La inversió ètica cerca a clients qui vulguin invertir en empreses i causes justes. Ara, a més, els qui ofereixen productes financers responsables intenten difondre-ho d’una manera senzilla.

Internet i la mitjanceria d’experts i gestors permet a qualsevol inversor extreure rèdit dels seus diners mentre s’assegura que aquest és emprat d’acord amb criteris ètics. Això sí, la definició d'”ètic” té tantes accepcions en aquest context com productes d’inversió es poden trobar en el mercat.

Consolidació dels productes financers ètics

Partint de la caritat tradicional europea -amb profundes arrels laiques i religioses-, així com de la filantropia de tradició anglosaxona i del canvi de valors originat en la contracultura dels seixantes, la inversió socialment responsable es popularitza definitivament en el nou segle, sobretot a Europa i l’Amèrica del Nord. El principal atractiu dels productes financers ètics és la combinació entre el “benefici social” i la recerca de la rendibilitat per a l’inversor.

La Inversió socialment responsable ha crescut amb robustesa des de 2001. Les carteres d’inversió ètica representaven 2,15 bilions de dòlars ja el 2003, un increment pel que fa als 2,01 bilions de 2001.

Només als Estats Units, el mercat de la inversió ètica mourà 3 bilions de dòlars en 2011, segons la consultora Celent, mentre el mercat europeu passà d’1 bilió d’euros el 2005 a 1,6 bilions d’euros el 2007. La inversió ètica també guanya força a Europa: el Regne Unit, França, Itàlia, Suècia i Bèlgica compten amb el 63,7% dels fons ètics mundials. El canvi de mentalitat es pot quantificar clarament, segons Celent.

I, a mesura que els productes d’inversió són adoptats per usuaris més heterogenis, molts d’ells sense grans fortunes, les perspectives de la inversió socialment responsable es fan encara més encoratjadores.

Ni el gran inversor institucional (posem per cas, el Fons Noruec del Petroli) ni el petit inversor, estan interessats a invertir en pràctiques que posin en risc el medi ambient, que no respectin els drets humans o fomentin guerres remotes.

Tant la literatura de grans tiratges (des del llibre Green to gold, de Daniel C. Esty i Andrew S. Winston, fins a No Logo, “icònic” molt a pesar de l’autora, Naomi Klein; o la seva última obra, La doctrina del xoc) com el cinema (Blood diamond o The constant gardener són dues proves d’això), mostren l’interès creixent per la responsabilitat social de les empreses i els qui inverteixen, directa o indirectament, en empreses amb arestes ètiques.

Doble retorn de la inversió

La inversió socialment responsable (ISR) dóna als productes financers tradicionals un sentit imprescindible per a un nombre cada vegada més gran d’inversors: es tracta d’afavorir les pràctiques corporatives que tinguin en compte la protecció del medi ambient i el consumidor, la qualitat dels productes, o la diversitat.

Molts d’aquests productes d’inversió (encara que no tots) eviten explícitament la participació en empreses relacionades amb l’alcohol, el tabac, el joc, la producció o venda d’armes o la indústria militar en general.

Existeixen productes financers que inverteixen en la lluita contra el canvi climàtic; o altres que inverteixen en energies renovables; en microcrèdits per a famílies de països en desenvolupament; o en projectes de comerç equitatiu, per posar alguns exemples.

Els gestors d’aquests fons es basen en unes normes i criteris cada vegada més definits i homologats arreu del món, dividits fonamentalment en dues estratègies:

• Filtre negatiu: no entraran en un fons ètic les empreses que no representen els criteris ètics fonamentals (respecte pel medi ambient i els drets humans, amidats amb una sèrie d’indicadors). A més de les entitats que deterioren el medi ambient o creen situacions laborals injustes, també hi són expulsades empreses que produeixen armament, tabac, alcohol, aquelles que experimenten amb animals; sovint es tenen en compte criteris afegits, en funció de la singularitat del fons. Per exemple, un fons ètic de caràcter religiós inclouria l’avortament com a filtre negatiu.
• Filtre positiu: segons l’assessor Juan Manuel Maza, consisteix en “actuar davant empreses que no obren èticament, tot tractant de canviar aquelles normes i conductes des de dintre”. Des d’aquest punt de vista, un inversor i accionista té drets i pot actuar davant el consell de la companyia amb l’ànim de canviar allò que estimi injust.

