En plena crisi econòmica, el respecte al medi ambient pot significar estalvi en el pressupost domèstic. Heus aquí alguns consells per estalviar centenars d’euros l’any.

Al bell mig d’una crisi financera mundial, el medi ambient retrocedeix a la llista de prioritats de ciutadans i governs, en imposar una major ortodòxia econòmica en els pressupostos familiars.

Però és precisament la necessitat de reduir costos la raó per la que ara té més sentit que mai seguir un estil de vida ecològic: reduir les emissions d’un mateix pot repercutir sobre la nostra butxaca en forma de gran estalvi.

Segons l’expert en economia David Bach, l’autor del llibre Go Green, Live Rich, reduir els nostres residus i les nostres despeses poden anar de la mà, i els beneficis tant per a nosaltres com per al planeta són tan generosos com quantificables:

• De 500 dòlars (390 euros) a 2.500 dòlars (1.950 euros) d’estalvi anuals si els amants de l’aigua embotellada prescindeixen del seu consum. “Per beure la quantitat recomanada d’aigua (de 8 a 12 tasses al dia), hom gastaria al voltant de 2.500 dòlars l’any en Aquafina [una popular marca d’aigua embotellada als Estats Units]. El cost de la mateixa quantitat d’aigua anual si prové de l’aixeta? Un dòlar “. (Per a més informació sobre el dany mediambiental de l’aigua embotellada, veure article Una selecta aigua corrent).
• 1.413 dòlars (880 euros) si un opta per deixar de rebre correu comercial i correu per catàleg (més habitual i abundant als Estats Units que a Espanya i a la resta d’Europa). És possible estalviar l’equivalent a 40 lliures (18 quilograms) de catàlegs l’any (la quantitat rebuda pel nord-americà mig), i evitar l’innecessària despesa de 1.413 dòlars en compres anuals a través d’aquest mètode.
• De 2.080 dòlars (1.296 euros) a 3.120 dòlars (1.944 euros) per evitar el menjar per encàrrec o de menú i rescatar la carmanyola. Es pot estalviar en embolcalls de plàstic (poliestirè extrusionat i altres materials més fàcils de produir que d’eliminar), així com la despesa diària en aquest tipus de menjar (de 8 a 12 dòlars al dia, una suma superior al centre de les grans ciutats espanyoles).

Obama com estalviador conscienciat

Qualsevol acció quotidiana que suposi una manera d’estalvi pot ajudar a reduir despeses al final de l’any.

Una família nord-americana, que s’auto-defineix com a frugal i conscienciada amb l’economia diària, assegura haver reduït les seves despeses fins a aconseguir viure amb un pressupost combinat de 4.303.84 dòlars (2.682,15 euros).

Cal afegir que aquesta família havia pagat totalment casa seva i obtenia bona part dels seus aliments mitjançant el seu cultiu a l’hort de casa.

Si bé la majoria de nosaltres no podria aconseguir viure amb un pressupost tan reduït, hi ha molt de terreny per estalviar des de centenars a milers d’euros del pressupost domèstic anual.

No se’n necessiten, de sacrificis extraordinaris, per esdevenir una persona amb una consciència ecològica i frugal de l’economia de la llar. Barack Obama ha aparegut en totes les llistes dels personatges públics més ben vestits publicades en els darrers temps.

Malgrat això, Obama ha afirmat que rarament compra roba nova i prefereix fer que les coses durin. “Jo bàsicament… Compro cinc models idèntics del mateix conjunt, i els intento conservar i apedaçar per poder-los portar repetidament”. Malgrat aquestes reparacions, la revista Esquire -a la vegada que el nomenava un dels homes més ben vestits del món- va qualificar els seus vestits de “finament tallats“.

Consells per a estalviadors “light” i estalviadors “hardcore”

En aquest informe, explicarem com reduir i reutilitzar els recursos disponibles a la vida diària per, a la vegada, reduir la nostra petjada de carboni i el nostre pressupost.

Hi existeixen nombroses opcions, des d’emprendre petites accions com ara optar per una dieta vegetariana un cop per setmana, fins a visitar els amics i familiars amb bicicleta o transport públic.

