No cal presentar l’organització ecologista internacional que es defineix a si mateixa com independent econòmica i políticament. Fou fundada el 1971 a Vancouver, Canadà, per activistes antinuclears i objectors de consciència nord-americanes oposats a la Guerra de Vietnam.

Greenpeace defensa en els seus estatuts l’acció directa i la resistència pacífica contra tot tipus d’accions que puguin deteriorar el medi ambient, els recursos naturals i els drets humans.

Segons l’organització, l’objectiu és “protegir i defensar el medi ambient i la pau, tot intervenint a diferents punts del planeta on es cometen atemptats contra la naturalesa. Greenpeace porta a terme campanyes per a detenir el canvi climàtic, protegir la biodiversitat, acabar amb l’ús de l’energia nuclear i les armes i fomentar la pau.”

Les tàctiques de confrontació emprades per l’ONG han rebut una cobertura mediàtica mundial des de la seva fundació. Entre les causes que han rebut major atenció dels mitjans i l’opinió pública, destaquen:

• Les campanyes contra la caça i la comercialització de balenes.
• L’oposició a la caça de foques.
• La denúncia d’abocaments tòxics arreu del món.
• L’oposició a l’energia nuclear.
• Campanyes en contra dels cultius transgènics.
• En els darrers anys, han guanyat pes les campanyes contra el canvi climàtic i de protecció de la biodiversitat.

El 2007, l’organització divideix la seva acció global en els següents àmbits:

• Lluita contra el canvi climàtic a través de la promoció d’una revolució energètica.
• Defensa dels oceans contra la pesca indiscriminada i a favor de la creació de reserves marines.
• Protecció dels boscos més valuosos.
• Promoció de la pau i el desarmament en zones de conflicte.
• Creació d’un futur lliure de substàncies tòxiques.
• Promoció de l’agricultura sostenible.

L’organització no accepta donacions econòmiques de governs, partits polítics o empreses; s’autofinança amb aportacions de socis i donants, així com amb l’explotació comercial de productes amb el nom i imatge de Greenpeace.

D’un grup contracultural del Pacific Northwest a Greenpeace International

Greenpeace va néixer el 1971, quan un grup d’activistes antinuclears canadencs, amb l’ajuda d’alguns quàquers i objectors de consciència nord-americans que s’havien refugiat a Canadà per a no participar a Vietnam, formaren una petita organització batejada com “Don’t make a wave Committee” (Comitè “No provoqueu un sisme submarí”), per a protestar contra unes proves nuclears portades a terme pels Estats Units en un territori amb inestabilitat sísmica. Es temia que les proves, a banda del dany mediambiental, poguessin provocar un sisme submarí.

Com mesura de protesta, el grup s’apropà amb un vell pesquer cap a l’àrea on es feien els assajos nuclears; malgrat no aconseguir, oficialment, cap efecte, la cobertura mediàtica de la seva acció va derivar en l’abandó de les proves per part dels Estats Units.

Com explica la pròpia Greenpeace a la seva pàgina web, “en els anys que seguiren, diferents grups independents, sense cap connexió entre si, van prendre el nom de Greenpeace als Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia.”

David McTaggart, un antic empresari canadenc aficionat a la navegació, oferí el seu veler perquè l’organització protestés en contra de les proves nuclears que França portava a terme en el Pacífic els anys 1972 i 1973. Posteriorment, McTaggart seria president de l’organització des de principis dels 80 fins el 1991.

Els suports rebuts a les campanyes contestatàries de l’organització contribuïren a la constitució de les primeres seccions europees de Greenpeace, al Regne Unit, França i Holanda. El 1978, les seccions d’Amèrica del Nord, el Pacífic i Europa convergiren en Greenpeace International.

Segons l’organització, “des d’aleshores, Greenpeace ha evolucionat sense massa sobresalts. Han estat anys d’experiències, d’encerts i d’errors.”

L’organització

Actualment, Greenpeace assegura comptar amb tres milions d’associats a tot el món. “Amb ells, l’organització intenta plantar cara a la creixent degradació mediambiental del planeta.”

El màxim organisme de decisió de Greenpeace és el seu consell internacional, constituït per un representant de cadascuna de les seccions estatals, que és triat per la junta directiva del seu país.

“Per a assegurar una adequada coordinació, existeix una oficina internacional a Àmsterdam, que treballa amb les 31 seccions estatals.”

Crítiques

Greenpeace ha estat criticada per governs, empreses i fins i tot per altres grups ecologistes per motius oposats: l’organització ha estat acusada de radical, amant de l’espectacle mediàtic frívol i poc constructiva, d’una banda; i d’haver-se convertit en una organització per a tots els públics que necessita de la participació i condescendència dels mitjans per a justificar la seva supervivència, d’altra banda.

Entre els qui han criticat a Greenpeace per haver-se convertit en una gegantesca i convencional organització, destaca Paul Watson, un antic activista que va arribar a titllar a Greenpeace d’esdevenir en “les senyores Avon del moviment mediambiental” (la família Avon de Nova York era coneguda pel seu sentit caritatiu, aburgesat i antiquat de la filantropia), a causa de l’afany per aconseguir finançament mitjançant campanyes porta a porta.

Bradley Angel, altre antic membre, va deixar l’organització per a fundar Greenaction el 1997, a causa de la seva disconformitat amb una sèrie d’acomiadaments portats a terme en la secció nord-americana de Greenpeace.

El director de documentals islandès Magnus Gudmundsson (autor de Survival in the High North), ha centrat les seves crítiques a Greenpeace en l’impacte social aconseguit amb les campanyes contra la caça de balenes i foques.

El documental va ser considerat difamatori per un tribunal noruec i Gudmundsson va haver de pagar una indemnització a Greenpeace per danys i perjudicis.

L’oposició de Greenpeace a l’ús de DDT, un pesticida sintètic que pot causar càncer i és letal per a diversos animals i plantes, també ha provocat polèmica, degut al fet que aquesta substància sintètica era emprada per a combatre la malària en els països en desenvolupament.

Les campanyes de Greenpeace en contra de l’ocupació i expansió de collites transgèniques han rebut rèpliques d’altres ecologistes, com en Patrick Moore, antic membre de l’organització.

Un article publicat a Wikipedia (en anglès) aprofundeix en les crítiques rebudes per Greenpeace al llarg de la seva història.

Campanya per una informàtica i electrònica verda

L’agost del 2006, Greenpeace llançà una campanya sota el títol de Guia per una electrònica més verda, que establia un rànquing conformat per 14 fabricants d’informàtica i telefonia mòbil, classificats d’acord amb el respecte mediambiental i la innocuïtat dels seus productes.

La campanya, que des del llançament del seu primer informe va ser esmentada per mitjans de comunicació com The Economist o The New York Times, animava els fabricants els productes dels quals havien estat analitzats posar fi a l’ús de les substàncies perilloses emprades, així com a encarregar-se del reciclat dels productes una vegada es convertissin en obsolets.

En el context de la campanya, Greenpeace va idear un portal web basat en el disseny de la pàgina corporativa d’Apple, sota el nom de Green My Apple. L’objectiu era, segons Greenpeace, assolir que Apple deixés d’emprar materials perillosos en els seus productes.

Nou mesos després del llançament de la pàgina, Steve Jobs, conseller delegat d’Apple, anunciava una política “més verda” per a la seva companyia: A Greener Apple.

Greenpeace ha publicat de nou el seu punt de vista pel que fa a les “millores” d’Apple i altres fabricants (en anglès) d’electrònica en l’ús de productes no tòxics i el reciclat de dispositius obsolets.