L’Associació Britànica de Gestors d’Inversió explica ambdós filtres en profunditat (positiu i negatiu) i el seu paper en les inversions ètiques. L’explicació d’aquests criteris es pot consultar amb profunditat en el document Choosing an ethical fund (Triar un fons ètic), publicat pel centre d’investigació EIRIS.

Principis de la inversió ètica

Les normes i criteris que definirien la inversió ètica no s’apliquen a partir d’una única i inequívoca llista de valors socials i mediambientals. A causa de això, els propis inversors han impulsat, amb l’ajut de l’ONU (a través dels departaments UNEP Finance Initiative -Iniciativa Financera del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient- i UN Global Compact) els Principis per a la Inversió Responsable (Principles for Responsible Investment).

Els Principis d’inversió responsable els ha elaborat “un grup internacional d’inversors institucionals tenint en compte la creixent importància de les qüestions ambientals, socials i de govern corporatiu per a les pràctiques d’inversió”. El procés fou convocat pel secretari General de les Nacions Unides.

Els principis són voluntaris i en representen una aspiració. No són prescriptius, sinó que proporcionen als inversors ètics un conjunt de procediments socials, mediambientals i corporatius. Els Principis per a la Inversió Responsable poden ser signats per societats i entitats d’inversió d’arreu del món.

“Signar-los implica un grau de compromís envers els Principis, mostrant un suport des dels àmbits de decisió de tot el sector de la inversió. I aplicar els Principis no només hauria de derivar en beneficis financers superiors a llarg termini, sinó també en una major aproximació entre els objectius dels inversors institucionals i els de la societat en el seu conjunt.”

Els Principis per a la Inversió Responsable (consultar document PDF en castellà) es divideixen en 6 apartats, en els quals els inversors que els subscriuen es comprometen a:

• Incorporar les qüestions de govern empresarial en les inversions (es pretén crear instruments i paràmetres seriosos i homologables del bon govern empresarial, així com encoratjar la investigació universitària).
• Incorporar el bon govern (aplicació de polítiques de responsabilitat empresarial) a les pràctiques i polítiques d’identificació d’inversions ètiques.
• Demanar a les entitats que inverteixin la publicació de les informacions apropiades sobre bon govern i responsabilitat social (RSC o RSE: per a més informació sobre responsabilitat social corporativa, visitar els reportatges RSC per a ‘dummies’: definició i RSC per a ‘dummies’: eines).
• Promoure l’acceptació i aplicació dels Principis per a la Inversió Responsable en la indústria de les inversions.
• Col·laborar per a millorar l’eficàcia en l’aplicació dels Principis.
• Notificar entre els signants de la iniciativa les activitats i els progressos en l’aplicació dels Principis.

En resum: la mancança d’un marc regulat i reconegut pels inversors d’arreu el món que pugui delimitar definicions i maneres d’amidar el bon govern d’una empresa, la responsabilitat social o la inversió responsable, ha dut als propis gestors de les inversions ètiques a crear, amb l’empara de l’ONU, els esmentats Principis.

La seva aplicació comportarà una major garantia per als gestors de carteres d’inversió ètica i, per tant, per als propis inversors. I, si entenem que la inversió ètica reverteix beneficis sobre les societats del món, aquests Principis beneficien als defensors del medi ambient o els drets humans.

