És difícil buscar l’adjectiu, encara que el relaxant esforç intel·lectual de l’escriptor era per a Pla una raó en si mateixa. Val la pena escriure, o fer el que sigui, si es té temps per a assaborir el procés i arribar a construir una proposició harmoniosa, amb el seu nom i el seu adjectiu ben posats.

Vist així, i encara que mai l’hi reconeixerem, persones tan solies, senzilles, pageses d’esperit -Pla duia honrosament la seva boina, la seva camisa i el seu pantaló de botigueta de poble mitjà o de capital provinciana- com l’escriptor català van ser els precursors -avant la lettre, diria un francòfil- de l’anomenat downshifting.

En Josep Pla representa a la rara avis el pagès cosmopolita, el taujà viatjat, el cavaller que pot parlar de tot i amb tots amb un to d’habitant de poble, de qui sap on està la seva casa i entén que la llar familiar se sembla a Europa a les pedres de l’Eduardo Chillida.

Entendre el terrer ens fa incomparables, com ho va copsar el jugador de la Reial Societat qui després va entendre que havia de dedicar la seva obra a enaltir la importància del caseriu i les seves gents, aquestes que duen el cognom de la casa a coll.

A en Pla no li agradaria gaire l’ocupació d’una paraula anglesa per a designar una actitud davant la vida com la qual ell va tenir, encara que sembla que l’anglicisme s’acabarà imposant una vegada més.

Downshifting, tan anglosaxó, amb aquest so que insulta l’accent campanyol de l’Europa continental, és, no obstant això, una paraula que designa els qui advoquen per recuperar les essències, els sabors gastronòmics, el ritme plàcid de les ciutats mitjanes, la industriositat plàcida i que permet gaudir del temps.

Què és això del downshifting

Optar pel downshifting significa practicar la vida senzilla i relativament espartana; advocar per la simplicitat voluntària. Segons l’actriu i escriptora nord-americana Lily Tomlin, “el problema amb les carreres de rates radica en què, fins i tot si un gana, continua sent una rata.”

Lluny de l’Empordà del Pla o de la costa de Lugo de l’Álvaro Cunqueiro (altre dels entrevistats per Joaquín Soler Serrano), els qui promouen una filosofia de vida més relaxada són executius, professionals d’èxit, addictes al treball que en ocasions destaquen pel seu èxit laboral i per una excessiva dedicació a la feina.

La cultura anglosaxona, abanderada de la productivitat i de l’extraordinària eficiència aconseguida per l’ús quotidià d’Internet i la resta de tecnologies de la informació, titlla als addictes al treball de “workaholics”.

Si s’ha de jutjar per l’èxit de llibres com Elogi a la lentitud, del periodista canadenc Carl Honoré, el qual analitza críticament el culte a la velocitat de la societat actual i advoca per relaxar la nostra existència per a no fer realitat el dit “arribar a ser el més ric del cementiri”; o de Downshifting: a Guide to Happier Simpler Living (Downshifting: una guia per a una vida senzilla més feliç), de Polly Ghazy i Judy Jones, semblà que el terme downshifting romandrà força temps entre nosaltres.

Un article publicat el 22 de febrer del 2007 en el diari econòmic espanyol Expansión, publicació poc donada a arriscar més enllà d’allò necessari, assegura que la nova filosofia s’imposa a Europa. “Els downshifters busquen tenir una existència més relaxada tot fugint del capitalisme dels països desenvolupats. Ja n’hi ha 12 milions i el nombre segueix creixent.”

• Un milió de britànics d’entre 35 i 40 anys es planteja seriosament optar pel downshift: és a dir, per deixar la feina a l’oficina, oblidar les jornades laborals maratonianes fora de la llar i concentrar-se en projectes més vitals, amb menys estrès i, això sí, econòmicament menys reconfortants. A Europa existeixen ja 12 milions de downshifters.
• El 40% dels britànics amb menys de 35 anys i amb ocupacions a jornada completa vol sumar-se a aquesta tendència per a aconseguir major qualitat de vida.
• Tres milions de britànics han optat per una vida més relaxada, i el nombre va en augment.
• Els downshifters cerquen, entre altres coses, una major qualitat de vida, passar més temps amb la família, evitar l’estrès del treball i defugir de la frenètica societat conformada per les classes professionals urbanes.

Tant tens, tant vals

Segons el Pew Research Center, els nord-americans inclouen cada vegada més béns i serveis que consideren necessaris per a mantenir o augmentar la seva qualitat de vida. L’estudi, citat per Adriana Blanco en Expansió, revela que la importància de certs articles ha augmentat des del 1996. A la rentadora i l’aire condicionat s’uneixen ara la necessitat de tenir televisor de pantalla plana, ordinador portàtil, connexió a Internet de banda ampla, telèfon mòbil i iPod, entre altres articles.

