer molt més per donar la volta a la tendència global d’increment del sobrepès, i reconèixer que es tracta d’un dels factors clau per reduir les emissions i frenar el canvi climàtic”.

Els càlculs: una persona amb sobrepès genera al voltant d’una tona de diòxid de carboni en emissions a l’any més que una persona prima, el que afegeix més de 1.000 milions de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera en una població mundial amb sobrepès superior als 1.000 milions.

Es tracta d’una quantitat important, si aquestes emissions són situades en el seu context: The Guardian recorda en la seva ressenya sobre l’estudi que el món emeté 27.000 tones de gasos contaminants directament relacionats amb l’activitat humana el 2004, més de 1.000 milions de les quals estan relacionades amb el sobrepès i l’obesitat.

La UE estima que cada ciutadà europeu és responsable de l’emissió d’11 tones de CO2 anuals.

Carn vermella i taxa de mortalitat

La ingesta d’aliments i begudes amb alts índexs de sucres i greixos es complementen amb la vida sedentària i la predisposició genètica per provocar l’actual epidèmia d’obesitat.

El setembre de 2008, Rajendra Pachauri, autoritat científica mundial en la lluita contra el canvi climàtic, suggeria que la gent hauria de menjar menys carn vermella, ja que la producció d’aquesta carn causa el 20% de les emissions de CO2 globals.

Els estudis realitzats al voltant del consum de carn vermella, contra els que s’ha posicionat històricament la indústria càrnia, destaquen que 1,5 milions de dones moren anualment al món per malalties causades a causa de l’excessiu consum de carn vermella. La carn vermella obstrueix les artèries, augmenta la pressió sanguínia i permet a cèl·lules cancerígenes prosperar en un sistema immunològic debilitat.

L’estudi sobre la matèria considerat més exhaustiu és el realitzat pels Instituts Nacionals de la Salut (National Institutes of Health, NIH): es va seguir la vida de 322.263 homes i 223.390 dones de 50 a 71 anys al llarg d’una dècada.

Cada participant va haver de compartir informació sobre la seva dieta, consum d’alcohol, tabaquisme, nivell d’educació, ingestió de suplements vitamínics, pes i historial mèdic familiar. Durant els anys d’estudi, els científics van comprovar que hi havia un major percentatge de morts entre els qui consumien grans quantitats de carn amb regularitat.

Els autors de l’estudi han extrapolat els resultats d’aquesta gegantina mostra al conjunt de la població estatunidenca, amb unes conclusions rotundes: aproximadament 1 milió d’homes i 500.000 dones moren cada any a causa d’una dieta poc saludable, que inclou de mitjana més de 100 grams de carn vermella al dia.

El cervell amb menjar brossa i amb menjar saludable

També s’ha comprovat, a través d’un estudi realitzat per científics de Caltech, que el cervell activa zones del cervell clarament diferents quan es mengen aliments saludables i quan, al contrari, s’ingereixen aliments amb altes quantitats en greixos i sucres.

Els participants que en la investigació aplicaren l’autocontrol quan es decantaren pel menjar saludable tenien una zona delimitada del cervell especialment activa, segons les ressonàncies magnètiques realitzades. Curiosament, els qui van prendre les decisions dietètiques més sanes van usar més una zona del cervell que va aparèixer apagada en els qui van optar per menjar brossa.

Sorprenentment, els qui van triar menjar poc saludable mostraren igualment un patró cerebral, ja que van mantenir una altra zona del cervell -la de les males decisions alimentàries, com ha estat batejada pels investigadors- activa de manera consistent.

Todd Hare, coordinador de l’estudi, confirma que la zona cerebral activa entre els qui van escollir aliments saludables està relacionada amb l’autocontrol.

Sense obesitat en els mitjans: alarma social contra la grip A

En l’era de la comunicació ubiqua, eines com Twitter, servei de micro-blogging en voga que ja transcendeix l’esfera minoritària “geek”, han contribuït a estendre l’alarmisme sobre la grip A. La informació, així com els rumors, viatgen amb més rapidesa que mai, gràcies a Internet, que complementa i amplia l’impacte dels mitjans tradicionals.

Sorprèn que tant l’OMS com els governs mexicà i nord-americà primer, i de la resta del món després, hagin posat en alerta a tota la població mundial en qüestió de dies, potser d’una manera massa alarmista, i que la pròpia OMS hagi establert un protocol d’actuació planetari per aturar una epidèmia “amb risc de pandèmia” considerada ja a mitjans d’abril de 2009 com “molt greu”.

En aquest tipus de casos, la frontera entre la prevenció dels responsables públics i sanitaris és difusa. La grip A ha provocat que alguns ciutadans d’arreu del món portin màscares; que França proposés a la Unió Europea, sense èxit, prohibir els vols procedents de Mèxic; o que a Rússia prohibeixin, desestimant les recomanacions i peticions de prudència dels organismes sanitaris internacionals, la carn de porc procedent d’Espanya (país europeu amb més casos confirmats de grip, cap dels quals greu); entre d’altres actuacions en llocs tan allunyats de l’epicentre de l’epidèmia com Argentina, Xina o Austràlia.

