La biomasa és un combustible energètic obtingut directa o indirectament de recursos biològics (fusta, residus agrícoles, deixalles urbanes o fem, entre altres fonts).

En termes energètics, la biomassa es refereix al combustible renovable que s’obté de recursos biològics. És el cas de la llenya, el biodièsel, el bioalcohol, el biogàs i el bloc sòlid combustible.

La biomassa pot produir-se o es pot obtenir a partir de residus:

• El primer mètode d’obtenció ha suscitat controvèrsies, ja que produir biomassa a gran escala requeriria destinar una enorme superfície a plantacions que competirien amb els cultius destinats a l’alimentació humana. O el que és pitjor: la producció a gran escala de biomassa podria accelerar la ja accelerada desforestació del planeta. Destaca, per exemple, la pressió exercida per cultius com la canya de sucre o el blat de moro en zones de bosc tropical, la biodiversitat del qual es veu amenaçada pel lideratge mundial del Brasil en la producció de bioetanol. La biomassa conreada o agrícola empra com a matèria primera canyes, palla, card i arbres.
• La biomassa obtinguda a partir del tractament de residus rep cada vegada una major atenció. Podria suposar un doble benefici: contribueix a tractar els residus generats per determinats processos agraris i industrials, alhora que obté un benefici energètic d’aquesta acció. S’empren residus com el oliasses o morca, obtinguts com a excedent de l’elaboració de l’oli d’oliva; les peles de fruits secs; restes de fusteria; restes d’arbres, segues i neteja de boscos; altres residus de la indústria alimentària. Així mateix, es poden emprar purins i excrements del bestiar.

La biomassa pot emprar-se com matèria primera capaç de produir combustibles energètics. S’estenen, a més, altres usos com la creació de materials de construcció o, a través del tractament de fibres de cel·lulosa, l’ocupació de biomassa per a crear paper i plàstic biodegradables.