O un pot, en paraules del reconegut escriptor nord-americà Michael Pollan, apostar per un canvi més profund (“hardcore”) i “… començar a anar al treball amb bicicleta, cultivar un hort, baixar el termòstat de la calefacció fins que sigui necessari portar un suèter, desterrar l’assecadora automàtica i tornar a l’estenedor a l’aire lliure … Oblidar-se de la carn de boví i comprar totalment local “.

Com de conscienciat hom vol estar o quant es vol o es necessita estalviar, són factors que depenen d’un mateix.

Transport

Anar a la feina en cotxe propi no només és un dels principals causants de la contaminació atmosfèrica a les ciutats i de l’emissió de gasos contaminants que contribueixen al canvi climàtic.

L’Associació automobilística d’Estats Units (AAA) calcula que conduir en aquest país costa de mitjana -en combustible, manteniment rutinari, rodes, segur, llicència de conducció, assegurança, préstec per a la compra i costos de depreciació- 9.369 dòlars (7.306 euros) anuals per un model sedan convencional.

Conduir menys té els seus obvis beneficis per al planeta (menys emissions de gasos amb efecte hivernacle) i per a l’economia familiar, especialment quan el preu dels carburants supera folgadament la mitjana dels últims anys, malgrat la recent baixada relativa del preu del barril de petroli.

1) canvis a les 2 rodes … Per trajectes a prop de casa

a) Per a trajectes inferiors a les 2 milles (6,5 quilòmetres), la bicicleta és un excel·lent mitjà de transport. Als Estats Units, el 40% dels trajectes urbans tenen 2 milles o una distància menor. Un pot començar realitzant aquests trajectes rutinaris a la botiga o al gimnàs amb bicicleta. Al cap i a la fi, són els trajectes curts -iniciar la marxa per parar a continuació, usant l’embragatge més del desitjat- els que obliguen a consumir més carburant.

Un pot establir un mapa de les rodalies per assegurar-se d’utilitzar els trajectes més segurs, agradables, o ràpids. Abans d’agafar la bici, és recomanable planificar la ruta que es vol fer servir. És possible planificar al detall usant aplicacions de cartografia en línia (Google Maps, Yahoo! Maps, Microsoft Live Maps) o aplicacions com Google Earth o Microsoft Virtual Earth (de descàrrega gratuïta).

Estalvi anual: 789,86 dòlars (612,46 euros), xifra que sorgeix de multiplicar 4 milles (2 per l’anada i 2 per la tornada) per 365 dies, el que suposa 1.450 milles (2.350 quilòmetres) a l’any, que tenen un cost de fer en cotxe de 54,1 cèntims per milla (segons les estimacions de AAA).

b) Per als qui s’atreveixin amb un repte una mica més comprometedor, milers de persones realitzen ja el trajecte que els separa de la feina (sovint desenes de quilòmetres) amb bicicleta. En ciutats com Barcelona, París o Lió s’han instal·lat amb èxit sistemes de lloguer públic de bicicletes, que milers de persones utilitzen a diari, sovint en conjunció amb altres mitjans de transport, com el tren o el metro.

Els estudis mostren, a més, que fins i tot als Estats Units, amb una estructura urbana molt més difusa i estesa geogràficament que l’europea, la meitat dels ciutadans tenen la feina a 5 milles (8 quilòmetres) o menys.

No és necessari prendre aquest repte com quelcom mortal de necessitat. Es pot simplement optar per anar al treball en bicicleta un o dos cops per setmana. O fer-ho només quan el bon temps faci l’experiència especialment agradable.

Els qui apostin per invertir en la compra d’un model de bicicleta plegable pensat per a aquest tipus de trajectes, poden fer una ullada a l’article Bicicletes per usar diàriament.

Estalvis anuals: 1.352 dòlars (10 milles -16 quilòmetres-, 5 per l’anada i 5 per la tornada, multiplicades per 250 dies laborables, equivalen a 2.500 quilòmetres, a un cost, fent servir el cotxe, de 54,1 cèntims de dòlar per milla).

