Linux ja no és territori exclusiu d’iniciats. El pingüí­ vol deixar de ser una opció fosca de la informàtica personal, just quan les aplicacions es traslladen de l’escriptori a Internet.

Torna la batalla dels sistemes operatius en els ordinadors personals: mentre Microsoft anima els seus clients a actualitzar el seu sistema operatiu a qualsevol de les versions de Vista, que ja apareix preinstal·lat en la majoria dels nous PC, Mac OS X i Linux creuen que ha arribat el moment de demostrar que són una alternativa seriosa a Windows, tant a casa com en la feina.

Microsoft Windows manté un lideratge indiscutible, encara que perd quota de mercat neta pel que fa a Apple Mac OS X; i, atenció, Linux creix per primera vegada entre els usuaris més crítics amb els dos sistemes operatius comercials.

Les diferents versions de Windows dominen, a data de març de 2008, entre 91% del mercat mundial (segons els mesuraments de Hitslink) i el 95,94%, segons OneStat. Mac OS X creix clarament des de l’inici de la dècada, encara que suposa en tots els estudis menys del 10% mundial.

Linux no arriba a l’1%, tot i que ja apareix clarament en les llistes i augmenta en els últims mesos, coincidint amb la reticència dels usuaris a adoptar Vista i amb l’augment d’equips que incorporen Linux preinstal·lat en lloc de l’opció de Microsoft.

Les versions més populars de Linux, amb Ubuntu i altres distribucions o “distros” de Debian al capdavant, ja apareixen sense complexos en sectors com el de les tecnologies d’Internet.

Windows, instal·lat en 9 de cada 10 ordinadors personals

Els càlculs sobre la quota de mercat dels sistemes operatius es realitzen quan un equip es connecta a Internet i, malgrat servir com estimacions, no es poden considerar dades absolutes: els navegadors no sempre aporten aquesta informació, ni tots els ordinadors en ús arreu del món estan connectats a Internet.

Així mateix, cada vegada més equips poden fer servir diversos sistemes operatius simultàniament (virtualització), o triar en un menú d’inici entre dos o tres opcions per a la futura sessió: els actuals Mac, per exemple, tenen arquitectura Intel i permeten a un usuari instal·lar Windows XP o Vista, Mac OS X Leopard i Ubuntu Linux. Tot en un mateix equip.

Quota de mercat el març de 2008 dels diferents sistemes operatius, segons Net Applications:

• Windows: 90,55%
• Mac OS: 7,48%
• Linux: 0,61% (W3 Counter atorga, no obstant això, un 2,02%)

Segons W3 Counter, el març de 2008, la quota de mercat de Windows Vista era del 6,93% mundial; a dos punts per sota (4,91%) se situen els equips amb Mac OS X, mentre Linux assoleix el ja esmentat 2,02%. Vist així, les dades són més preocupants per a Microsoft, ja que un 78,78% dels equips segueixen amb Windows XP.

Falta saber què faran aquests usuaris quan decideixin canviar la seva actual opció.

Linux és (més) senzill (que abans), barat, segur i reduït

Per primera vegada, existeixen alternatives per a tots els públics des del codi obert. Linux es vol unir a la batalla dels sistemes operatius, sense complexos i amb una legió de seguidors entre els considerats “early adopters” en qualitat d’avaladors, qui no dubten a usar Ubuntu o Xubuntu en els seus portàtils MacBook o Sony Vaio.

Dur adhesius de Ubuntu o el pingüí de Linux en el portàtil equival en les aules universitàries contemporànies als adhesius dels grups musicals que fa una dècada lluïen amb orgull els estudiants en les seves carpetes.

Els nous competidors de l’iPhone en atractiu industrial i atenció mediàtica dels bloguers presumeixen, no obstant això, de baix preu i arquitectura oberta: es tracta dels portàtils de baix cost Asus Eee PC -un èxit de vendes-, i l’XO de la fundació One Laptop Per Child (OLPC), el disseny del qual ha agradat no només als nens dels països pobres, per als quals ha estat desenvolupat.

Linux és, amb diferència, el sistema operatiu més lleuger i que sobrecarrega menys el rendiment de qualsevol ordinador, de manera que el seu ús està també relacionat amb el consum energètic i pot afirmar-se que és el sistema operatiu amb una menor petjada ecològica.

