Aquest professor, economista i banquer de Bangladesh, és creador del microcrèdit.

Muhammad Yunus, premi Nobel de la Pau 2006 (senyalar que ha estat nombrat Nobel de la Pau, en lloc d’un més convenient i solemne Premi Nobel d’Economia), va néixer a Bangladesh el 1940 i, gràcies a una beca d’estudis Fulbright, va poder estudiar i exercir de professor als Estats Units.

La independència del seu país el va fer tornar a Bangladesh el 1971,un dels països més poblats i pobres del món. Com a director del Departament d’Economia Rural del seu país, càrrec que ostentà fins el 1989, va prendre consciència dels problemes estructurals de Bangladesh.

La seva principal contribució als projectes de desenvolupament va sorgir del seu estudi sobre la població rural de Bangladesh: superar la pobresa dels que no podien accedir a un crèdit convencional proporcionant el que va batejar com a “microcrèdits”: crèdits solidaris que no necessiten garantia per a què els més necessitats puguin iniciar una activitat independent.

El concepte de microcrèdit el va portar a fundar, un cop superada l’enorme resistència de les entitats bancàries, el Banc Grameen, o banc rural, que el 1983 es va constituir com a banc autònom.

Des d’aleshores, el Banc Grameen, conegut com a “banc dels pobres”, ha concedit microcrèdits a tres milions i mig de persones -a la seva vegada propietàries del banc gràcies al seu caràcter cooperativista-, en la seva majoria dones.

Les dones, descrites com a solidàries i responsables, accedeixen als productes del banc a través de la constitució de grups de cinc o més i aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 petits préstecs concedits.

Segons Muhammad Yunus, “quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills.”