2) Passar del vehicle híbrid (per ara) i millorar l’eficiència del cotxe actual en consum de combustible

Si vostè ha de conduir, pot millorar l’eficiència del seu cotxe simplement canviant la manera de conduir.

a) Condueixi més lentament, per allargar l’ús de combustible. “En un típic model sedan familiar, cada 10 milles -16 quilòmetres- que es condueixen a més de 60 milles per hora -100 km/h-, és com si el preu de la benzina s’incrementés en 54 cèntims per Galó (3,9 litres).

b) Condueixi d’una manera menys brusca, tot aprofitant la inèrcia del vehicle (en anglès s’ha batejat aquest mètode d’estalvi com “hypermiling“).

El terme ha obtingut darrerament molta atenció a mesura que els conductors, particularment els propietaris de vehicles com el Toyota Prius o l’Smart, han reduït el consum de carburant simplement adaptant el mode de conducció. (Veure vídeo sobre “Hypermiling” per a principiants).

Heus aquí alguns trucs bàsics per a augmentar l’eficiència en el consum de qualsevol cotxe:

• Evitar les excessives revolucions, a través d’un canvi que apura menys les marxes. Canviar de marxa a les 2.500 rpm (revolucions per minut) en vehicles de benzina, i fer-ho a 2.000 rpm en models dièsel. Un cotxe circulant a 60 km/h en la tercera marxa utilitza un 25% més de carburant que circulant a la mateixa velocitat amb la quarta marxa.
• Circular a una velocitat constant: intenteu fer una acceleració suau i limitar al màxim l’ús del fre. És fàcil reduir la velocitat a través de la reducció de les marxes. Especialment crític en els trajectes urbans.
• Manteniment: n’hi ha prou amb inflar adequadament els pneumàtics i revisar la seva pressió, així com un manteniment íntegre i periòdic (canvi d’oli, etcètera).
• Evitar al màxim la càrrega d’aparells (mòbil, iPod, etc.) al cotxe.
• Conduir amb les finestres pujades i evitar conduir tot l’any amb el portaequipatges en el sostre de l’automòbil (provoca una elevada resistència aerodinàmica i augmenta dràsticament el consum de carburant).

3) Compartir cotxe ( “carsharing” i “carpooling“)

a) Serveis per a compartir cotxe: en comptes de posseir un automòbil (amb el que suposa de desemborsament anual, manteniment, segur, pèrdua de valor relatiu, necessitat de renovació), en els darrers temps han aparegut serveis que permeten compartir.

L’usuari paga per hora d’ús, a més d’una quota anual per l’ús del servei. Per més informació sobre el seu funcionament, veure vídeo sobre Flexcar/Zipcar a Seattle.

Degut a que l’usuari paga només quan necessita el cotxe (fet que li dóna l’avantatge afegit de conduir un vehicle tot terreny quan realment és necessari, o un Smart quan el que un vol és moure’s ràpid per la ciutat i aparcar sense problemes), l’estalvi és substancial:

• 8.769 dòlars (6.769 euros) l’any, segons les xifres d’AAA que mostren com els membres de serveis per compartir cotxe gasten, de mitjana, 600 dòlars (463 euros) l’any, mentre els propietaris desemborsen de mitjana anual 9.369 dòlars (7.232 euros).
• 5.232 dòlars (4.039 euros) anuals, segons una enquesta de Zipcar als seus membres.

Els beneficis per al medi ambient: Zipcar calcula que per cada cotxe compartit, 15 cotxes desapareixen de la carretera. Segons l’estudi, el 57% dels nous membres de serveis de carsharing a Suïssa condueixen menys, una dada que se situa en el 50% a Alemanya.

b) Comparteix el teu propi cotxe (mètode per reduir despeses i aprofitar l’habitacle, generalment buit, del cotxe, conegut com “carpooling”).

Hi ha un nombre creixent de pàgines web que ajuden a crear trajectes compartits. Alguns ofereixen serveis anònims per al trajecte escollit per l’usuari (com els portals nord-americans rideshareoptimizer.com i mycasualcarpool.com), mentre altres organitzen llocs de trobada i recollida en funció de la demanda.