En el mercat dels sistemes operatius per a servidors, existeixen estudis -com el citat per Techworld, portat a terme pel govern britànic- que mostren estalvis d’emissions quan s’empra Linux en lloc de Windows.

El dilema de les empreses: migrar a Vista o quedar-se amb XP? I què tal Linux?

Els responsables tecnològics de les grans empreses mundials tenen els mateixos informes sobre la taula, i els gràfics no pinten bé per a Vista: migrar al nou sistema operatiu implica no només comprar les llicències, sinó canviar els equips que no podran utilitzar el sistema per falta de potència.

Comparar Windows amb Linux era, fins fa poc, utòpic. Ara, les majors empreses mundials no només instal·len alguna de les seves distribucions en els seus servidors i infraestructura, sinó que es plantegen dur-lo als escriptoris per primera vegada en la història.

Linux encara permet extreure suc a equips amb vells processadors 486, quelcom impensable amb Vista i OS X Leopard, que requereixen major capacitat de procés.

Des d’un article en The Inquirer, Egan Orion ofereix un consell als usuaris corporatius de Windows XP. El més intel·ligent, segons Orion, és mantenir aquest sistema i usar programari de virtualització Linux en els mateixos equips. Els comentaris dels seus lectors semblen anar en la mateixa direcció.

Un d’ells: “Estic suggerint [a les empreses] l’ús de WMWare [conegut programari de virtualització] amb les actuals llicències de Windows XP. Els serveis crítics podran així seguir funcionant en XP, mentre un [referint-se a les empreses] treballa en migrar tota la teva infraestructura a un entorn nadiu en Linux per a evitar una situació similar en uns anys.”

“Des d’ara -hi prossegueix el lector-, el gran canvi és l’arribada de la computació de 64 bits, que està plenament suportada per Linux, de manera que un no s’ha de preocupar sobre si podrà o no usar plenament la nova generació.”

Qualsevol versió de Linux funciona a ple rendiment en qualsevol equip amb processador a 1,5 GHz i 512 MB de memòria RAM. Les versions Vista Business i Ultimate, destinades a professionals i empreses, requereixen processadors a més de 2 GHz i més d’1 GB de memòria RAM per a, simplement, no bloquejar-se.

Si es vol assolir el rendiment òptim: processador a 3 GHz i 2 GB de memòria RAM (un processador dues vegades més potent que amb Linux, i quatre vegades més memòria RAM). Amb una convivència entre Windows XP i Linux per a, posteriorment, portar a terme una migració total a l’última opció, les empreses no haurien d’invertir en llicències ni a substituir equips que Vista analitzaria com “obsolets”. Obsolets, només segons Vista.

Els “early adopters”, cada vegada menys “maqueros” i més “linuxeros”

Són precisament els “early adopters” qui recorden que les aplicacions d’ús diari (correu electrònic, programes ofimàtics, accés centralitzat a informació per RSS, etcètera) resideixen cada vegada més en Internet, pel que el navegador d’Internet s’està convertint en l’autèntic sistema operatiu dels nous ordinadors.

Si hom vol usar Microsoft Office i Adobe Photoshop, l’opció no és Linux. Si es fa servir, per contra, Picasa per a gestionar fotos, Gimp en lloc de Photoshop i aplicacions tals com Google Mail (correu), Google Docs o Zoho (ofimàtica en línia), OpenOffice i Lotus Symphony (ofimàtica d’escriptori), Linux és una opció tan o més vàlida que Microsoft Windows i Mac OS X.

James Turner explica a Computerworld que, si bé pràcticament totes les aplicacions dissenyades per a Windows es poden usar en Linux, aquelles que realitzen un ús més extensiu de gràfics i controladors, tals com els programes d’edició d’imatge o vídeo, no funcionaran bé.

Però, segons Turner, “per a qualsevol altra cosa, Linux és sense cap dubte el camí a seguir. A diferència de Mac OS o Windows, Linux és gratis com l’aire i desenvolupat per persones motivades pel desig de crear una tecnologia millor, en lloc de per granges tecnològiques corporatives l’interès de les quals són els resultats. Fet que està molt bé; no obstant, és bo per a un sistema operatiu? Queda clar.”