La grip A és molt contagiosa, encara que no més virulenta que qualsevol altre brot de grip comú, com ha explicat l’Administració nord-americana a la seva població, en un intent d’aturar el pànic. Potser aquest fet expliqui que el món aconseguís activar l’alerta sanitària amb rapidesa; al cap i a la fi, la malaltia viatja en avió.

Per a quan alarma social contra l’obesitat

L’obesitat i el sobrepès no són malalties que podem contreure en avió, en el transport públic o mentre assistim a un partit de futbol. Les seves connotacions socials són, a més, molt diferents.

En diversos períodes històrics com ara el Renaixement italià, l’obesitat era un símbol d’estatus, antagònic a l’actual: aleshores, els homenots de les grans ciutats italianes presumien de sobrepès, mentre l’obesitat ha esdevingut en l’actualitat en una pandèmia que afecta amb especial acarnissament a les classes menys educades i amb menys ingressos dels països rics.

L’OMS calcula que hi ha més de 1.600 milions d’adults amb sobrepès, 400 milions dels quals són obesos. L’organització calcula que el 2015 hi haurà 2.300 milions de persones amb sobrepès i 700 milions amb obesitat. Així mateix, el 2005 hi havia a tot el món 20 milions de nens menors de 5 anys amb sobreprès.

El sobrepès i l’obesitat eren considerats mals patits per les societats més riques, tot i que augmenta amb especial intensitat entre els més desfavorits dels països amb rendes altes i, sobretot, en els entorns urbans dels països amb ingressos baixos i mitjans, segons la OMS.

Causes de l’obesitat i el sobrepès

L’obesitat és considerada oficialment una de les pandèmies del segle XXI, amb prediccions d’augment de la despesa sanitària i disminució de l’esperança de vida que pressionaran els sistemes de cohesió social i fins i tot l’esperança de vida en totes les regions.

Per primera vegada, l’actual generació infantil té una esperança de vida inferior a la dels seus pares a molts països rics; l’obesitat i el sobrepès, unides al sedentarisme i a un estil de vida poc saludable, contribueixen al fenomen.

En termes mèdics, la causa fonamental de l’obesitat i el sobrepès és el “desequilibri entre l’ingrés i la despesa de calories”. Senzill de detectar i formular però, com es preveu una malaltia que es relaciona amb l’estil de vida, l’educació, la qualitat del menjar, la manca de temps, la incorporació de la dona al treball o l’expansió dels productes precuinats, begudes carbonatades, alcohol, menjarrápid i rebosteria industrial?

És fàcil explicar per què un individu engreixa, encara que més difícil trobar un diagnòstic complet que expliqui pel pes promig de les societats avançades ha estat augmentant de forma sostinguda des dels anys 80, amb especial incidència sobre els països anglosaxons.

Les causes genètiques han de ser considerades, segons els experts, per entendre el problema, encara que la predisposició a engreixar no explica per què la societat estatunidenca no incrementà el seu número d’obesos des de la fi de laII Guerra Mundial fins als anys 60, malgrat l’augment de l’estatura i pes mitjans dels seus habitants.

En tres dècades, l’obesitat s’ha accelerat i els experts creuen que això és degut a diversos factors:

• Sedentarisme i absència d’activitat física.
• Cost relatiu dels aliments més baix.
• Increment del màrqueting relacionat amb aliments poc saludables als mitjans, sobretot en horari infantil. Als Estats Units, aquest fenomen es va incrementar gràcies a lesdesregulacions promogudes per Reagan a l’inici del seu mandat.
• Augment de llocs de treball sedentaris.
• Augment del nombre de famílies amb dos ingressos (nuclis familiars on ambdós pares treballen).
• Expansió geogràfica descontrolada de les ciutats (més temps per viatjar en cotxe; menys temps per caminar, cuinar o exercitar).
• Creixement sostingut de l’oferta de restaurants de menjar ràpid i aliments precuinats. Als Estats Units, les porcions de les patates fregides deMcDonald’s van augmentar des de les 200 calories el 1960 a les més de 600 calories en l’actualitat.

Alimentar-se a la societat contemporània

La novel la gràfica Fast Food Nation: el costat fosc del menjar americà, que va inspirar el 2006 una pel·lícula homònima, examina en profunditat els orígens i influència del menjar ràpid als Estats Units i la resta del món des de la seva aparició a mitjans del segleXX i posterior expansió, així com la innegable influència sobre el seu èxit d’un model social al voltant de l’ús extensiu automòbil i a la descentralització de les ciutats, que al’Amèrica del Nord va coincidir amb el desmantellament de diversos sistemes de transport metropolità.

Els grups de pressió, entre ells els relacionats amb la idustria automobilística de Detroit, formen part d’una història plena de matisos i arestes que bé mereixen un altre grapat de treballs periodístics com el emprès per EricSchlosser.