Estalvi anual: fins a 3.000 dòlars (2.320 euros), segons ABC News. N’hi ha prou amb usar la calculadora per realitzar un càlcul personalitzat, en funció de la naturalesa del trajecte i el nombre de persones que compartiran vehicle.

Menjar

• “Sigui el que sigui el que ens hagi agradat sobre l’era de la comida barata, basada en el petroli, aquesta arriba a la seva fi. Fins i tot si estàvem disposats a continuar pagant el seu elevat preu mediambiental o sobre la salut, no tindrem l’energia barata (o l’aigua) requerides per mantenir el sistema en funcionament, ni molt menys ampliar la producció. Però, com passa sovint, una crisi ofereix una oportunitat per a la reforma, i l’actual crisi alimentària presenta oportunitats que cal aprofitar”.

  Michael Pollan, escriptor (autor del llibre The omnivore’s Dilemma) i acadèmic.

4) Esdevenir vegetarià, flexitarià… O simplement reduir el consum de carn vermella i productes làctics.

Les verdures i hortalisses són, de mitjana, més barates que la carn. Segons el Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA), el preu mitjà ponderat de totes les hortalisses fresques fou de 0,64 cèntims de dòlar (mig euro) per cada lliura (450 grams).

Seria complicat trobar alguna carn més barata. I els llegums, especialment rics en proteïnes, quan són comprats secs, són també més econòmics que qualsevol carn.

Estalvi mediambiental: optar per una dieta vegetariana és l’equivalent a conduir 8.000 milles (12.800 quilòmetres) menys l’any. Segons un informe encarregat per l’ONU, el sector ramader mundial genera més emissions de gasos amb efecte hivernacle que el transport.

No és habitual imaginar que la carn estigui al mateix nivell, com a agent provocador del canvi climàtic, que altres mals mediambientals més convencionals, com ara els cotxes vells que emeten grans quantitats de fum, però la quantitat de carn que el món produeix i consumeix -2 vegades més que fa 4 dècades- està afectant directament al planeta. Per a més informació sobre aquest punt, visitar el blog Similituds entre un tot terreny i un filetó de vedella.

Optar per una dieta parcial o totalment vegetariana pot semblar quelcom intimidatori, però no és obligatori arribar a cap extrem. Un pot considerar, per exemple, l’opció flexitariana: eliminar la carn quan sigui possible.

La família faircompanies ha realitzat una cosa similar (veure vídeo) i això ha reduït la nostra despesa en menjar al voltant d’un terç. Malgrat el canvi, evitem substituts sofisticats i cars de la carn (salsitxes de soja, hamburgueses vegetarianes, etcètera), a la vegada que comprem sobretot llegums i arròs, mentre usem tofu com a substitut de la carn.

(Nota: una bona solució és comprar l’arròs i els llegums -secs,- a granel, a la manera de les antigues cellers i cases de Abastos; d’aquesta manera, s’estalvia diners i s’eviten embolcalls innecessaris).

Fins i tot si un no deixa del tot la carn, substituir la carn vermella i els derivats lactis per pollastre, peix i verdures podria reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle equivalents a conduir 1.000 milles (1.600 quilòmetres) l’any. Donat el preu de la carn vermella i els derivats de la llet, aquest canvi pot també reduir considerablement el pressupost en menjar.

Beneficis per a la salut: reduir dràsticament el consum de carn pot ajudar a prevenir malalties del cor, vessaments cerebrals i càncer, i evitar el mal tràngol i el cost econòmic de complicats tractaments mèdics.

5) No malbaratar menjar, retallant en un terç el pressupost en aliments

Els consumidors britànics llencen un terç del menjar que compren, l’equivalent a 6,7 milions de tones anuals. A diari, es rebutgen 4,4 milions de pomes i 1 milió de talls de pernil. El 15% del menjar que els nord-americans rebutgen mai fou desembolcallat i encara no havia caducat. Per a més informació, visitar l’entrada de blog Glean your plate, per Kirsten Dirksen.

