Tot va començar amb el llibre Cradle to Cradle (Del bressol al bressol), on s’esmentava la necessitat de repensar la manera en què fem les coses, començant pels productes que fabriquem. De la màxima “redueix, re-utilitza, recicla” cal passar a la “eco-efectivitat”. Raons: segueix llegint.
Per Nicolás Boullosa
“Si l’ésser humà realment vol prosperar, hauríem d’aprendre a imitar l’altament efectiu sistema ‘del bressol al bressol’ que empra la naturalesa en el flux de nutrients del seu metabolisme, en el qual el concepte de deixalla ni tan sols existeix”.
Per al químic alemany Michael Braungart i l’arquitecte estatunidenc William McDonough, autors del llibre Cradle to Cradle: Remaking The Way We Make Things, cap bé de consum s’hauria de produir si, al final de la seva vida efectiva, esdevé ferralla inservible i potencialment contaminant.
Si, després de la lectura d’aquestes primeres línies, creus que Cradle to Cradle no pot interessar a les empreses de la societat globalitzada actual, dir que als seus autors no els va gens malament. Han creat una empresa de consultoria que ajuda a firmes d’arreu el món a millorar la manera de desenvolupar els seus productes.
Tant McDonough com Braungart han estat entrevistats per Time i Newsweek, entre altres publicacions. I, clar, el seu llibre és recomanat en les escoles de negoci.
La idea dels productes que segueixen el llegat del-bressol-al-bressol representa, segons els autors d’aquest llibre i els qui defensen els postulats d’aquest nou corrent del disseny i la producció industrial per al segle XXI, una superació de la màxima ecologista “reduir, re-utilitzar, reciclar”.
Com recull l’entrada del llibre a Wikipedia, es tracta de “un manifest que crida a la transformació de la indústria humana a través del disseny ecològicament intel·ligent.”
En la ressenya que Daffyd Roderick signava per a la revista Time el maig del 2002, “en comptes de fustigar la raça humana per la seva condició de bèsties contaminants, (els autors del llibre Cradle to Cradle) celebren la nostra prosperitat consumista, i insisteixen que hi ha camins per a convertir aquest impuls en una part sana d’un ecosistema dinàmic (…). Per què unes sabates esportives no poden ser dissenyades per a fertilitzar posteriorment els nostres tomàquets, o transformar-se íntegrament en un nou parell de sabates? La resposta cínica consisteix en afirmar que els creixents costos del nostre profundament arrelat sentit de la moda ens previndran de dur les mateixes sabates massa temps, però els autors prediquen amb l’exemple: Cradle to Cradle està imprès amb tinta no tòxica en material fet a partir de resines resistents a l’aigua. Quan et quedis sense espai en la teva llibreria, pots emprar-lo com abonament per a les plantes.”
Per què el xampú, els iogurts o els caramels no tenen envasos biodegradables
L’immobilisme industrial que ha dut a què, per exemple, el motor d’explosió de l’automòbil sigui pràcticament idèntic a l’ensamblat per Ford en el seu primer model per a les masses, el Ford T -el primer cotxe de vendes multimilionàries, produït entre el 1908 i el 1927-, constitueix un de tants exemples que il·lustren una realitat explicada amb amenitat en aquest llibre: l’eco-eficiència, entesa com la possibilitat de crear béns cada vegada més eficients, reciclables, duradors i poc contaminants, no ha estat tinguda en compte fins a la dècada dels noranta del segle XX.
Si el món sobreviu amb dissenys que són destructius i poc intel·ligents, potser el problema es trobi en els propis valors de la nostra societat. Baixant a la terra i mantenint el discurs simple: els productes ecològicament més efectius no parteixen de la necessitat de posar pegats al món contaminat, sinó que han estat desenvolupats per a assolir el màxim valor com a bé de consum i com a element capaç de tornar a la terra sense incidir negativament sobre ella.