Productes ètics en què invertir

Hi existeixen diversos productes relacionats amb la inversió ètica o ISR:

• Fons d’inversió: productes cada vegada més populars. Els criteris de sostenibilitat no s’apliquen només a la inversió en borsa, sinó també als “hedge funds”, o fons de capital risc. Els consumidors reconeixen ara que “fons ètic” equival també a rendibilitat. Com expliquen Laura Albareda, María Rosario Balaguer i Daniel Arenas en el llibre Observatori 2007 de la Inversió Socialment Responsable, diverses investigacions mostren que els fons ISR són tan rendibles com els seus equivalents convencionals (La Inversió Socialment Responsable: Tres Assajos, de María Rosario Balaguer, també aborda aquest tema). Només als Estats Units, hi existeixen més de 200 fons ètics, que representen prop del 13% de totes les inversions en aquest país.
• Fons de pensions: els fons de pensions depenen dels diferents governs i comencen a rebre la pressió social ciutadana perquè adoptin polítiques d’inversió i de responsabilitat amb la societat (“accountability“) que siguin positius per a la societat i el medi ambient. Diversos fons de pensions tenen en compte el medi ambient i ometen inversions amb un risc de violació dels drets humans. El Fons de Pensions del Govern de Noruega, per exemple, té com a mandat evitar “aquelles inversions que constitueixin un risc inacceptable que el Fons contribueixi a actes no ètics o omissions, tals com violacions de drets humans fonamentals, serioses violacions dels drets humans, corrupció o danys mediambientals severs”. El Fons de Reserves Francès-FRR és un cas similar amb objectius i criteris semblants als del fons noruec.
• Banca ètica: entitats especialitzades en aquest tipus de banca (Triodos Bank); i bancs (HSBC, ABN Amro, Santander, BBVA) i caixes d’estalvi amb productes específics relacionats amb la inversió responsable (inversió en empreses amb sostenibilitat homologada, projectes ecològics, projectes solidaris, etcètera).
• Entitats de microcrèdits i altres productes: la inversió ètica no només es refereix a la modificació amb criteris mediambientals i socials dels clàssics productes d’inversió, sinó també a nous productes, sorgits d’idees o iniciatives que permeten la inversió directa en el finançament d’entitats, projectes o persones necessitades, en forma de microcrèdits i altres productes relacionats. A Espanya, per exemple, BBVA ofereix el fons d’inversió en microfinances BBVA Codespa Microfinanzas, del que parlàvem a faircompanies el 2007 (veure El primer hedge fund espanyol que inverteix en desenvolupament social). L’objectiu d’aquest producte és “promoure l’accés als serveis bancaris dels més desfavorits i d’aquells qui, en no disposar d’una nòmina o patrimoni mínim, no poden accedir a serveis financers bàsics.”

Guia de la inversió ètica

És possible aconseguir un rendiment considerable per a la inversió pròpia i, alhora, per al planeta, explica Harvey Jones en el diari britànic The Guardian. L’article ofereix, a més, deu consells pràctics per a invertir èticament, independentment dels diners disponibles per a invertir. Al cap i a la fi, on està escrit que la primera inversió d’una persona jove sigui un compte habitatge?