Els costos mediambientals -combustibles fòssils per fertilitzants, plaguicides, transport i tractors, a més d’aigua- són enormes. Si els ciutadans britànics deixessin de tirar menjar en bon estat, això equivaldria a treure de la carretera d’1 a 5 cotxes, per cada ciutadà.

Estalvis anuals: 610 lliures (776 euros) per a la família britànica mitjana; 600 dòlars (466 euros) per a la família nord-americana mitjana (a preus de 2004 per carn, fruita, verdura i cereals).

Consells per comprar més amb menys diners i eliminar els residus innecessaris:

• Planificar amb antelació: crear menús i realitzar llistes de la compra en conseqüència.
• Inventari: conèixer en tot moment què hi ha a la nevera i el rebost i quant és necessari comprar.
• Comprendre les dades dels aliments (cortesia de la campanya alimentària britànica Love Food Hate Waste -estima els aliments, odia els residus-):
  – Consumir fins: no menjar productes superada aquesta data i seguir les instruccions d’emmagatzematge. Tanmateix, comprovar si els aliments poden ser congelats, per evitar que siguin rebutjats.
  – Consumir preferentment abans de: dades que es refereixen a la qualitat, en lloc de la seguretat del seu consum. Aliments amb una data de consum preferent haurien de ser més segurs per consumir més enllà de la data de preferència, encara que hagin deixat de tenir les seves propietats òptimes per al consum. Una excepció: els ous. Mai consumir després de la data de consum preferent.
• Evitar l’envelliment prematur dels aliments: molts aliments poden ser simplement refrigerats o congelats per allargar la seva conservació.

Roba

La societat actual compra i descarta enormes quantitats de roba. El nord-americà mig, per exemple, se’n desfà anualment de 68 lliures (30 quilograms) de roba. El 1997, les dones britàniques van comprar de mitjana 19 peces de roba a l’any, mentre el 2007 aquesta xifra havia augmentat fins a 34.

Tal i com Mathilde Lee, editora de The Ecologist i autora del llibre Eco Chic, explicava a faircompanies: “Dos milions de tones de roba es compren cada any [a Anglaterra], prop de tres quartes parts de les quals acaben en l’abocador cada any. Tenim un gran problema de malbaratament i consum excessiu, quan la gent vesteix roba només un parell de vegades abans de descatar-la”.

6) Fer la promesa de no comprar roba … Per 2/4/6 mesos

Una de les maneres més senzilles d’acabar amb l’hàbit de comprar frívola és fer-ho sobtadament -si més no, temporalment-. En els darrers dos anys, compradors d’arreu del món han deixat de comprar roba nova i, en el seu lloc, compren roba de segona mà o modifiquen la roba que ja tenen l’armari: samarretes interiors que es converteixen en roba interior, pantalons de xandall que es tornen faldes i camises botonades d’home que donen lloc a un vestit de núvia. Per a més informació, visitar el nostre article sobre com redissenyar roba.

Evitar la compra de roba nova no només redueix els productes químics i la quantitat de productes rebutjats relacionats amb la confecció, sinó que es pot traduir també en ingents estalvis. La família nord-americana mitjana gasta 1.874 dòlars anuals (1.467 euros) en roba, de manera que a major nombre de mesos que un es mentalitza a no comprar roba, més gran serà l’estalvi.

Com aconseguir roba nova i de qualitat sense comprar roba nova:

• Comprar roba de segona mà en botigues especialitzades, mercats de carrer, o en pàgines d’Internet com ara eBay, portals d’anuncis classificats, etcètera.
• Organitza una festa d’intercanvi de roba per intercanviar les peces no desitjades amb els amics.
• Torna a confeccionar roba vella. Podeu trobar inspiració en recursos com el blog The wardrobe refashion (el redisseny del rober).

7) Si t’estimes més comprar, adopta una aptitud “Slow Fashion”

L’anomenada Slow Fashion (roba lenta), un concepte relacionat amb el més ampli moviment Slow Food, de Carlo Petrini, és un corrent de la indústria centrat a prevaler la qualitat per sobre de la quantitat i de la estandardització sense personalitat.