Una fàbrica podria fer molt més per la nostra societat si, en lloc de comprar drets per a emetre diòxid de carboni a l’atmosfera -possibilitat compresa en el tractat de drets d’emissió creat per la UE per a complir amb els mandats del Protocol de Kyoto-, canviés radicalment la seva cultura empresarial i reduís efectivament els gasos contaminants que emet.
De la mateixa manera, un habitatge amb poca il·luminació natural i mal orientat que empri bombetes de baix consum pot necessitar més recursos energètics que una casa dissenyada per a aprofitar els beneficis de l’orientació, la llum natural, els corrents d’aire i mètodes bàsics de construcció ja aplicats en les viles de l’Imperi Romà.
Si un edifici gasta molta energia amb l’aire condicionat i la il·luminació, segons l’eco-efectivitat existeix una millor solució a efectes de sostenibilitat que optimitzar el rendiment de la maquinària i instal·lar-hi panells fotovoltaics.
La solució no és altra que concebre l’edifici des del seu inici perquè no necessiti malgastar energia a fi d’arribar a uns resultats i confort que poden obtenir-se mitjançant un disseny ecològicament més efectiu.
L’eco-efectivitat, o efectivitat ecològica, és sintetitzada en Cradle to Cradle de la següent manera:
- Les construccions han de ser concebudes tot imitant als arbres, uns éssers vius que han perfeccionat tècniques de recer, refrigeració i regeneració durant milions d’anys: és a dir, produint més energia que no pas consumeixen i depurant les aigües residuals que generen.
- Les fàbriques haurien de produir aigua potable com a residu.
- Una vegada finalitzada la seva vida útil, els productes no han d’esdevenir deixalles inútils, sinó que han de ser retornats al sòl per a què es descomponguin i converteixin en aliments per a plantes i animals i en nutrients per a la terra.
- Els materials generats amb major assiduïtat per la indústria han de ser recuperats periòdicament per a usos humans i naturals.
- Els mitjans de transport poden millorar la qualitat de vida i, alhora, distribuir productes i serveis. Una asseveració d’aquest calibre sona a broma, la primavera del 2007, a llocs com ara l’àrea metropolitana de Barcelona -per posar un exemple de negligència relacionada amb el transport públic-, on el servei de trens de proximitat de l’Estat, Proximitats Renfe, pateix problemes estructurals que causen retards, problemes econòmics i danys personals entre els usuaris.
El menys dolent no és bo i les escombraries equivalen a aliment
El Protocol de Kyoto, ratificat per tots els països rics menys el gran absent en la lluita oficial contra el canvi climàtic, Estats Units, i Austràlia, només ofereix reduir les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, les partícules de la qual retenen la calor del sol i provoquen l’escalfament de l’atmosfera.
Aquest pacte entre països per a reduir les emissions és un exemple de bones intencions i poc canvi real. Kyoto proposa reduir les emissions, encara que no lluitar amb tots els recursos econòmics i tecnològics a l’abast per a transformar realment la indústria i assolir que deixi de contaminar.
Segons Braungart i McDonough, reduir l’impacte sobre el medi ambient provocaria una ralentització del mateix però, més ràpid o més a poc a poc, estaríem arribant al mateix final.
L’efectivitat ecològica proposa anar a l’arrel: en comptes de reduir els consums d’energia, és possible emprar el major nombre de recursos a l’abast perquè un producte o servei sigui concebut com un bé que eviti la contaminació, el consum energètic i fins i tot sigui capaç d’aportar beneficis a l’entorn, tot enriquint-lo. Sumar en lloc de restar.
Els autors creuen que, per a assolir productes amb atributs que casin amb la filosofia “del bressol al bressol”, han de tenir-se en compte totes les fases de desenvolupament del producte: extracció, processament, utilització, re-utilització, reciclatge, etcètera.