1. Considerar el que vol dir “ètic” per a un mateix: existeixen desenes de fons ètics on triar a cada país, cadascun dels quals aplica sovint els seus propis criteris. Potser tenim clar que no volem invertir en alcohol, tabac, pornografia, o armes. Però, què ocorre si creiem que l’energia nuclear pot jugar un paper necessari i positiu en la transició a les energies renovables? O, és l’ús d’animals per a realitzar proves igual si es tracta de la indústria cosmètica o la dels medicaments? Existeixen barreres que el propi usuari haurà d’establir, en funció de les seves pròpies conviccions. Diversos fons (sobretot, els més importants) ofereixen en la seva cartera empreses com les principals petrolieres europees (BP, Shell, Total i Repsol, entre altres). Molts de nosaltres no estem d’acord en què una cartera amb aquests valors pugui considerar-se “ètica”. El principal motiu de pes: cal explicar una mica més sobre el petroli i la seva omnipresència en la societat? (Quedi dit, a més, que qui escriu aquestes línies, va estar ajudant a peu de platja durant la catàstrofe del Prestige, en la Costa dóna Morte gallega. Les experiències personal sovint ajuden a entendre la visió local-global d’un problema).
2. Dedicar una mica de temps a investigar: hi existeixen estudis, i informes de centres d’investigació que esmentem en aquest mateix article. Diversos bancs, caixes d’estalvis i empreses de gestió de carteres ofereixen eines per a entendre i aprofundir en els productes financers ètics. A Espanya, l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) hi ofereix una explicació bàsica dels fons d’inversió ètics i solidaris.
3. Trobar a un assessor financer amb qui confiem (i que ens ofereixi el servei degut, independentment de la quantitat econòmica que invertim). Una inversió ètica no equival a gestionar un compte de banca privada. No cal ser una gran fortuna per a comptar amb els arguments necessaris per a entaular una relació fructífera amb un assessor. Una vegada triat el producte, a fer rendir els nostres diners. És la millor opció si hom no se sent còmode amb les inversions de risc. Quan hi existeixi una certa familiaritat amb el funcionament dels fons d’inversió i productes similars, un pot prescindir de l’assessorament professional.
4. Considerar l’actitud pròpia envers el risc i la predisposició a córrer-ho: alguns principis relacionats amb la inversió funcionen de la mateixa manera quan s’inverteix en renovables que en míssils balístics. Hi existeix un risc, que es pot predefinir en les característiques del propi producte financer. Els inversors més agressius i experimentats inverteixen en empreses amb un alt risc, com ara petites firmes que investiguen noves tècniques en energies renovables. Els valors més segurs solen ser molt estables, de manera que el retorn de la inversió pot ser molt limitat quan el risc que se’n pren és inferior.
5. Estudiar les deduccions fiscals que es puguin obtenir, en funció de la política fiscal de cada país.
6. Triar un pla de pensions ètic (n’hi ha). Si l’oficina bancària amb la qual hem treballat tota la vida no ofereix aquest producte, no es perd res suggerint-hi el nostre interès. Sovint, és la pròpia oficina la qual no impulsa degudament els productes més nous, en requerir un coneixement previ, l’estudi d’una certa documentació, etcètera. Diverses firmes especialitzades en plans de pensions ofereixen fons ètics, com Axa, Friends Provident, Legal & General, Norwich Union, Prudential i Skandia, entre unes altres.
7. Triar curosament el gestor de la nostra inversió ètica. The Guardian pregunta a l’experta en fons ètics Sagarika Chatterjee, de la firma F&C, sobre els criteris a seguir per a triar a un gestor d’inversions. No n’hi ha, de receptes màgiques, encara que l’experta assegura que el més adient és preguntar-se un mateix si els criteris ètics del propi gestor semblen rigorosos. Intuïció, en definitiva.
8. Estar preparat per a tenir, sobretot al principi, un retorn de la inversió modest: els fons ètics competeixen amb aquells que permeten invertir en qualsevol companyia. Hi existeixen companyies molt poc ètiques que proporcionen espectaculars retorns de la inversió, de manera que diversos productes no ètics són en termes purament financers més atractius que els ètics, sobretot a curt termini. Encara que aquesta situació està canviant, amb una creixent atenció industrial en mercats com el de les energies renovables, per exemple.
9. El rendiment d’una inversió és fonamental, i el fet que aquesta sigui considerada “ètica” no implica conformar-se amb condicions que no són avantatjoses com les d’altres productes. The Guardian recomana trobar l’equilibri entre principis i beneficis. També recorda que el rendiment passat d’un fons no garanteix retorns similars en el futur.
10. Ser consistent: no s’entendria que conduïm un Hummer i el fem servir per anar a comprar el pa amb ell, o que comprem en el pitjor supermercat del nostre país en termes socials i mediambientals, i alhora invertim en fons ètics.

