Aquesta anàlisi en primera persona portat a terme per un desencantat professional lliberal amb èxit, el periodista canadenc Carl Honoré, desacredita el culte a la velocitat, que ha esdevingut un estàndard arreu del món.

Què fa un experimentat i seriós periodista, capaç de publicar els seus treballs en mitjans de comunicació amb el renom de The Economist i The Guardian (setmanari i diari, ambdós britànics), elogiant la lentitud? S’ha tornat boig? Ha abraçat algun tipus de confessió espiritual radical? Ha canviat les seves robes per seda natural i ha deixat el periodisme?

Qui s’apropi a Elogio a la lentitud: un movimiento mundial desafía el culto a la velocidad, apercebrà que en Carl Honoré, l’autor i periodista en qüestió, no s’ha tornat boig ni molt menys.

Haguem sentit a parlar o no de les persones, moviments i associacions que cerquen una vida a la que tot es pugui fer en el seu “tempo giusto” sense haver de renunciar a res, el llibre descriu uns símptomes que ens resultaran familiars.

Presa, treball, correus electrònics a mig contestar, cites informals i esmorzars de treball, moments cronometrats amb la parella i la família, èxit derivat de la demostració d’una esgotadora eficiència, carrera cap a la productivitat elevada a l’enèsima potència, vitamines, quelcom d’esport.

Per a Carl Honoré, aquest còctel semblava no funcionar, tal i com explica al començament de In Praise of Slowness, obra que acompanya l’autor en la recerca de les veus més crítiques al ritme actual de la vida d’un ciutadà cada cop més urbà, econòmicament solvent i educat.

Això sí, un ciutadà, sovint també professional lliberal amb una posició relativament còmoda -és el cas d’Honoré, en contacte amb una cultura cosmopolita des de la seva infància-, qui no té temps per a gaudir de les seves suposades riqueses, traduïdes en béns i capacitat de compra, potser amb una pinzellada de filantropia i “bona ciutadania”.

Aquestes riqueses haurien de repercutir sobre allò que eufemísticament hem anomenat “qualitat de vida”, malgrat que a algunes persones fa temps que les comptes no els surten.

Ni conversions a ideologies orientals ni tornada a la ideologia del ludisme: tempo giusto

En la seva cerca de maneres alternatives de treure partit a la nostra vida personal en l’anomenada “era de la velocitat”, Honoré confecciona una primera mirada de gran abast als moviments defensors de la lentitud que s’obren pas a ciutats, oficines, fàbriques, barris, cuines, hospitals, sales de concert, dormitoris, gimnasos i escoles.

Slow Movement, Slow Food i Città Slow són només algunes mostres d’aquest creixent interès de persones de tot el món per reflexionar sobre la cultura de “fer més coses per minut, per hora, cada dia”. Un anhel inabastable de la productivitat absoluta.

Com adverteix la contraportada del propi llibre en la seva edició en castellà (RBA, 2005; traducció de Jordi Fibla), “no esperi el lector trobar en aquestes pàgines crides a l’estil dels ludites (treballadors del segle XIX que s’organitzaven per a destruir les màquines), incitacions a destruir la tecnologia i a cercar la utopia preindustrial. Aquesta és una revolució moderna, recolzada per amants del seny qui fan servir telèfons mòbils i el correu electrònic.”

La filosofia de la lentitud, continua el llibre d’Honoré, es pot resumir en una paraula: equilibri. Les persones poden descobrir energia i eficiència allà on potser menys les haurien esperat: en fer les coses més a poc a poc.

Elogi de la lentitud no és una narració espectacular, plena d’esfereïdors descobriments o explicacions de teories conspiradores de “l’Estat” o del “sistema”; o, clar, del “capitalisme”.

No és un pamflet exaltat amb una portada taronja que, més que suggerir, exclami un “Compra’m! Jo sóc el llibre d’auto-ajuda absolut, el llibre que et recompondrà l’existència”. No s’ha de tèmer en aquest cas pel flaire a encens, inexistent en aquest cas.

Tot i això, la seva senzillesa i l’ofici ben aprés de l’autor deixen un bouquet prolongat i tranquil; en aquest cas, totalment perceptible per qualsevol: no és necessari anar a cap curset ni Honoré convida a ningú a fer-se anacoreta.

Fitxa tècnica de l’edició en castellà

• Títol: Elogio de la lentitud: un movimiento mundial desafía el culto a la velocidad
• Autor: Carl Honoré
• Editorial: RBA
• Gènere: Assaig
• Pàgines: 254
• Any: 2005