China Blue és un documental rodat amb càmera oculta que retrata la quotidianitat a una fàbrica de texans xinesa, on les seves joves treballadores, moltes menors de 16 anys (edat legal per començar a treballar a la Xina), no gaudeixen tan sols dels drets laborals establerts pel govern xinès.

Gairebé d’una manera impúdica si es compara amb el poder de compra dels consumidors dels països rics, el documental China Blue mostra la vida d’un grup de treballadors de la regió de Cantó, un dels pols d’atracció de mà d’obra barata més importants de la Xina, amb ciutats senceres especialitzades en manufacturar roba per a empreses fonamentalment nord-americanes, europees i llatinoamericanes.

Les anomenades “maquiladoras” de la frontera mexicana tenen un poderós competidor a la Xina, els empresaris de la qual tenen la llibertat d’emmotllar el preu de les seves manufactures a les pressions de les empreses dels països rics.

Com queda reflectit a la fàbrica de pantalons texans cantonesa que escull el documental, els preus es retallen mitjançant la imposició d’hores extra impagades i jornades desproporcionades -fins i tot per als estàndards oficials xinesos- als treballadors.

Com es produeix la roba que nosaltres comprem

En una fàbrica de texans, dos joves treballadores, la Jasmine i l’Orchid, miren de sobreviure a les jornades laborals maratonianes que els imposen.

Les seves vides es creuen amb les d’altres treballadores i amb el director de la fàbrica on treballen, el senyor Lam, un antic oficial de policia que ara condueix un Mercedes i intenta agradar als seus compradors d’Occident mitjançant la pràctica de l’art xinès de la cal·ligrafia.

El documental ens ofereix una visió crítica dels complexes problemes d’un món globalitzat, on les responsabilitats d’una empresa semblen esvair-se al creuar la frontera dels nous productors del món, amb Xina al capdavant.

Ràpidament, la il·lusió de Jasmine per aconseguir diners que després vol enviar a la seva família passa a un segon pla i la seva existència se centra en portar de la millor manera o sobreviure a jornades interminables i continus endarreriments en el pagament, inclosa la retenció del seu primer sou per, d’aquesta manera, obligar-la a restar en la fàbrica. El seu únic consol és una sincera amistat amb les seves companyes.

El senyor Lam

Per a mantenir les comandes de roba texana dels compradors occidentals, a la vegada que augmenta la seva cartera de clients, el patró de la fàbrica on la Jasmine i l’Orchid treballaha d’acordar preus extremadament baixos i temps d’entrega massa ajustats, tenint en compte la capacitat de producció de la seva factoria.

El senyor Lam, que és considerat per algunes persones que apareixen al documental com un empresari que ofereix “millors condicions que la mitjana del país”, retalla salaris i força a les treballadores a produir sense interrupció durant jornades d’inclús 24 hores.

Si les treballadores s’adormen, són multades amb una considerable rebaixa del seu salari. Quan l’empresa penja en el taulell d’anuncis el resultat de les nòmines mensuals, la pràctica totalitat de les treballadores i adolescents que treballen per al senyor Lam comproven que les penalitzacions descompten bona part del seu sou, ja míser per sí mateix, situat al voltant dels 50 euros mensuals.

Fins a quin punt aquesta situació ha estat provocada pel senyor Lam, el govern xinès o les pressions econòmiques que instauren les companyies occidentals, així com les conseqüències humanes d’aquest fenomen de deslocalització productiva, és quelcom que l’espectador pot començar a entreveure amb aquest revelador testimoni.

Primer objectiu: complir amb els drets laborals establerts

China Blue no explica la consumidor d’Occident, a qui va dirigit el documental, que el país més poblat del món no és el país amb les pitjors lleis laborals: la Xina compleix amb la major part dels requisits mínims de protecció dels treballadors (això sí, amb les imprescindibles excepcions del dret a reunir-se i a associar-se lliurement) establerts per l’Organització Internacional del Treball, OIT.

Malgrat això, aquests drets, instaurats per un país amb un partit únic -sobre el paper- marxista que aplica polítiques de desenvolupament capitalista, són violentats quotidianament: amb la borsa de mà d’obra barata i sense drets sindicals més gran del món, l’oligarquia xinesa prefereix consolidar el país com a principal productor de manufactures del món.

Fitxa tècnica

• Títol: China Blue
• Autor: Micha X. Peled
• Companyia: Teddy Bear Films (amb el recolzament de Corporation for Public Broadcasting, Sundance Documentary Fund i NAATA)
• Gènere: Documental
• Durada: 87 minuts
• Any: 2005