De quines dades fiar-se: investigació sobre responsabilitat social

La inversió ètica implica investigar en quins productes i institucions financeres, empreses o persones vol confiar l’inversor, una vegada s’ha assegurat que la inversió pot ser definida com a socialment responsable.

Però, com saber si una inversió és ètica o una simple façana més o menys “verda” i atractiva? En quina informació fefaent, classificacions, informes, dades o empreses de mesurament es basen els experts per a dilucidar si una inversió és ètica o no?

No hi ha una resposta totalment clara a aquestes qüestions, encara que sí es troba abundant informació sobre responsabilitat social i bon govern. Nombrosos centres d’investigació i analistes financers s’han especialitzat a investigar el comportament empresarial responsable.

Aquests centres d’investigació analitzen el comportament de les empreses a partir de paràmetres de responsabilitat social, mediambiental i ètica que ells mateixos defineixen. Oferixen des de bases de dades en línia a rànquings i perfils d’empreses, a partir de criteris socials, mediambientals i ètics.

Tots ells s’enfronten a la dificultat de com amidar criteris que varien en funció de la cultura empresarial dels països, la grandària de les empreses, la conjuntura econòmica o el sector d’activitat de les empreses o institucions analitzades a partir dels seus criteris. Malgrat les limitacions, la informació facilitada per aquests centres és la principal eina de treball dels gestors d’inversions ètiques arreu.

Principals centres d’investigació sobre comportament empresarial responsable (fonts: Observatori 2007 de la Inversió Socialment Responsable, de Laura Albareda, María Rosario Balaguer i Daniel Arenas, publicat per l’Institut d’Innovació Social d’Esade; Viquipèdia; Center for Responsible Business):

• SiRi Company: xarxa mundial de centres d’investigació sobre comportament empresarial en els àmbits de la inversió socialment responsable i la responsabilitat social empresarial. Desenvolupen anàlisis empresarials sobre les polítiques de responsabilitat social, amb les quals treballa en funció de les característiques locals de cada mercat. Membres: Analistes Internacionals en Sostenibilitat (Espanya), Centre Info (Suïssa), Dutch Sustainability Research BV (Holanda), GES Investment Services AB (Suècia), Kayema Investment Research & Analysis (Israel), KLD Research & Analytics (Estats Units), Jantzi Research (Canadà), Pensions & Investment Research Consultants (Regne Unit), Scoris (Alemanya), i SIRIS (Austràlia).
• Innovest: centre d’investigació sobre comportament empresarial en relació amb la inversió ètica. N’ofereix serveis relacionats amb criteris de responsabilitat social, mediambiental i govern corporatiu.
• Mercer Investment Consulting: companyia de serveis d’anàlisis financeres amb una oficina a Londres dedicada a la inversió socialment responsable.
• Trucost: organització d’investigació mediambiental que ajuda a empreses i inversors a analitzar l’impacte mediambiental de l’activitat empresarial. Proporciona bases de dades i anàlisis sobre l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i el desenvolupament d’energies renovables.
• JP Morgan Climate Change Investment Research: l’analista financer JP Morgan ha creat un nou servei d’assessorament que analitza els riscos i les oportunitats vinculades al canvi climàtic. Oferix informació sobre el comportament empresarial en relació amb l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i el desenvolupament d’energies renovables.
• EIRIS i FTSE4Good Index Series: centre d’investigació britànic que investiga el comportament ètic de les empreses i publica bases de dades, informes i rating sobre comportament corporatiu. S’ocupa de la investigació en què es basa l’índex financer FTSE4Good Index Series.

Les dades que proporcionen aquests centres d’investigació són fonamentals per als gestors de fons. A partir d’aquesta informació, s’elaboren les carteres d’inversió dels fons d’inversió socialment responsable.

