Terme creat pels ecologistes australians Bill Mollison i David Holmgren a partir de les paraules “agricultura”, “cultura” i “permanent”, per a referir-se al disseny d’hàbitats humans sostenibles que, imitant la naturalesa, incrementen la diversitat i productivitat dels ecosistemes.

La permacultura pot aplicar-se a jardins domèstics, explotacions agràries, àrees urbanes o fins i tot a l’economia global.

La permacultura serveix, segons els creadors del concepte, per a dissenyar hàbitats humans sostenibles. Els dissenys inspirats en la permacultura proporcionen aliments, energia i habitatge per a la gent i els animals i alhora relacionen les necessitats i excedents de cada element del sistema: la despesa d’un element es transforma en aportació per a un altre.

Entorns que es mantenen a si mateixos

El resultat obtingut en aplicar els principis de la permacultura als dissenys humans és un sistema dinàmic, encara que estable, que es manté a si mateix.

Els dissenys basats en la permacultura poden ser desenvolupats en qualsevol clima i entorn, a qualsevol escala, des d’un petit balcó a un poble o ciutat.

Els principis de disseny de la permacultura parteixen de la premissa, formulada per Bill Mollison el 1990, que “l’única decisió ètica és fer-nos responsables de la nostra existència i de la dels nostres fills”. La intenció de la teoria és convertir a qualsevol individu en dissenyador d’un entorn propi autosuficient.

L’individu, una vegada hagués après un grapat de principis de disseny fonamentals, crearia assentaments humans sostenibles, capaços de reduir la dependència de la societat en sistemes de producció i distribució industrials que, segons en Mollison, són els responsables de la destrucció sistemàtica dels ecosistemes de la terra.

Elements d’un disseny basat en la permacultura

Els principis de la permacultura se sustenten de l’aplicació pràctica de la teoria ecològica per a analitzar les relacions potencials entre diferents elements. Cada element d’un disseny és curosament analitzat en funció d’allò que necessita, d’allò que aporta i de les seves propietats.

Per exemple, una gallina necessita com aportació aigua, un microclima moderat, menjar i altres gallines; a canvi, hi produeix carn, ous, plomes i fem de qualitat, productes que són aportats al sistema.

Els elements d’un disseny donat són disposats per a facilitar la seva interrelació i aconseguir que els productes d’un element alimentin les necessitats dels elements adjacents, i viceversa. L’objectiu és assolir una sinergia entre tots els elements d’un disseny i, alhora, minimitzar la despesa i la necessitat de treball o energia.

Els dissenys basats en la permacultura més paradigmàtics evolucionen amb el temps i es poden convertir en complexes mosaics composats per estructures amb elements culturals tant convencionals com inventats, capaços de produir una gran densitat d’aliments i altres productes amb un treball i aportació (aliments, manteniment, esforç de desenvolupament, etcètera) mínims.

Si bé les tècniques i sistemes culturals són presos de l’agricultura orgànica, la silvicultura sostenible, l’horticultura, l’agrosilvicultura, així com de sistemes tradicionals de gestió agrària desenvolupats per pobles indígenes, la contribució fonamental de la permacultura al camp del disseny ecològic és el desenvolupament d’un concís conjunt de principis que qualsevol pot aprendre a través d’un entrenament intensiu.

12 principis d’un disseny basat en la permacultura

David Holmgren, co-autor del llibre Permaculture One juntament amb Bill Mollison (ambdós inventaren el propi terme “permacultura”), ha establert 12 principis d’un disseny basat en la permacultura:

• Observa i interactua.
• Recol·lecta i emmagatzema energia.
• Obtingues un rendiment.
• Aplica l’auto-regulació i admet crítiques o comentaris sobre una idea o disseny.
• Usa i valora recursos i serveis renovables.
• No produeixis residus.
• Dissenya des del patró d’un disseny fins als seus detalls.
• Integra en lloc de segregar.
• Usa solucions petites i lentes.
• Fes servir i valora degudament la diversitat.
• Utilitza els marges i valora el marginal.
• Usa i respon al canvi de manera creativa.

Valors de la permacultura

La permacultura és una disciplina estesa globalment que compta amb nombroses aplicacions per a tots els aspectes de la vida.

En el nucli del disseny basat en la permacultura existeix un conjunt de valors fonamentals o ètica, que romandrien constants, independentment de la situació d’una persona, ja es tracti de la creació de sistemes de planificació urbana o comercial; ja sigui tenir cura de la terra d’un test o, per contra, d’un bosc sencer.

Aquesta “ètica” és sovint resumida com:

• Earthcare (cura de la terra): reconèixer que la Terra és la font de tota la vida i que en formem part.
• Peoplecare (cura de les persones): ajudar-se mútuament per a canviar els estils de vida que ens perjudiquen i desenvolupar societats sanes.
• Fairshare (rendiment just): establir límits per al consum i assegurar-se que els recursos limitats de la Terra són utilitzats d’una manera equitativa i sàvia.

Permacultura: una eina per a dissenyar sistemes

La permacultura moderna és entesa com una eina per a dissenyar sistemes. És vista com una manera de:

• Entendre un sistema o problema complex.
• Veure connexions entre elements -parts- fonamentals d’un sistema.
• Observar com les parts es relacionen entre si.
• Planejar com reparar sistemes atrofiats a través de l’aplicació d’idees apreses d’altres sistemes sostenibles consolidats i en funcionament.

La permacultura destaca, segons els seus seguidors, per la capacitat d’adaptació dels seus principis a qualsevol sistema, des de la cuina o la balconada d’una llar fins a una explotació ramadera o el sistema de transport metropolità d’una urbs.

Segons April Sampson-Kelly i Michel Fanton, “la permacultura tracta d’ajudar a la gent a decidir com millorar els seus entorns: creant nous objectius i transformant una manera de pensar que afecta no només a les seves llars, sinó a les seves accions en el lloc de treball, o als seus préstecs i inversions.”