Aquesta nova visió de la informàtica personal, més depenent d’Internet, veu com fruit del passat la comercialització dels tradicionals sistemes operatius: versions de programari, tancades i cada vegada més sofisticades, gegantines i amb versions “propietàries” de programari que cal descarregar o instal·lar i obliguen a treballar en el disc dur.

Temor a la corba d’aprenentatge

Linux guanya espai en aquest nou escenari: a més d’estable i ràpid, tant en ordinadors potents com funcionant en equips menys potents o antics (a diferència de Windows Vista i Mac OS X Leopard).

Ubuntu i altres sabors del sistema operatiu són lliures, inclouen totes les aplicacions necessàries per a empreses, particulars, entorns educatius, d’investigació, etc.; i la majoria d’aquestes versions són gratuïtes i poden conviure amb Windows i Mac OS X en un mateix ordinador.

Per a l’usuari mig, canviar de Windows a Mac OS X suposa el mateix esforç que fer-ho a qualsevol de les versions més populars de Linux, com ara Ubuntu. Usar Linux ja no és només cosa d’experts o “techies“.

Instal·lar Ubuntu, per exemple, és més senzill i ràpid que actualitzar a Vista o Mac OS X. L’opció de Ubuntu, per exemple: és gratis, rendeix en qualsevol equip i té una corba d’aprenentatge no superior a la de canviar de Windows XP a Vista o a US X. És segur, requereix menys recursos i, usat en desenes d’equips d’una mateixa empresa, podria reduir la factura elèctrica.

Windows Vista vs. Windows XP vs. Mac OS X vs… Linux

Les reticències d’empreses i usuaris per a instal·lar Windows Vista fan que Mac OS X, Linux o el veterà Windows XP guanyin un protagonisme no esperat. Des de l’arribada de Windows 95, l’escenari no era tan prometedor per als rivals de l’última versió de Microsoft. Perquè, sorprenentment, fins i tot Windows XP competeix amb Vista.

Diversos estudis han provat que Windows XP és més ràpid que Vista. La versió XP del sistema operatiu és, a més, la millor valorada pels usuaris, qui esperen l’arribada de la seva tercera gran actualització, a mitjan aquest any, que el farà encara més estable, compatible i segur.

Usuaris d’arreu del món enalteixen el seu suposat dret a seguir usant XP, fins i tot quan s’han de comprar un nou ordinador. El periodista tecnològic nord-americà Galen Gruman assegura haver comprovat com el sentiment de rebuig a Vista està tan estès com el desig de seguir usant XP.

Microsoft continua amb el pla d’abandonar la seva venda el juny d’aquest any. De manera que la popular petició d’alguns usuaris de “desactualitzar” els seus nous equips -demanar XP en lloc de Vista- deixa de ser vàlida a mitjan 2008, tant per a clients particulars com corporatius.

Gruman, que ha assolit que el seu formulari de petició per a mantenir a Windows XP en el mercat hagi rebut més de 100.000 signatures i milers de comentaris, creu que molts usuaris es plantegen -aquesta vegada seriosament- optar per Mac OS X i -això sí que és nou- Linux.

La petició “Salvem XP” no aconseguirà canviar la indústria, però mostra per primera vegada un rebuig generalitzat a una actualització del sistema operatiu més usat del món.

Una previsió de Gartner: el principi de la fi de Windows

Des de Computerworld es preguntaven a l’abril de 2008 el perquè del canvi d’actitud dels usuaris pel que fa a Windows. “Ja sigui pel confús nombre de versions de Vista, els seus exigents requeriments de maquinari, els seus problemes amb controladors de dispositiu o les invasives funcions de seguretat, els usuaris es resisteixen a l’actualització de Vista i consideren altres opcions, des de Mac OS X a Linux o a simplement quedar-se amb Windows XP i gràcies.”

Gartner anuncia que Windows s’està col·lapsant. La firma d’estudis de mercat -que, òbviament, no disposa de la veritat absoluta- aventura el col·lapse de Windows com sistema operatiu amb domini absolut del mercat, citant els creixents greuges en relació a l’ús de Vista, així com a les reticències en adoptar-lo dels usuaris de Windows, qui encara no s’han atrevit a donar el temible pas de l’actualització.

