Els ordinadors malbaraten més de la meitat de l’energia consumida. El motiu: els transformadors que converteixen el corrent altern (de la xarxa elèctrica) en corrent continu (ordinadors, servidors, etc.) són tan ineficients que diverses empreses proposen canviar-los.

El component menys evolucionat i més ineficient d’un ordinador personal és, i això són males notícies per al medi ambient, el consum energètic. Malauradament, aquesta conclusió no sorprèn a ningú. Aquesta mateixa regla de tres es pot aplicar a d’altres mercats tecnològics, com el de l’electrònica de consum en general i l’encara primitiu en termes energètics mercat automobilístic.

L’evolució dels endolls i components elèctrics no ha anat a la mateixa velocitat que l’avenç tècnic dels dispositius informàtics més sofisticats i amb major dependència energètica. Segons un informe de Forrester Research, el 2008 hi hauran 1.000 milions d’ordinadors personals funcionant al món i s’arribarà als 2.000 milions el 2015, a causa del ràpid aprovisionament informàtic que porten a terme els països emergents (Brasil, Rússia, Índia i Xina comptaran amb 775 milions d’ordinadors a mitjan la pròxima dècada).

El creixement del parc informàtic al món no ha anat de la mà d’una evolució en l’eficiència del consum elèctric d’aquests dispositius, els quals no requereixen tècnicament més de la meitat de l’energia que empren en l’actualitat: tal com han esbrinat Google i Intel, que treballen en una millora de l’eficiència energètica dels ordinadors i servidors, l’electricitat malbaratada es converteix en calor o, simplement, es perd.

Paradoxalment, el percentatge d’energia residual que escalfa ordinadors i servidors produeix un augment de la despesa energètica, ja que tant ordinadors com, sobretot, servidors i estacions de treball, empren ventiladors que garanteixen una temperatura estable en el processador.

Per a Intel i Google, així com per a altres empreses informàtiques i d’Internet, augmentar l’eficiència energètica dels equips suposa no només estalvi energètic, sinó reduir la petjada de carboni d’una indústria que seguirà creixent; encara que, sobretot, es cerca una reducció en la factura elèctrica i un consegüent estalvi econòmic.

En el cas de Google, quelcom tan aparentment nimi com una presa de corrent en els seus servidors és tan estratègic com l’acollida dels seus productes per part dels usuaris.

Google, l’objectiu corporatiu de la qual és “organitzar informació provinent de tot el món i fer-la accessible i útil de forma universal”, pretén que els usuaris confiïn cada vegada més en Internet com a lloc d’oci, treball i emmagatzematge de la seva informació, gràcies a l’expansió de la banda ampla i la popularitat de les aplicacions en línia (programari que funciona a través del navegador i una connexió a Internet); les noves aplicacions oferixen, de manera remota, tot allò que un sistema operatiu tradicional com ara Windows Vista, Mac OS X o Ubuntu alberguen de manera local. Google vol que la informació dels seus usuaris estigui en els seus servidors, fet que implica una dependència estratègica dels seus centres de dades, disseminats per tot el món.

En altres paraules: la visió corporativa de Google, la universalitat de la qual pot amidar-se en la popularitat d’eines com el seu motor de cerca, aplicacions de correu (correu amb domini Gmail par a particulars i amb domini personalitzat per a empreses) i aplicacions en línia (Google Docs), entre altres serveis, descansa sobre una descomunal xarxa de centres de dades conformades per servidors, els quals empren més energia de la necessària per a funcionar.

Objectiu: millorar l’eficiència energètica del maquinari informàtic

La Climate Savers Computing Initiative (iniciativa per a l’estalvi energètic informàtic), iniciada per ambdues companyies californianes el 2007, és una organització sense ànim de lucre que pretén congregar a consumidors, empreses i ONG preocupats per l’impacte mediambiental de la tecnologia.

Segons la pròpia organització, “la iniciativa va sorgir a partir de l’esperit del programa Climate Savers de WWF, el qual ha mobilitzat a més de 12 grans corporacions des de 1999 per a reduir les seves emissions de diòxid de carboni, tot demostrant que l’apaivagament de les emissions és un bon negoci. El nostre objectiu és promoure el desenvolupament, desplegament i adopció de tecnologies intel·ligents que siguin capaces tant d’augmentar l’eficiència energètica dels ordinadors com de reduir l’energia consumida quan l’equip es troba en estat inactiu.”