Importància de cada article per als enquestats, en percentatge (Font: Pew Research Center): resposta a la següent pregunta de Pew Research: “Ho tens? Ho necessites? Consideres aquest article eminentment una necessitat o creus que es tracta d’un luxe superflu sense el qual pots viure?”

• Cotxe: 91% necessitat / 8% luxe sense el qual puc viure / 92% persones que tenen aquest bé
• Rentadora: 90% / 9% / 82%
• Assecadora: 83% / 16% / 79%
• Aire condicionat: 70% / 29% / 85%
• Microones: 68 % / 31% / 86%
• Televisió: 64% / 35% / 98%
• Aire condicionat en el cotxe: 59% / 39% / sense dades
• Ordinador a casa: 51% / 47% / 73%
• Telèfon mòbil: 49% / 49% / 74%
• Rentavaixella: 35% / 63% / 63%
• TV per cable: 33% / 66% / 82%
• Internet de banda ampla: 29% / 67% / 45%
• TV de pantalla plana: 5% / 93% / 36%
• iPod: 3% / 88% / 25%

Si comencem la nostra vida laboral des de zero i desitgem obtenir un estatus material que inclogui un bon cotxe, tota classe d’electrodomèstics, equips electrònics i informàtics i fins i tot dispositius com ara l’iPod, necessitarem una jornada completa i en la majoria dels casos ajuda i finançament bancari per a poder assumir la compra d’aquests i altres béns.

Més dolce vitta, menor impacte ecològic

La web oficial d’Slow Movement desenvolupa la idea de la vida senzilla. El downshifter és “gent que adopta una simplicitat voluntària a llarg termini en la seva vida. Persones que accepten menys diners a canvi de menys hores treballades per a invertir el temps resultant en les coses que consideren importants en les seves vides. Els downshifters, tanmateix, posen èmfasis en consumir menys per a reduir la seva petjada ecològica”.

En Carlo Petrini (qui va néixer i viu orgullosament a Bra, Itàlia, tractant a més de gaudir del ritme relaxat d’aquesta petita ciutat de comerciants, o città slow, ciutat lenta), és el fundador de l’anomenat Slow Movement, una associació que advoca per tornar a un ritme vital que permeti gaudir dels plaers de la vida com la gastronomia, el cultiu personal, els amics, les tradicions i el descobriment dels secrets que les ciutats amb història han anat superposant, com si es tractés de les capes de les cebes que tant li agrada dibuixar al Günter Grass.

Petrini explica en una entrevista concedida al Víctor M. Amela per a la contraportada de La Vanguardia (publicada en el diari barceloní del 7 de març del 2007), quin creu que és l’objectiu últim d’Slow Movement i Slow Food. Se li pregunta què proposen aquests moviments, i contesta: “(vull) Que en el segle XXI reaccionem: que fomentem la lentitud, l’amistat, la tertúlia, la calma, el bon gust, la qualitat de l’humil, paladejant-ho tot. O acabarem enverinant-nos amb els penosos aliments produïts per la nostra cobdícia.”

El que cerquen els downshifters, al cap i a la fi, és serenitat i qualitat de vida, factors que semblen haver-se entès històricament d’una manera més profunda en l’Europa Continental que en la societat anglosaxona.

Moviments similars a Slow Movement-Slow Food, fundat pel Carlo Petrini com a reacció a l’obertura d’un restaurant McDonalds a la Piazza di Spagna de Roma, neixen en els últims anys arreu del món. Així mateix, augmenten els recursos que poden ser consultats pels interessats en fer un cop d’ull a les possibilitats i reptes del downshifting: SlowDownNow.org, The Long Now Foundation, We Are What We Do, Slowness for Sustainability, Slow Home i un llarg etcètera de referències.

A diferència del moviment hippie i la contracultura nascuda a Califòrnia en els anys seixanta, que al seu torn havia reinterpretat les idees sobre la vida senzilla i plena del naturalista nord-americà Henry David Thoreau i del poeta Walt Whitman, un dels llibres del qual, Fulles d’herba, va inspirar durant dècades al moviment conservacionista d’Estats Units, els downshifters no renuncien al treball ni advoquen per una volta a les idees de l’anarco-primitivisme.

Sigui com sigui, existeix un creixent interès entre els joves professionals dels països rics per a canviar la seva filosofia de vida. Internet pot servir de revulsiu en aquest nou canvi d’actitud, donades les seves característiques de mitjà de comunicació universal, enciclopèdic i descentralitzat.