Slashdot, blog tecnològic de referència per als professionals tecnològics, citava una història sobre un institut de secundària a Melbourne (Austràlia) substituint Windows per Ubuntu.

Es parla la sorpresa de l’administrador de xarxes Daniel Stefyn, “gratament sorprès” en comprovar que Ubuntu mostrava major rapidesa que Windows durant l’ús de diverses aplicacions. Larry Dignen coincideix des de ZDNet que la caiguda de Windows és irremissible, encara que aventura que en serà un procés lent.

Mentrestant, Microsoft reconeix implícitament la seva preocupació, en anunciar primer l’avanç de la data de llançament de la futura versió de Windows (7, que serà més “modular” i “configurable”, segons Bill Gates), a 2009, en lloc de 2010, com prèviament s’havia anunciat. Poc després, Microsoft desmentia l’anunci i manté, de moment, el llançament de Windows 7 per a 2010.

Microsoft s’ocupa que Vista sigui el teu pròxim sistema operatiu

És difícil resistir-se per força comercial de qualsevol de les versions de Windows Vista: la inèrcia comercial assolida i els acords amb les empreses de maquinari faran que Windows segueixi dominant de manera clara el mercat de sistemes operatius domèstics.

Substituir un sistema operatiu no és tan senzill com optar per Firefox com navegador d’Internet en lloc d’Internet Explorer, com també comença a ocórrer.

Segons IDC, el 94% dels ordinadors personals Windows que es vendran el 2008 per al consum domèstic tindran Windows preinstal·lat. En el mercat empresarial, la xifra descendeix a un encara majoritari 75%. Aquest últim percentatge comptabilitza a les empreses que trien preinstal·lar Windows XP. Al Gillen, d’IDC, estima que el 2008 acabarà amb el 60% dels ordinadors domèstics i el 70 dels empresarials usant encara Windows XP.

La veritable alternativa a Windows: Mac OS X vs. Linux

Creix l’ús de Mac OS X, sobretot si es comptabilitza la versió reduïda del programari, integrada en l’iPhone. Apple s’ha instituit com marca distintiva i la ja clàssica sèrie d’anuncis en els quals dos personatges comparen Windows (personatge gris, corporatiu, sense personalitat) i Mac (jove fresc, atractiu, informal, segur del que vol i diu) sembla ajudar al fenomen. Algunes paròdies de l’anunci, en les quals apareix un personatge qui representa Linux, augmenten la seva popularitat en YouTube.

L’última versió del sistema operatiu, Mac OS X Leopard, arribà a les botigues amb alguns problemes d’inestabilitat, el que va provocar queixes d’alguns usuaris (com és sabut, Apple gaudeix de “seguidors” en lloc d’usuaris i les bones crítiques encara superen als dubtes o greuges).

Apple continua sent una rara avis en el mercat informàtic i, ara, d’electrònica de consum (iPod i accessoris) i telefonia mòbil (iPhone, que no deixa de ser una versió reduïda d’un Mac. amb OS X inclòs): la marca fabrica el maquinari, crea el sistema operatiu i vàries de les aplicacions de productivitat, edició multimèdia i oci.

Per a molts, fer el maquinari i el programari, com IBM en els 80 del segle passat, és un model de negoci obsolet. Però la realitat és que les vendes de Apple augmenten més ràpid que les de qualsevol altra marca, i el seu valor en borsa ha superat a Citigroup.

Algun dia haurà d’acabar la imatge de “David” de la indústria que conserva la marca des dels seus inicis: en valor borsari a mitjan abril de 2008, Apple val 162.000 milions de dòlars, més que IBM (159.000) i només per darrere de tres companyies tecnològiques: Microsoft (290.000), Google (208.000) i Cisco (189.000). Dit d’una altra manera: Microsoft conservarà el 91% del mercat de sistemes operatius, però el valor d’Apple ja representa més de la meitat que el de l’empresa de Bill Gates.

Els mèrits dels productes d’Apple gaudeixen de cobertura detallada en milers de publicacions i blocs (una mostra de la publicitat gratuïta de la qual gaudeix la marca des dels 80: un usuari anònim explica per què s’estima el seu Mac en el seu bloc personal), de manera que no cal repetir-los. IBM, els treballadors del qual han depès històricament d’equips amb Windows, està planejant seriosament migrar a la plataforma Mac, segons AppleInsider.

