La ciutat alemanya s’ha convertit en una comunitat urbana sostenible gràcies a l’aplicació de polítiques urbanes i de transport coherents des de fa més de tres dècades.

Amb 36,7 watts per habitant, Friburg és la ciutat que empra més energia solar per habitant del món, i tot això tenint en compte la seva latitud.

Friburg de Brisgòvia (Baden-Würtemberg) és una tranquil·la ciutat mitjana (215.000 habitants) situada en el sud-oest d’Alemanya, al costat de la reserva forestal de la Selva Negra, un dels llocs d’esplai predilectes del país.

Sembla que a aquesta afable ciutat centreeuropea li ha afavorit el mantenir-se més enllà de les modes conjunturals que marquen l’agenda de les grans i “influents” ciutats. És ara quan les urbs “influents” han de mirar més a Friburg.

Friburg ha estat reconeguda en diverses ocasions com exemple de coherència política i sostenibilitat ecològica: les mesures de la ciutat per a apaivagar el tràfic, promoure el transport públic menys contaminant o l’ocupació de la bicicleta es van iniciar en 1969. Des d’aleshores, Friburg ha assolit èxits remarcables en la gestió del tràfic i les energies renovables.

Part de l’èxit de Friburg, una ciutat compacta que evita el model dels suburbis de classe mitja, els quals depenen tant del transport privat, es deu al suport dels ciutadans a polítiques de sostenibilitat desenvolupades durant dècades.

La ciutat s’ha adaptat estructuralment a idees que en els anys setanta, vuitanta i noranta no eren tan clarament recolzades per una opinió pública cada vegada més conscienciada. El de la ciutat alemanya no és maquillatge electoral o “febre d’allò sostenible”.

Entre les mesures que Friburg de Brisgòvia ha aplicat amb èxit en la seva recerca de l’equilibri entre progrés i sostenibilitat, hi destaquen:

• L’impuls de la bicicleta des dels anys setanta, quan aquest vehicle era vist a Occident com un producte del passat subdesenvolupat, més propi de la Xina maoista que de la locomotora europea, la República Federal d’Alemanya que va popularitzar el terme “miracle alemany”. Friburg va optar llavors per la bicicleta i ha mantingut l’aposta fins a l’actualitat. La conseqüència? L’ús de la bici va augmentar des de 1982 fins a 1999 del 15% al 17% dels desplaçaments totals per la ciutat, gràcies a la constant millora de 500 quilòmetres de vies perfectament senyalitzades que cobreixen tota la ciutat, la grandària de la qual ha romàs estable, prou compacta com per a desplaçar-se còmodament amb bicicleta o fins i tot a peu.
• Altra vegada deixant de costat les “modes” entre funcionaris de governs i consistoris locals d’Europa i Amèrica del Nord, Friburg va optar per ampliar la xarxa de tramvies, en lloc de desmantellar-la. Països com Espanya, que en els anys setanta lluitava per un desenvolupament democràtic i econòmic que acostés al país a Europa, van sucumbir a la moda i els tramvies van anar desapareixent dels carrers de Madrid i Barcelona. Des del 1985 al 2004, els tramvies gairebé van duplicar el nombre de passatgers a Friburg.
• Malgrat tractar-se d’una ciutat que s’ha mantingut petita en població i extensió, de les 15.300 hectàrees de Friburg, un 40% segueix estant reservat a bosc. Sembla que les requalificacions no han fet tant mal en el sud-oest d’Alemanya com a altres latituds europees.
• Per a permetre l’entrada i sortida de la ciutat de 80.000 persones al dia, de la manera menys contaminant possible, Friburg té un aparcament vigilat de bicicletes al costat de l’estació central, amb espai per a un miler de bicicletes.
• Com en altres ciutats alemanyes, el denominat “car sharing” (compartir cotxe en els desplaçaments urbans i interurbans) permet estalviar diners i energia.
• La majoria dels edificis de la ciutat compta amb panells solars per a cobrir les necessitats energètiques fonamentals. S’ha emprat en les últimes dècades, així mateix, un aïllament tèrmic en les llars que permet estalviar energia.

La ciutat alemanya continua treballant en la millora de les seves xarxes de transport públic, carrils que permeten l’ocupació de la bicicleta, assessorament als ciutadans que així ho requereixen i altres mesures relacionades amb una comesa que va més enllà de les modes, els anuncis i el politiqueig.

Friburg s’ha obstinat en convertir-se en una comunitat de ciutadans-veïns, la petjada dels quals de carboni és cada vegada més petita.

Tanmateix, més de 10.000 persones treballen en el sector dels serveis i les tecnologies relacionades amb el medi ambient i l’energia solar. Aquesta última indústria factura només en l’àrea de Friburg al voltant de 1.000 milions d’euros anuals.