En comptes de destinar grans sumes de diners a l’impuls de comprar, és possible prendre el temps necessari per comprar el que realment es necessita. Per evitar cometre errors:

• Conèixer amb la major profunditat possible la nostra “marca d’ADN”: quines peces de roba ens queden millor i amb quines ens en sentim més còmodes, i no només el que està de moda o el que capti la nostra atenció en una botiga.
• Abans de comprar, estudiar nostre armari per determinar allò que necessitem i quines peces es complementen millor amb el nostre fons de roba.

Per a més informació sobre l’actitud Slow Fashion, llegir l’entrada del blog de l’Kirsten Dirksen Slow shopping in Italy, France & Spain: investigating soignée, la bella figura and seny i rauxa.

Llar

• “Tots nosaltres hem d’aprendre a gastar menys energia, a través d’accions tan senzilles com ara mantenir els termòstats. Per exemple, si mantinguéssim la llar a una temperatura de 18 graus celsius durant dia i 13 durant la nit, seria possible estalviar la meitat del consum actual de gas natural “.

  Jimmy Carter, 1977.

8) Reduir el control sobre la temperatura ambiental… I en comptes d’això vestir-se un suèter (o un pijama)

Escalfar i refredar consumeix al voltant del 45% de l’energia de la llar. En lloc d’ajustar constantment la temperatura amb l’arribada de les diferents estacions, és més senzill i convenient adaptar el nostre vestuari a la temperatura ambient.

• Baixar la calefacció: per cada grau que es redueix el termòstat, s’estalvia entre un 1% a un 3% de la factura energètica. Dormir a l’hivern amb el pijama i la roba de llit adequada pot augmentar fins a 4 graus la calor que sent el nostre cos.
• Utilitzar ventiladors quan sigui necessari, i evitar l’ús d’aire condicionat (o reduir la nostra dependència respecte d’aquest): fins i tot amb l’aire condicionat encès, els ventiladors ajuden a distribuir l’aire fresc d’una manera més eficient.
• Programar el termòstat (si no se’n disposa d’un, el seu preu oscil·la entre els 20 i els 100 euros. S’haurà amortitzat la seva compra en menys d’un any), per evitar la despesa d’energia quan dormim o no quan no hi ha ningú a casa.

9) Detectar i desfer-se dels aparells que més energia gasten

Conèixer quants diners estem gastant cada mes (per això cal llegir la factura elèctrica) ens ajudarà a identificar el seu malbaratament. Una nova generació d’aparells per mesurar el consum elèctric ajuden a detectar quins punts de la xarxa tenen una despesa excessiva (veure article Aparells per estalviar electricitat).

Però no és necessari comprar un aparell més per mesurar la nostra despesa, sinó estudiar amb deteniment algunes zones de la llar:

• L’escalfador d’aigua: baixar el termòstat i apagar l’equip quan l’absència sigui prolongada pot estalviar desenes d’euros l’any. Reduir la temperatura permet estalviar 25 dòlars (20 euros) si es tracta d’un escalfador de gas; i 55 dòlars anuals (43 euros) si és elèctric.
• Refrigerador: assegureu-vos que no està en la llum directa del sol o al costat de l’estufa o rentavaixelles.
• Rentadora: utilitzar aigua freda per rentar la roba. La fricció fa la major part del treball de neteja, no la calor.
• Assecadora: és el segon electrodomèstic que necessita més energia per a funcionar (després de la nevera). Substituir l’aparell pel tradicional estenedor suposa estalviar 70 dòlars anuals (55 euros). Veure article Clothesline Wars o l’entrada de blog A place called the line.
• Eixugar els plats amb aire, en lloc d’activar el cicle d’assecatge del rentaplats.
• Reemplaçar les bombetes incandescents per fluorescents compactes.
• Apagar l’ordinador quan no estigui en ús.
• Connectar els diferents aparells electrònics a lladres amb diverses sortides elèctriques i un únic interruptor d’encesa, de manera que sigui senzill apagar i encendre el conjunt d’aparells electrònics del saló i la resta d’estades. D’aquesta manera, s’evita l’anomenat consum elèctric fantasma. Una altra opció consisteix a desconnectar aparells que no estiguin en ús.