L’OMS atribueix l’augment de l’obesitat i el sobrepès, un problema present en els mitjans, encara que mai causant d’alerta alguna tot i ser molt més mortífera i maligna a llarg termini que pandèmies com la grip A, a diversos factors, entre els quals destaquen:

• “La modificació mundial de la dieta, amb una tendència a l’augment de la ingesta d’aliments hipercalòrics, rics en greixos i sucres, però amb escasses vitamines, minerals i altres micronutrients”.
• “La tendència a la disminució de l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de molts treballs, als canvis en els mitjans de transport i a la creixent urbanització”.

Els causants esmentats per l’OMS augmenten l’estatura de la recerca de Schlosser per Fast Food Nation.

Un problema planetari que afecta a totes les edats

Dos països d’Amèrica del Nord, Estats Units i Mèxic, avantatgen la resta d’Estats que formen part de l’OCDE en percentatge de ciutadans amb un índex de massa corporal superior a 30, o obesos. Canadà, tercer país nord-americà, es troba igualment en la part superior d’una classificació amb 28 països. Els 10 membres del’OCDE amb un major nombre de obesos, cinc són anglosaxons (EUA -1 -, Regne Unit -3 -, Austràlia -5 -, Nova Zelanda -9 – i Canadà -10 -).

L’imparable augment del sobrepès i l’obesitat entre els nens preocupa, tot i que encara no arriba a un caràcter d’alarma social. A Andalusia, per exemple, les consultes per obesitat infantil van créixer un 289% el 2008.

La doctora sevillana Josefa González veu en els nens obesos que acudeixen a la consulta de l’hospital infantil Virgen del Rocío un perfil definit: hi ha un alt percentatge de fills únics, de classe social mitjana o baixa, que passen molt temps sols o amb els avis i pateixen un cert “desordre vital”. Nens autònoms que mengen el que els agrada, quan imposen quan i no acceptentutelatge amb els aliments.

Un 38% dels menors andalusos té sobrepès i un 25% és obès; en aquesta comunitat autònoma, el tractament de l’obesitat suposa el 7% de la despesa total sanitària; cada any, moren a Andalusia 6.000 persones per malalties relacionades amb el sobrepès.

Al conjunt d’Espanya, l’obesitat és la segona causa de mort, només per darrere del tabac, malgrat que la seva incidència segueix sent inferior a les regions mediterrànies. El percentatge de persones amb obesitat mòrbida arriba al 10%; Catalunya és la comunitat autònoma amb un menor índex d’obesos (un 0,5% del total de la població, o 35.000 persones), encara que fins i tot en el nord-est peninsular l’augment del sobrepès és alarmant. Només a Catalunya, 5.000 persones moren cada any per aquesta causa.

Detectar els determinants socials

Nombrosos estudis apunten a l’existència d’un factor de classe i accés a l’educació que incideix sobre el sobrepès i l’obesitat. Els estudis més simples són també els més contundents: als Estats Units, comparant el patrimoni net amb l’índex de massa corporal, un informe de 2004 concloïa que els obesos són la meitat de rics que els prims.

La diferència en aquests resultats està relacionada amb menors índexs d’educació i major consum de menjar ràpid i precuinat entre les classes més desfavorides dels Estats Units. Un altre estudi constata que les dones que es casen en un entorn social favorable són més primes que aquelles que es casen en un estatus més baix.

A Espanya, els casos de diabetis en immigrants tripliquen els de la resta de la població. Com es comprova en els centres d’atenció sanitària de barris com el del Raval, a Barcelona, l’adquisició d’hàbits poc saludables al país d’acollida, unida a una major predisposició genètica d’algunes ètnies, contribueix a fer que la diabetis tipus 2-relacionada amb elsobrepès-s’estengui amb rapidesa entre algunes comunitats.

Beneficis de la lluita -reeixida- contra l’obesitat

La lluita contra l’obesitat requereix un compromís polític sostingut, així com la col·laboració dels principals actors socials, tant públics com privats: ciutadans individuals, governs, sector educatiu, família, societat civil, organitzacions no governamentals i empreses.

En una situació ideal, els individus podrien:

• Menjar d’una manera frugal i saludable.
• Reduir la ingesta de calories i canviar del consum de greixos saturats al de greixos insaturats.
• Augmentar el consum de fruites i verdures, llegums, grans integrals i fruits secs.
• Reduir la ingesta de sucres.
• Augmentar l’activitat física (almenys 30 minuts d’activitat física regular, d’intensitat moderada, la majoria dels dies). Nota: per a perdre pes, pot ser necessària una major activitat.

Les conseqüències d’una major responsabilitat sobre el nostre cos i sobre l’alimentació responsable dels nostres fills i grans? La reducció de la petjada ecològica de les persones, la disminució de la factura sanitària, l’augment de la qualitat de vida de les persones, l’augment del’autoestima, l’increment sostingut de la productivitat, un augment de la riquesa.

¿Efectes secundaris d’una dieta saludable i un exercici regular a totes les edats? Absolutament cap.

A hom li fa l’efecte que les prioritats socials estan massa relacionades amb factors materials i econòmics.