McDonough Braungart Design Chemistry (MBDC)
MBDC és una firma de disseny industrial de productes i processos dedicada, segons la definició de la pròpia empresa, “a transformar el disseny de productes, processos i serveis en tot el món.”
Amb seu a Charlottesville (Virginia, Estats Units), MBDC va ser fundada pels propis William McDonough i Michael Braungart per a ajudar a qualsevol empresa que els suggereixi la seva participació a utilitzar estratègies de disseny de productes i sistemes basats en l’eco-efectivitat, idea que desenvolupen en Cradle to Cradle.
L’empresa nord-americana divideix la seva activitat en diferents àmbits: consultoria per al disseny de productes basats en l’eco-efectivitat; educació i entrenament en les idees desenvolupades en aquesta filosofia; i accions de consultoria estratègica sobre medi ambient per a grans empreses.
Lluny del que pogués semblar, donada la radicalitat de la renovació proposada per l’eco-efectivitat, McDonough i Braungart no semblen tenir problemes per a trobar clients o projectes de gran importància als quals dedicar els seus esforços.
MBDC ha treballat, des del seu naixement el 1995, en la integració de les idees regeneradores de Cradle to Cradle en projectes de BASF, BP, S.C. Johnson, Nike, Ford Motor Company, Visteon, Volvo, Herman Miller, Victor Innovatex, Designtex, Rohner Tèxtil, Pendleton i Miliken & Co.
La certificació C2C
MBDC ha creat un sistema de certificació, C2C Certification (certificació Cradle to Cradle) al que es poden acollir productes que compleixin amb els criteris establerts per aquesta consultora relacionats amb el disseny “ecològicament-intel·ligent”.
Així mateix, la certificació, que s’incorpora als productes acceptats mitjançant l’ús d’un logotip C2C en la seva etiqueta, pretén “ajudar als consumidors a comprar productes que persegueixen una definició de qualitat més exhaustiva.”
Per a obtenir la certificació C2C, els productes interessats han de:
- Emprar materials innocus i saludables per al medi ambient.
- Dissenyar tenint en compte la re-utilització del material a través del reciclatge (capacitat d’emprar tot el material per a produir un nou producte) o el compostatge (capacitat per a tornar a la terra o fins i tot ser emprat com abonament per a les plantes).
- Realitzar un ús eficient de l’aigua i promoure una màxima qualitat de l’aigua associada a la producció.Instituir estratègies per a la responsabilitat social.
Segons MBDC, “si un producte candidat compleix amb els criteris necessaris, és certificat com producte Plata, Or o Platí o com un Nutrient Tècnic/Biològic (classificació disponible per a materials homogenis i productes menys complexos), i pot ser etiquetat com a Cradle to Cradle.”
Productes Cradle to Cradle
Una llista completa dels productes que han aconseguit adoptar la certificació C2C està disponible en aquest enllaç.
Entre els productes etiquetats amb Cradle to Cradle, destaquen els bolquers gDiapers, catalogats amb la classificació de Nutrient Biològic: es tracta dels primers bolquers dissenyats per a ser totalment reciclats; això sí, una vegada hem llençat el contingut del bolquer al lavabo.
Sembla, si es vol, una petitesa, encara que potser el nostre punt de vista canviï després de llegir que un bolquer convencional triga fins a 500 anys en desaparèixer biològicament al camp. Com pot llegir-se a la pàgina web de gDiapers, “just a temps per al naixement dels néts dels teus rebesnéts”.
Si aquest és el problema que tenim amb els bolquers convencionals, un dels exercicis més saludables que podem portar a terme com es consumidors és pensar en què ocorre amb els productes que ens acompanyen en la nostra vida quotidiana quan s’acaba la seva vida útil.
Per aquest motiu grans companyies confien en refer profundament la seva estratègia amb idees com la proposada per la filosofia Cradle to Cradle. L’eco-efectivitat no pot ser titllada d’idea de bojos.