Les sigles C.A.F.E. responen a la normativa desenvolupada per les ONG Conservation International i Scientific Certification Systems, amb l’ajuda de l’empresa nord-americana Starbucks, per a garantir que el cafè es conreï i processi de manera sostenible i que els agricultors rebin una retribució equitativa per la seva collita en els mercats internacionals.

El 2001, Starbucks i Conservation International van decidir engegar les mesures de compra de cafè d’una manera responsable, denominades Coffee and Farmer Equity Practices (pràctiques justes per al cafè i els agricultors), CAFE.

Aquestes normes van ser dissenyades, segons Starbucks, “per a treballar amb els cafeters i assegurar-nos què el cafè tenia la màxima qualitat, a més d’impulsar relacions més equitatives amb agricultors, treballadors i comunitats, així com labors de protecció del medi ambient”.

Per a convertir-se en proveïdor amb la certificació CAFE, els agricultors, processadors i exportadors interessats han de complir amb uns requisits mínims i demostrar-los amb les seves pràctiques al llarg del temps. Segons Starbucks, “els proveïdors amb la millor puntuació reben un tracte comercial preferencial, un preu més elevat pel seu cafè i millors termes contractuals.”

El 2004, Starbucks va decidir revisar els paràmetres de “compra justa” del cafè amb què proveeix als seus establiments a tot el món amb l’ajuda de la institució de certificació independent Scientific Certification Systems, que des d’aleshores s’ocupa la gestió de la normatica CAFE.

Funcionament de CAFE

Segons el fulletó explicatiu de Scientific Certification Systems, les pràctiques CAFE han estat dissenyades “perquè Starbucks compri cafè produït i processat d’una manera responsable a través de l’avaluació d’aspectes econòmics, socials i mediambientals.(…) Les pràctiques CAFE estableixen uns requisits econòmics, socials i ambientals mínims per a tots els membres de la cadena de subministraments.”

La normativa conté 28 indicadors específics que fan referència a cinc àrees fonamentals: qualitat del producte, responsabilitat econòmica, responsabilitat social, lideratge mediambiental en cultiu del cafè i lideratge mediambiental en el seu processat.

Els productors i proveïdors de cafè de tot el món, independentment de la seva grandària, poden accedir a la documentació sobre els requisits establerts en les normes CAFE.

Starbucks va comprar en 2006 el 53% del cafè d’acord amb les normes que, malgrat estar auditades per entitats independents, la pròpia empresa ha dissenyat i contribuït a establir. És a dir, va passar de comprar 35 milions de quilograms a 70 milions en l’últim any.

Així mateix, la multinacional nord-americana també va superar el 2006 el preu mig pagat per cada lliura de cafè en el mercat de matèries primeres de Nova York, al passar de 1,28 dòlars en 2005 a 1,42 dòlars en 2006. El preu mig del mercat es va situar en el mateix període en 1,04 dòlars.

Per a 2007, la firma amb seu en Seattle, Estats Units, pretén que el 60% de tot el cafè adquirit provingui de proveïdors que apliquin les normes promogudes per la pròpia empresa.

Starbucks i els productors etíops: una exaltada polèmica entre Oxfam i Starbucks

Tot va començar amb la decisió de Starbucks d’oposar-se que Etiòpia registrés en Estats Units les marques de les varietats de cafè pròpies del país: Sidamo, Harar i Yirgacheffe.

L’empresa es va oposar a què les autoritats del país africà poguessin portar a terme el registre, una gestió que sí van poder realitzar a la Unió Europea i el Canadà.

Segons Oxfam, organització que també comercialitza cafè etíop a tot el món amb el segell Fairtrade (certificació internacional de comerç just, alternatiu a les normes CAFE i “independent”), la negativa de Starbucks evita que Etiòpia pugui ingressar 88 milions de dòlars a repartir entre els seus agricultors.

Unes acusacions que Oxfam va portar a terme amb tota la seva artilleria: va enviar comunicats als mitjans de tot el planeta i posteriorment els va fer de domini públic als seus portals d’Internet.

Starbucks ha emès diversos comunicats de premsa en els quals desmenteix amb un to encara més sever que el de Oxfam les acusacions de la multinacional: “Oxfam està enganyant al públic i ha d’acabar la seva campanya contra Starbucks.”

“Durant les últimes setmanes -prossegueix el comunicat-, Oxfam ha acusat Starbucks de no donar suport als productors de cafè etíops. La campanya d’Oxfam contra Starbucks Coffee Company està enganyant, no ajuda als productors de cafè i la campanya ha de finalitzar.”

“Nosaltres compartim l’objectiu de beneficiar al productor de cafè etíop; en qualsevol cas, la posició de Oxfam desvia el focus lluny del camperol.”

“Si bé *respectem Oxfam i la seva missió, creiem que s’equivoquen en aquest àmbit. Signar un acord per al registre de les marques no beneficiarà als productors etíops, com Oxfam suggereix. De fet, pot danyar-los si els torradors deixen de comprar cafès etíops.”

“A través de discussions directes amb Oxfam i el govern etíop, vam oferir solucions alternatives i expressem la nostra voluntat de col·laborar amb ells per a trobar una solució que beneficiï al productor de cafè.”

L’empresa nord-americana ha continuat defensant-se de la campanya d’Oxfam amb “fets”, tal i com revela Ashley Seager en el diari britànic The Guardian.

Objeccions a les pràctiques CAFE

Un article elaborat per M. Six Silberman, de la Universitat de Columbia, conclou, després d’un interessant, seriós i documentat raonament, que “sembla que les CP [CAFE Practices, o normes CAFE] no garanteixen un preu mínim per lliura a l’agricultor, ni tampoc al proveïdor. Si aquest és el cas, Starbucks ha fracassat en la seva intenció d’actuar d’acord amb les recomanacions proposades pels seus stakeholders el febrer de 2004”.