L’Agenda 21 és el programa d’acció que promou el desenvolupament sostenible arreu del món, en els àmbits local, estatal, regional i mundial.

Adoptat el 1992, durant la Conferència sobre Medi ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides (Cimera de la Terra de Rio de Janeiro), la seva principal debilitat estreba que no és una norma jurídica vinculant.

L’Agenda (llistat detallat d’assumptes prioritaris, organitzat cronològicament) 21 (referència al segle XXI), pretén convertir-se en un pla d’acció global per a reduir la diferència entre països rics i pobres, tot assolint aquesta fita de la manera més sostenible possible.

El text de l’Agenda 21 va ser aprovat pels 179 països que acudiren a la Cimera de la Terra de Rio el 1992, després d’haver estat negociat des del 1989.

Rio +5 i Cimera de Johannesburg: poc aconseguit

El 1997, un lustre després de la Cimera de la Terra, l’Assemblea General de l’ONU celebrà una sessió especial per a valorar els progressos aconseguits durant cinc anys d’aplicació de l’Agenda 21 (d’aquí el nom de la sessió: Rio +5).

L’ONU reconegué el tímid i “desigual” progrés escomès. Així mateix, es va fer esment exprés a l’arribada de fenòmens com la creixent globalització, l’augment de les desigualtats entre rics i pobres i l’acceleració en la deterioració del medi ambient. Una nova resolució de l’ONU (s-19/2) va prometre una acció més enèrgica.

Deu anys després de la Cimera de Rio, la Cimera de Johannesburg (també denominada Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible) del 2002 reafirmà:

• El “compromís” de l’ONU per a aplicar íntegrament l’Agenda 21.
• Així mateix, es va cridar a complir amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (vuit objectius que els 191 països membres de l’ONU acordaren aconseguir per al 2015) i altres acords internacionals subscrits per la majoria dels països del món.

Aplicació

La Comissió de Desenvolupament Sostenible, que depèn del Consell Econòmic i Social de l’ONU, s’encarrega d’aplicar l’Agenda 21.

O intentar aplicar, ja que l’Agenda 21 no és vinculant i, per tant, no és d’obligat compliment per cap país, el seu punt feble fonamental.

Estructura i continguts

L’Agenda 21 (amb més de 900 pàgines) té 40 capítols, dividits en quatre àrees temàtiques primordials:

• Secció I (capítols 1 a 8). Dimensions socials i econòmiques: combatre la pobresa, canviar els models de consum, dinàmiques demogràfiques, promoció de la salut, promoció de pautes de desenvolupament urbanístic sostenibles, integració del desenvolupament sostenible i el medi ambient en els processos de decisió.
• Secció II (capítols 9 a 22). Conservació i gestió dels recursos per al desenvolupament: protecció de l’atmosfera, com combatre la desforestació, protecció dels ecosistemes en perill, preservació de la diversitat biològica (biodiversitat), i control de la pol·lució.
• Secció III (capítols 23 a 32). Enfortiment del paper dels grups principals: drets i deures dels nens i joves, dones, ONG, autoritats locals, negocis i treballadors.
• Secció IV (capítols 33 a 40). Mitjans d’execució: ciència, transferència tecnològica, educació, institucions internacionals i mecanismes de desenvolupament econòmic i financer.

Local Agenda 21

L’Agenda 21 fou ratificada el 1992 per a què aplicació dels principis de desenvolupament sostenible del document es portés a terme en totes les escales: global, regional, estatal, nacional i local.

El desenvolupament local dels principis de l’Agenda 21, explicat en el capítol 28 del document, rep un seriós impuls a països europeus i de l’Amèrica Llatina, entre altres regions del món.

En el capítol 28 del Programa 21 (traducció ideal en català i altres llengües romàniques, ja que “agenda”, malgrat provenir del llatí, s’empra amb el sentit de “programa” en anglès) es planteja:

“Cada autoritat local hauria d’iniciar un diàleg amb els seus ciutadans, organitzacions locals i empreses privades i aprovar un Programa XXI local. Mitjançant la formulació de consultes i la promoció d’un consens, les autoritats rebrien aportacions de la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials, empresarials i industrials locals, tot obtenint la informació necessària per a elaborar les millors estratègies. Els processos de consultes incrementarien la consciència dels individus cap envers el desenvolupament sostenible.”

Mea culpa europeu

A Europa, l’Agenda 21 va ser assumida a través de la Carta d’Aalborg (Dinamarca, 1994).

En el comunicat, els països de l’Europa Occidental explicaven que les ciutats jugaran un paper important en la transformació global cap a la sostenibilitat, a més de reconèixer que Europa ha de ser part de la solució, en haver creat gran part del problema.

“El nostre model actual de vida urbana, i particularment les nostres pautes de divisió del treball i de les funcions, l’ocupació del sòl, el transport, la producció industrial, l’agricultura, el consum i les activitats d’oci, i per tant el nostre nivell de vida, ens fan especialment responsables de molts problemes ambientals amb els quals s’enfronta la humanitat (Carta d’Aalborg, Dinamarca 1994).”