No obstant això, Mac OS X, tant en l’ordinador com en l’iPhone, no és un sistema operatiu obert. Apple es reserva el control intel·lectual del sistema, i dissenya des dels controladors fins a les icones del Dock (versió maquera del menú d’Inici, en Windows, i del Panell de Linux-Ubuntu).

El sistema operatiu funciona raonablement bé, encara que Apple repeteix alguns dels tics que no agraden als usuaris de Windows, com imposar d’una manera o altra el seu propi programari per sobre d’altres alternatives: QuickTime per sobre de Flash Video (un estàndard de facto en Internet), iTunes per sobre de qualsevol altra aplicació de música, Aperture i Final Cut abans que altres alternatives, etcètera.

Per contra, Ubuntu, una de les distribucions més populars de Linux, promet una arquitectura estable i més senzilla que en el passat, capaç de funcionar tant en el treball com en l’àmbit personal. Descarregar Ubuntu d’Internet, gravar el sistema en un CD o DVD i instal·lar-lo després de provar-lo és una acció a l’abast de qualsevol usuari informàtic veterà. Encara que pot fer respecte a qui no desitgi dedicar un parell d’hores a llegir algun dels tutorials en línia, amb consells sobre la instal·lació.

El temps total, comprovat per faircompanies, necessari per localitzar l’última versió estable de Ubuntu en Internet, descarregar el fitxer Live CD, gravar el fitxer descarregat en un CD verge, reiniciar l’equip i seguir les instruccions que apareixen en pantalla per a provar i instal·lar el sistema: 2 hores 30 minuts. La instal·lació permet no només mantenir Windows XP o Vista en l’equip, sinó que facilita la importació automàtica des de comptes d’usuari de Windows als comptes d’Ubuntu.

Passat aquest interval, ja estàvem treballant en aquest article amb les següents aplicacions: editor de textos bàsic d’Ubuntu, Firefox, Skype, Google Docs, Google Apps for Your Domain, Google Mail, i una mica de música (Heartbreaker, de Ryan Adams), sonant en el reproductor Rhythmbox Music Player. La música disponible en la llibreria d’aquest programa procedeix, per cert, de la carpeta iTunes que fa servir aquest programa en l’entorn Windows del mateix ordinador. Només cal apuntar cap a la localització de la carpeta des d'”Importar fitxer”.

Altres usuaris informàtics veterans han tingut menys sort que nosaltres. És el cas d’Alex Wolfe, redactor tecnològic d’Information Week, que pel que sembla tub algun problema amb la instal·lació.

En el cas de Apple, com instal·les Mac OS X, si no vols actualitzar el teu ordinador des de Windows XP a Vista? La marca de Cupertino és tan meridiana com sempre: si vols fer servir Mac OS, compra’t un Mac. La marxa de les vendes sembla donar la raó a Apple.

Passar-se a Linux, més senzill d’allò imaginat

És senzill i viable usar Linux? El millor és provar-ho un mateix. Les majors distribucions del sistema operatiu ofereixen totalment gratis la descàrrega d’un fitxer amb extensió “.iso” que, una vegada gravat en un CD per l’usuari, es pot fer servir en l’equip sense necessitat de gravar gens en el disc dur.

Fabricants informàtics, com Dell o Asus, ja venen alguns dels seus ordinadors amb Linux preinstal·lat.

• Els mateixos fitxers Live CD (o Live Distro), un sistema operatiu complet emmagatzemat en suport òptic (CD o DVD, encara que també es poden executar des d’un disc dur o a través d’una connexió remota a un servidor), serveixen per a iniciar la instal·lació del sistema, si la prova convenç l’usuari després del seu ús des del CD.
• És possible realitzar particions per a mantenir una còpia de Microsoft Windows XP o Vista, Mac OS X Leopard i la versió de Linux triada. L’assistent d’instal·lació realitza tot el treball en el cas d’Ubuntu. No és necessari tenir cap coneixement de Linux.