10) advoquen per un entorn dissenyat per l’eficiència energètica

Segons el Departament d’Energia dels Estats Units: “Només tres arbres, convenientment emplaçats al voltant d’una casa, poden estalviar entre 100 dòlars (78 euros) i 250 dòlars (195 euros) en costos de refrigeració i calefacció”. La inversió és mínima si un està disposat a esperar a què creixin: és possible comprar arbres d’ombra per menys de 10 euros la peça.

Veure créixer un arbre, juntament a un mateix i a la família, és tota una experiència, com ho és ajudar al seu creixement, a través de la poda de les seves branques.

11) Els americans gasten 509 dòlars (398 euros) de mitjana per productes de neteja, posant en risc el medi ambient i la seva pròpia salut. Els productes de neteja amb components químics no només contaminen els aqüífers i la vida animal, sinó també degraden la qualitat de l’aire i poden causar càncer, asma i altres problemes respiratoris, així com irritacions cutànies.

• Crea el teu propi producte de neteja: amb alguns elements bàsics com el sabó d’oli vegetal (anomenat “sabó de Castella” en el món anglosaxó, en comercialitzar-se durant l’Edat Mitjana sabó del Regne de Castella realitzat a partir d’oli d’oliva a tota Europa), bicarbonat de sodi, sal, vinagre, oli i llimona, és possible netejar tota la casa. Veure article Productes de neteja ecològics, així com el vídeo que mostra l’ús de bicarbonat, vinagre i llimona com a productes de neteja. És possible fins i tot rentar-se els cabells i les dents amb bicarbonat.
• Proveu amb menys sabó: qualsevol es pot sorprendre al esbrinar la poca quantitat necessària per netejar d’un producte de neteja convencional donat. Només es necessita una cullera de sabó per a rentar una vaixella sencera, o una quantitat de pasta de dents de la mida d’un pèsol per rentar-se les dents. “Contràriament al que els anuncis de pasta de dents mostren, la quantitat de pasta o gel necessaris en el raspall de dents per netejar-se les dents amb eficàcia no ha de vessar ni amuntegar-se. Simplement iguala el tub de la pasta fins que sorgeixi una quantitat amb el mida d’un pèsol sobre la meitat superior del raspall… La pasta donarà donarà escuma suficient per cobrir totes les teves dents”.

Viatges

12) Prendre unes vacances “casolanes” (“staycation”)

En lloc de gastar combustible, i diners, per volar o conduir en època de vacances, hom pot gaudir d’unes vacances a casa. Amb unes vacances a casa un té encara l’aigua (llacs locals, platja local, piscines), museus (locals), tennis, escapades amb bicicleta, barbacoes, concerts o qualssevol activitat recreativa. Tot plegat a una fracció del cost.

Existeix l’opció de romandre literalment a casa i preparar una barbacoa, cuinar plats més d’alta cuina que de costum, llegir o fer servir la piscina dels veïns. O, si un opta per anar de passeig o acampar i es tracta d’un trajecte més enllà dels dominis més propers, és fàcil establir un límit per al nostre viatge -un dipòsit de combustible, un radi de 100 quilòmetres, etcètera- i explorar els voltants.

Amb aquestes determinacions, no hi ha crema de combustible apreciable, ni “l’estrès associat als viatges, amb les maletes, llargues conduccions, esperes en aeroports i esgotadors dies de vol”.

L’Associació automobilística d’Estats Units (AAA) calcula que la despesa mitjana durant les vacances puja a 244 dòlars (191 euros) diaris, per cobrir l’allotjament i els àpats de dues persones. Un elevat percentatge de persones gasta 673 dòlars (527 euros) diaris. Segons MSNBC: “Afegeix alguns nens i el cost dels passatges d’avió, i unes vacances de 10 dies podrien ascendir a 10.000 dòlars“.