• La iniciativa defensa el desenvolupament de components electrònics que consumeixen energia d’una manera més eficaç, per aconseguir emprar fins el 90% de l’energia consumida, que al seu torn reduiria el seu cabal.
• Intel i Google ja tenen a l’abast la tecnologia capaç d’aconseguir els objectius proposats: bastaria amb canviar els dos components que, en ordinadors i servidors, converteixen el corrent elèctric altern (AC) en el corrent continu que un ordinador empra: la font d’alimentació i els reguladors de voltatge o càrrega.
• Si els ordinadors personals malgasten al voltant del 50% de l’energia consumida, el servidor empresarial mig (com els equips instal·lats en, per exemple, un centre de dades) malbarata el 30% de l’electricitat rebuda, a causa del mateix fenomen: una ineficient conversió de corrent altern a continu.

En electrònica, una font d’alimentació és un dispositiu que converteix el corrent altern de la xarxa de distribució d’electricitat en el corrent elèctric adequat per a l’ús en, per exemple, ordinadors i servidors.

Malauradament, a les últimes dues dècades, la indústria tecnològica ha emprat els seus esforços en desenvolupar els components de maquinari i programari més relacionats amb l’experiència de l’usuari. Els convertidors de corrent altern a continu viuen encara en una era pre-informàtica: Urs Hölzle, vicepresident d’operacions de Google, declarava a News.com que “la meitat de l’energia que l’ordinador malgasta es converteix en calor o es dissipa de qualsevol altra manera durant la conversió de corrent altern a corrent continu.”

Existeixen els components eficients, però són un poc més cars

Amb un simple canvi de components que permetin realitzar una conversió energètica més eficient, tant ordinadors personals com servidors poden acabar emprant més del 90% de l’electricitat rebuda, augmentant l’eficiència energètica i reduint el volum de pèrdua.

Ocorre que, fins al moment, l’ús d’aquest tipus de components no s’havia generalitzat degut al fet que el preu dels equips augmentaria entre 20 dòlars (ordinadors) i 30 (servidors), un cost que repercuteix sobre el preu final de l’equip.

La Climate Savers Computing Initiative també tracta d’optimitzar la despesa energètica mitjançant altres mesures d’estalvi, com ara configurar el sistema operatiu dels aparells per a reduir al màxim la despesa quan un ordinador o servidor roman encès, però no és utilitzat.

Pat Gelsinger, vicepresident del la divisió empresarial d’Intel, creu que la diferència de preu entre els equips amb components energètics eficients i els convencionals tendirà a desaparèixer, a mesura que l’augment del volum de producció abarateixi els costos. Segons Gelsinger, els ordinadors i servidors amb els nous components guanyaran terreny a l’Amèrica del Nord, Europa i Japó en un primer moment, per a arribar a continuació a la resta del món.

Els objectius de Climate Savers Computing Initiative són, tal com explica l’organització en la seva pàgina web:

• Reduir les emissions de diòxid de carboni derivades de la utilització d’equips informàtics el 2010, a través de l’estalvi de 54 milions de tones l’any, equivalents a la despesa anual d’11 milions de cotxes o a les emissions anuals d’entre 10 i 20 plantes de producció energètica que emprin carbó.
• Reduir a la meitat el consum energètic d’ordinadors i servidors el 2010. Amb aquesta iniciativa, les empreses que participen en la iniciativa estalviarien 5.500 milions de dòlars en costos energètics.
• A més dels impulsors de la iniciativa Climate Savers Computing (Intel, Google i WWF), fins el juny de 2007 s’han compromès amb els objectius descrits les següents companyies, organitzacions i institucions educatives (per ordre alfabètic): AMD, Canonical, Citris, ColdWatt Inc., Dell, Delta Electronics, eBay, EDS, EMC, EPA-Energy Star, Fujitsu, Hipro, Hitachi, HP, IBM, Landesk, Lenovo, Microsoft, MIT, NEC, NRDC, One Laptop Per Child Foundation, PG&I, Power-One, Quanta, Rackable Systems, Xarxa Hat, Starbucks, Sun, Supermicro, The Linux Foundation, Ubuntu, Unisys, University of Michigan, Verdiem Corporation, WRI, Yahoo.

La iniciativa anima a tot tipus de companyies a comprometre’s amb la iniciativa. Així mateix, en un apartat dedicat als usuaris compromesos per la ineficient despesa energètica dels seus equips, Climate Savers apunta alguns consells:

• Assegurar-se en el futur que l’ordinador comprat incorpori les especificacions de la Climate Savers Computing Initiative (no obstant això, no s’especifica quan estarà disponible aquesta opció, o si en qualsevol cas els usuaris podran comprar ordinadors eficients abans de 2010).
• En l’actualitat, assegurar-se de comprar equips amb el logotip identificatiu Energy Star. La iniciativa afegeix, a més, que “en el futur la Climate Savers Computing Initiative llançarà un mètode per a identificar ordinadors de les companyies associades energèticament eficients.”
• També es dóna la benvinguda als usuaris que no planegen comprar un ordinador en els pròxims temps: se’ls convida a què aprofitin al màxim les possibilitats d’estalvi oferides actualment, tot personalitzant les opcions energètiques del sistema operatiu emprat.