Ubuntu

Ubuntu Agrada als geeks. La seva quota de mercat és encara irrisòria i és necessari, malgrat els esforços per fer-lo assequible per a tothom, tenir una certa experiència com usuari informàtic.

No obstant això, des de faircompanies estem realitzant una exhaustiva prova a aquest sistema operatiu, incloent el treball en aquest article (amb tres escriptoris diferenciats funcionant alhora, cadascun dels quals amb una finestra de Firefox i unes 10 pestanyes obertes, així com altres aplicacions funcionant).

Versions més populars

Algunes distribucions de Linux tenen senzilla documentació i instruccions tant per a la descàrrega del sistema operatiu com per a la seva posterior instal·lació en qualsevol ordinador, independentment de la seva arquitectura (sol haver versions per a equips amb processador de 32 bits, per a equips de 64 bits i per a ordinadors PowerPC -els antics Mac, que ara conten amb la mateixa arquitectura de processador que els PC-.

DistroWatch compara en profunditat les diferents distribucions de Linux. Compta a més amb un rànking de popularitat de les diferents versions. Els primers 25 llocs, de major a menor popularitat de la distribució: Ubuntu, PCLinuxOS, OpenSUSE, Fedora, Mint, Mandriva, Sabayon, Debian, Damn Small, MEPIS, FreeBSD, Dreamlinux, CentOS, Slackware, Kubuntu, Gentoo, Puppy, Zenwalk, Knoppix, Arch, Sidux, Slax, Vector, Ubuntu Studio, PC-BSD.

Deu majors distribucions en nombre d’usuaris, segons Linuxforums (amb els seus avantatges i inconvenients):

• Debian (Live CD; gratuït). A favor: filosofia primigènia del programari lliure, projecte no comercial, forta comunitat, gran selecció de paquets i arquitectures, un dels millors sistemes de gestió, excel·lent documentació, extremadament estable, modular, ràpid. / En contra: cicle d’actualitzacions lent, instal·lador basat en text (requereix uns mínims coneixements de programació), falta d’eines de configuració.
• Slackware (Live CD; gratuït). A favor: estabilitat, seguretat, forta adhesió als principis d’Unix, rapidesa i rendiment. / En contra: sistema de gestió mínim, actualitzacions infreqüents, detecció de maquinari limitada.
• Fedora (Live CD; gratuït). A favor: àmpliament usat, bon suport, innovació, escriptori bé dissenyat, eines de configuració. / En contra: no tan estable com Debian o Slackware per a l’ús en servidors, ni tan senzill o actualitzat com Suse o Mandrake para l’ús en ordinadors de sobre taula.
• Mandriva (Live CD; gratuït). A favor: actualitzat amb freqüència, fàcil d’usar, escriptori bé dissenyat, forta comunitat de desenvolupadors. / En contra: inestable, llançaments reservats inicialment a membres “mandrivaClub” i, després de diverses setmanes, fets públics.
• Suse (Live CD; comercial). A favor: actualitzat, fàcil d’usar, bon aspecte i disseny de la interfície d’usuari, estable. / En contra: falta de rapidesa i rendiment.
• Ubuntu (Live CD; gratuït). A favor: enorme i fervorosa comunitat d’usuaris i desenvolupadors (els “maqueros” de l’entorn Linux), bona documentació, paquets actualitzats, ràpid cicle d’actualitzacions. / En contra: cap de significativa (Linuxforums parla que “el model de negoci no sembla viable”).
• Knoppix (Live CD; gratuït). A favor: Live CD, excel·lent detecció de maquinari, selecció de paquets adequada i actualitzada. / En contra: lent, si és usat des del CD.
• Gentoo (Live CD; gratuït). A favor: ràpidament actualitzat, molt ràpid, bona documentació. / En contra: instal·lació lenta i tediosa, i pot ser inestable.
• Mepis (Live CD; gratuït). A favor: Live CD instal·lable, preconfigurat amb els últims pluguins i codecs. / En contra: no està encara ben establert, pobra adherència als principis del programari lliure.
• Xandros (Live CD; comercial). A favor: dissenyat per a principiants, fàcil d’usar, molt estable. / En contra: petita selecció de paquets, inclou components propietaris, només gratis per a l’ús personal (de pagament per a usuaris empresarials).