Guia de recursos sobre inversió socialment responsable (SRI) o inversió ètica

• Índexs borsaris basats en la sostenibilitat: DJSI, FTSE4Good, FTSE4Good Climate Change Criteria, FTSE4Good Ibex.
• Guia de fons ètics al Regne Unit 2008 (en anglès), elaborada pel centre d’investigació EIRIS.
• Guia sobre banca responsable (en anglès), elaborada per EIRIS.
• 10 consells per a no experts sobre la inversió ètica (en anglès), de The Guardian.
• Articles que alerten sobre els fons comercialitzats com a “ètics” que, no obstant això, tenen poc de responsables (aquí i aquí).
• Preguntes i respostes sobre fons ètics (en anglès), de The Guardian.
• Fitxes de les institucions d’inversió col·lectiva en inversió socialment responsable a Espanya. L’Observatori de la Inversió Socialment Responsable (Institut d’Innovació Social d’Esade), elabora i actualitza aquestes fitxes en Internet.

Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC) sobre inversió responsable a Espanya

Gestionades per institucions gestores a Espanya:

• Ahorro Corporación Responsable.
• BBK Solidaria.
• BBVA Bolsa Desarrollo Sostenible.
• BBVA Extra 5 II Garantizado.
• BNP Paribas Fondo de Solidaridad.
• Caixa Catalunya Europa Valor.
• Caja Ingenieros Mundial ISR.
• CAM Fondo Solidaridad.
• Compromiso Fondo Ético.
• Corporate Governance Spain Fund.
• Foncaixa Cooperación.
• Foncaixa 133 Socialmente Responsable.
• Fondo Solidario Pro Unicef.
• Morgan Stanley Fondo Activo Ético.
• Santander Dividendo Solidario.
• Santander Responsabilidad.
• Urquijo Cooperación.
• Urquijo Inversión Ética y Solidaria.

Gestionades per institucions gestores estrangeres:

• ABN Amro Funds-Sustainable Global Equity.
• Aviva Morley-European Socially Responsible Equity Fund.
• Axa World Fund Development Debt.
• Crédit Suisse Equity Fund (Lux) Global Sustainability.
• Dexia Equities L World Welfare.
• Dexia Sustainable Accent Social.
• Dexia Sustainable EMU.
• Dexia Sustainable Euro Bonds.
• Dexia Sustainable Euro Corporate Bonds.
• Dexia Sustainable Euro Government Bonds.
• Dexia Sustainable Euro Long Term Bonds.
• Dexia Sustainable Euro Short Term Bonds.
• Dexia Sustainable Europe.
• Dexia Sustainable European Balanced High.
• Dexia Sustainable European Balanced Low.
• Dexia Sustainable European Balanced Medium.
• Dexia Sustainable North America.
• Dexia Sustainable Pacific.
• Dexia Sustainable World Bonds.
• Dexia Sustainable World Large Caps.
• DWS Invest Sustainability Leaders LD.
• European Responsible Consumer Fund.
• Fortis L Fund Equity Socially Responsible Europe.
• Fortis L Fund Strategy Balanced SRI Europe.
• Fortis L Fund Srategy Growth SRI Europe.
• Fortis L Fund Strategy Stability SRI Europe.
• ING (L) Invest Sustainable Growth Fund.
• JP Morgan Funds – Global Socially Responsible Fund.
• Mellon European Ethical Index Tracker.
• Pictet Funds – European Sustainable Equities.
• Pioneer Funds – Activest Ecotech.
• Pioneer Funds – Global Ethical Equity.
• UBS (Lux) Equity Fund – EcoPerformance.
• UBS (Lux) Equity Fund – Global Innovators.
• UBS (Lux) Responsibility Fund – European Equities B.

Institucions d’inversió col·lectiva que destinen part de la seva comissió de gestió a institucions socials (encara que no hi ha selecció de la cartera en funció de criteris de responsabilitat social):

• Bankinter Solidaridad.
• BBVA Solidaridad.
• El Monte Fondo Solidario.
• Fondespaña Catedrales.