La visió d’IBM sobre la despesa energètica: Big Blue vol ser Big Green

El sector de les tecnologies de la informació no només s’ha proposat ser més “verda” a causa de les directives promogudes per departaments de màrqueting o, per ventura, per una genuïna (sic) preocupació pel medi ambient i el futur del planeta. Ser més eficients en la despesa elèctrica electricitat també suposa estalviar diners i, per què no, una oportunitat de negoci formidable.

IBM va presentar al maig de 2007, a través d’un esdeveniment a Nova York, una estratègia que el durà a destinar 1.000 milions de dòlars anuals a dissenyar infraestructures tals com centres de dades (utilitzats per les companyies per a la seva presència en Internet) més eficients en el consum energètic.

Segons IBM, l’objectiu no és només permetre que els centres de dades d’empreses i organitzacions siguin més respectuosos amb el medi ambient, sinó que les noves polítiques i infraestructures redueixin ostensiblement els costos. I aquest darrer aspecte és el que IBM creu que interessarà a les empreses.

Val Rahmani, directiu de la divisió de serveis tecnològics globals d’IBM, explicava l’aposta per la nova política: “Pensa en això com si es tractés d’un full de ruta per als centres de dades sostenibles.”

Jugant amb l’apel·latiu amb el qual la companyia ha estat coneguda històricament, Big Blue (el gegant blau), IBM ha batejat la nova iniciativa de consultoria tecnològica sostenible com a Big Green (gegant verd). Es tracta d’una iniciativa mediambiental que l’empresa informàtica desenvoluparà tot centrant-se en:

• El desenvolupament de centres de dades capaços de reduir la factura energètica en un 42%. Així mateix, l’empresa s’ha marcat l’objectiu de doblegar la capacitat dels grans centres de dades el 2010 mentre manté, al seu torn, el consum energètic estable.
• Sota el nom de Big Green Innovations, el projecte també inclou el desenvolupament de serveis per a la gestió de l’aigua o la reducció de la petjada de carboni de les companyies.

Només cal fer un cop d’ull a l’evolució del consum energètic dels principals centres de dades -els mateixos que permeten l’expansió dels portals d’Internet de la web 2.0-, per a adonar-se’n de què el consum generat per les infraestructures d’Internet suposa un risc mediambiental i ha d’adaptar amb celeritat mètodes que requereixin un menor consum d’energia.

El febrer de 2007, el Laboratori Nacional Lawrence Berkeley presentà un estudi que mesura la despesa dels servidors en funcionament als Estats Units: el conjunt d’aquests equips i els seus respectius equips de refrigeració van necessitar 45.000 milions de kilowatts-hora d’energia el 2005. Es tracta d’una energia superior a la requerida en un any per fins a 19 estats que conformen els EEUU.

Entre el 2000 i el 2005, el consum dels centres de dades es va duplicar degut, sobretot, a l’augment de les necessitats d’espai de les companyies que ofereixen vídeos, mons virtuals, fotografies i aplicacions que funcionen a través del navegador d’Internet; es tracta, en definitiva, d’una major necessitat d’emmagatzematge i capacitat de procés per a mostrar continguts cada vegada més nombrosos i sofisticats.

El mateix estudi de la Universitat de Berkeley estimava el consum energètic dels servidors en funcionament a tot el món en 123.000 milions de kilowatts i hora:

• El consum energètic dels centres de dades a EEUU va suposar el 1,2% del consum energètic total del país el 2005. A tot el món, els servidors van suposar el 0,8% del consum total en el mateix any d’estudi.
• D’acord amb les previsions d’IDC, el consum energètic dels servidors de tot el món s’incrementarà un 40% el 2010, pel que fa als nivells de 2005. L’estudi d’IDC comptabilitza tant el consum energètic dels servidors de dades com els sistemes de refrigeració necessaris per al seu funcionament, la il·luminació, etcètera.

La ineficiència energètica des del punt de vista de l’usuari es presenta com una batalla menys titànica, però igualment important per a la lluita contra les emissions globals de diòxid de carboni. No obstant això, la compra ètica no ha d’acabar en els aliments, la roba o l’automòbil: l’ordinador ha esdevingut en eina d’oci i treball crucial en la societat actual, un fenomen només comparable a la irrupció de la tecnologia mòbil.

No està de més assegurar-se que els seus components respecten el medi ambient i el seu consum energètic compleix amb les més grans exigències industrials del moment, les quals -com s’ha vist en aquest article- deixen encara molt a desitjar.