L’energia cinètica generada pels corrents d’aire -el vent- pot transformar-se en electricitat a través de la conversió del moviment dels aerogeneradors en electricitat. És una energia renovable i no produeix contaminació.

L’energia eòlica s’ha emprat des de l’antiguitat en mitjans de transport (vaixells) i com energia motriu capaç de moure l’engranatge de molins i, en els inicis de la Revolució Industrial, per a fer possibles les primeres factories.

Actualment, l’energia eòlica es transforma en electricitat gràcies a l’ús d’aerogeneradors: el vent mou una hèlix i, mitjançant un sistema mecànic, es fa girar el motor d’un generador.

Perquè la seva instal·lació i explotació siguin rendibles, els aerogeneradors se solen agrupar en els anomenats parcs eòlics, construïts en llocs propicis per a la seva explotació.

En 2005, la capacitat energètica de totes les turbines elèctriques instal·lades en el món era de 58,982 megawatts. Encara que únicament l’1% de l’electricitat consumida en el món es produeix a partir de l’energia eòlica, en alguns països aquest mètode representa un percentatge molt més elevat en el consum total: a Dinamarca, es tracta del 25%.

Espanya, que conta amb diverses de les majors empreses mundials, produeix a través d’aerogeneradors el 9% de l’energia que consumeix; li segueix Alemanya, amb un 6%. Així mateix, la producció d’energia a través de generadors eòlics es va quadruplicar entre el 1999 i el 2005.

L’energia eòlica es va començar a popularitzar en les dècades dels 80 i 90. En el canvi de segle, els costos de la producció d’electricitat en parcs eòlics s’han reduït ostensiblement a tot el món.

Heus aquí algunes dels avantatges de l’energia eòlica:

• És un tipus d’energia renovable, neta i que no emet gasos a l’atmosfera, al no requerir cap tipus de combustió.
• Pot integrar-se en sistemes elèctrics que permetin estalviar energia a centrals tèrmiques i centrals hidroelèctriques, amb que permet estalviar combustible fòssil o aigua emmagatzemada en els embassaments.
• Pot fer productives zones no aptes per a qualsevol altra indústria, com zones muntanyenques o desèrtiques, terres poc fèrtils, vessants amb massa pendent, etcètera.
• L’energia eòlica pot conviure amb altres usos del sòl (ramader, cultius baixos com blat, remolatxa, blat de moro, etcètera).La seva ocupació combinada amb altres tipus d’energia, com la solar, permet l’autonomia energètica dels habitatges.

No obstant això, les dimensions de les aspes dels principals aerogeneradors emprats per la indústria, així com la gran extensió d’alguns parcs eòlics, són motiu de controvèrsia. Nombrosos naturalistes, organitzacions independents i administracions porten a terme estudis sobre l’impacte mediambiental d’aquest tipus d’instal·lacions.

Entre les crítiques més reiterades sobre la conveniència de l’energia eòlica com a alternativa de pes a altres mètodes d’obtenció d’electricitat a gran escala, destaquen:

• Malgrat portar-se a terme rigorosos estudis sobre l’impacte mediambiental d’aquestes instal·lacions, existeixen parcs eòlics en zones naturals protegides.

    * Els llocs més apropiats per a la seva instal·lació solen coincidir amb les rutes de les aus migratòries. D’aquesta manera, els aerogeneradors solen envair l’espai d’aus i ratpenats. No obstant això, alguns estudis apunten que els nivells de mortalitat són baixos en comparació d’altres causes, com la col·lisió amb edificis i finestres, o les línies d’alta tensió.

• L’obertura de pistes i la presència d’operaris en els parcs eòlics augmenta la pressió humana sobre entorns fins aleshores poc transitats, el que afecta també a la fauna.
• La dependència dels aerogeneradors depèn de la persistència de ratxes de vent que puguin garantir la seva rendibilitat.

La Unió Europea, al capdavant

Els sistemes d’energia eòlica s’han desenvolupat especialment a Dinamarca, Espanya i Alemanya. Segons la investigació EUWINet, el creixement del mercat europeu d’energia eòlica és d’un 35% anual. A més, els països membres aporten el 75% de l’energia eòlica mundial. Es calcula que el mercat eòlic ha generat en la UE més de 25.000 llocs de treball.

El 2005 es va celebrar a Brussel·les el Consell Mundial de l’Energia Eòlica (GWEC), amb la finalitat de fomentar el desenvolupament d’aquest tipus d’energia renovable. Formen part de l’organització la UE, Austràlia, Canadà, Xina, Japó, Índia i Estats Units.