El futur de la vida és un al·legat contra l’extinció massiva de les espècies, així com un rigorós i èpic cant a l’esperança davant la cruïlla a la qual s’enfronta la humanitat en les pròximes dècades.

El naturalista i guanyador en dues ocasions del Premi Pulitzer Edward O. Wilson, és una de les autoritats més respectades del món en temàtiques relacionades amb la conservació del llegat natural que encara atresora el planeta.

Sota l’aparença fràgil d’un ancià que sembla més aviat ser fill del nord-oest d’Estats Units, on resideix i encara imparteix classes, que de la religiosa i conservadora ciutat de Birmingham, a Alabama (Estat del sud), s’amaga un estrateg i activista de la naturalesa.

Wilson ha estat vist com una personalitat pública capaç de defensar la preservació natural davant qualsevol polític o organització, en qualsevol lloc del planeta. Una sort de Jacques Cousteau de terra ferma, centrat a estudiar la vida en el planeta i intentar preservar-la.

El futur de la vida és un manifest rotund, precís i elaborat en llenguatge tan pla com exacte, sobre l’esplendor de la biosfera i els perills als quals l’hem exposat.

Els actuals nivells de consum no són sostenibles, i la raça humana sembla no haver canviat la seva mirada a curt termini de l’entorn, sempre exposat a les necessitats del present.

Edward O. Wilson, capaç de veure la naturalesa, com confessa, en qualsevol toll o petit bosc situat al costat de casa, té clar que el camí que l’ésser humà ha de seguir per a continuar gaudint del llegat natural del món no és compatible amb l’actual ideologia de desenvolupament imperant: serien necessaris els recursos equivalents a quatre planetes com la Terra perquè la població total del món al començament del segle XXI arribés a els nivells de consum de la població nord-americana.

Europa i el Japó no es troben molt enrere, mentre que el sud-est asiàtic s’esforça per assolir aquest nivell insostenible consum de recursos.

Edward O. Wilson realitza en aquest llibre una meditació “per a tots els públics” sobre l’esplendor de las nostra biosfera i els perills als quals l’hem exposat, amb algunes conseqüències ja irreversibles: després d’haver provocat l’extinció massiva de bona part de la gran fauna del planeta -mamífers i predadors, grans rèptils i animals aquàtics-, l’ésser humà està provocant l’extinció de plantes i animals a un ritme que no permet si més no catalogar-los abans de la seva completa desaparició.

Lluita entre els valors del curt termini i el llarg termini: una mera decisió ètica

Wilson exposa clarament el repte al que s’enfronta l’ésser humà en el nou segle: “aconseguir que els més desfavorits arribin a un nivell de vida raonable mentre intentem preservar el major nombre d’espècies possible”.

Si els nivells de consum actuals es mantenen o creixen en les pròximes dècades, la meitat de les espècies animals que encara conserva en planeta podrien desaparèixer al voltant de meitats d’aquest mateix segle; encara que la trajectòria d’aquesta pèrdua i el ritme d’extincions dependran de l’actitud de l’home.

El futur de la vida destaca no només pel seu optimisme, sinó per la seva senzillesa. Descriu la desastrosa situació del planeta i a continuació analitza les oportunitats amb que conta l’ésser humà per a sortir del cul de sac que ell mateix ha creat.

Per a Wilson, “el gran dilema del raonament mediambiental” part del conflicte entre preservació i economia, entre els valors del llarg termini i aquells relacionats amb el curt termini.

La conservació, escriu en El futur de la vida, és necessària per a garantir la nostra salut i prosperitat a llarg termini. La pèrdua de biodiversitat repercuteix en pèrdues econòmiques en les indústries de l’agricultura, la medicina i la biotecnologia.

El futur de la vida exposa que el “coll d’ampolla” provocat per la superpoblació del planeta i el creixement del consum pot ser superat amb èxit.

Wilson esgrimeix que existeixen els recursos necessaris per a superar la crisi, si bé l’èxit o el fracàs dependran en últim terme d’una decisió ètica.

La conservació global tindrà èxit o fracassarà en funció de com vagi, segons Wilson, la cooperació entre govern, ciència i el sector privat, així com la interrelació entre biologia, economia i diplomàcia.

La victòria de l’ètica?

Edward O. Wilson és un dels pocs activistes del medi ambient que no és vist com extremista per conservadors ni com personalitat que defensi els interessos de l’economia i el curt termini per part dels més conscienciats amb la necessitat d’actuar.

Els seus arguments són escoltats per governs, influents empresaris i investigadors i científics, els tres grups d’actors que, segons en Wilson, treballen cada vegada més estretament per a aportar solucions a la pèrdua de diversitat biològica de la Terra.

El futur de la vida conclou amb la força del seu principi, quan l’autor es disculpa, en una carta imaginària, davant el polític i naturalista nord-americà del segle XIX Henry David Thoreau.

L’última frase del llibre deixa clara la seva esperança en l’ésser humà: “Una civilització capaç d’intuir a Déu i d’emprendre la colonització de l’espai segurament trobarà el camí per a salvar la integritat d’aquest planeta i la magnífica vida que preserva.”

Fitxa tècnica de l’edició en castellà

• Títol: El futuro de la vida
• Autor: Edward O. Wilson
• Editorial: Galaxia Gutemberg
• Gènere: Assaig
• Pàgines: 320
• Any: 2002