Combustible biològic que pot ser emprat com a combustible per a vehicles, tant substituint totalment a altres combustibles com afegit a la gasolina.

Al poder barrejar-se en quantitats variables, l’etanol pot jugar un paper decisiu en la transició des de la dependència de derivats del petroli cap a combustibles alternatius.

L’etanol pot barrejar-se amb la gasolina en quantitats variables. El combustible resultant es distribueix en barreges comunes, com l’anomenada E10 (un 10% d’etanol i un 90% de benzina, també coneguda com gasohol) o la cada vegada més usada E85 (un 85% d’etanol i un 15% de gasolina).

L’etanol barrejat amb gasolina pot emprar-se fins i tot en motors sense modificar, mentre que la modalitat pura reacciona o es dissol amb certs materials de goma i plàstics i s’ha d’utilitzar en motors modificats.

No obstant això, no tot són avantatges en el seu ús: l’etanol produeix, durant la seva combustió, més gasos d’efecte hivernacle que la gasolina.

No obstant això, durant el seu creixement, les plantes dedicades a la seva producció absorbeixen grans quantitats de diòxid de l’atmosfera, pel que, de considerar-se tot el seu cicle, els seus nivells de contaminació són inferiors als de la gasolina convencional.

Tres tipus de matèria primera es fan servir per a produir etanol biològic a gran escala:

• Substàncies amb un elevat contingut de sacarosa: canya de sucre, remolatxa i sorgo dolça, principalment.
• Substàncies amb alt contingut en midó: blat de moro, patata i iuca.
• Cel·luloses: fonamentalment fusta i residus agrícoles.

Fonamentalment tres països han desenvolupat programes significatius per produir bioetanol a gran escala i fer-ne combustible: Brasil, Estats Units i Colòmbia. Mentre Brasil i Colòmbia han apostat principalment per la canya de sucre, Estats Units empra les ingents quantitats de blat de moro transgènic que conreen els grans ramaders del Mig Oest.

Aquests tres països conten amb enormes explotacions ramaderes centralitzades, així com amb territoris molt extensos i poblacions concentrades en les costes i els principals centres urbans.

La producció a gran escala d’alcohol agrícola per a emprar-lo com combustible requereix importants quantitats de terra cultivable, pel que aquesta alternativa a la gasolina és menys atractiva per a les regions industrialitzades amb una elevada densitat de població, com ara l’Europa Occidental.

Aprofitar els excedents del vi de l’Europa mediterrània

La legislació de la Unió Europea permet realitzar barreges de biocombustibles amb combustibles convencionals sense que aquests perdin l’etiqueta comercial de benzina.

La UE pretén que el 2010 tots els combustibles emprats per a automoció incorporin, almenys, un 5,75% de biocombustibles en la barreja.

La UE ha escoltat als productors de biocombustibles, que pateixen des del 2006 un encariment de les matèries primeres emprades per a produir bioetanol. L’augment dels preus arriba fins al 25% en el cas del cereal, el producte més usat en aquest procés.

Per aquest motiu Brussel·les es proposa ara aprofitar els excedents agrícoles que es poden fer servir per a produir biocombustibles:

• A mitjans de març del 2007, el Diari Oficial de la Unió Europea va obrir una subhasta per a vendre tancs de vi sobrant de quatre països productors d’aquesta beguda per a utilitzar-los, exclusivament, en la producció de combustible renovable que s’afegix a la gasolina.
• La UE subhastarà 653.381 hectolitres de vi emmagatzemat a França, Itàlia, Espanya i Grècia (els tres primers països són els majors productors europeus de vi).
• A cada país, segons explicava l’agència Reuters, l’Organisme d’Intervenció comunitari compra els sobrants en el mercat vitivinícola, en aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC). Aquests excedents són posteriorment convertits en alcohol de 92 graus.