Que la meva gent vagi a fer surf recull les memòries i reflexions d’Yvon Chouinard, llegendari escalador, fundador i propietari de la firma de roba Patagonia.

Let My People Go Surfing (Que mi gente vaya a hacer surf en l’edició en castellà, publicada per Desnivel) és la història, contada en primera persona, d’un amant de l’aventura qui accidentalment va esdevenir un admirat empresari d’una companyia de roba i accessoris tècnics i d’esports a l’aire lliure, Patagonia, la qual forma part del credo de molts activistes i amants dels esports a l’aire lliure als Estats Units.

Yvon Chouinard va créixer a Califòrnia, al si d’una família humil, i va convertir el repte de l’alpinisme i l’escalada lliure en el principi d’una llaurada carrera professional.

Let My People Go Surfing, biografia tan poc pretensiosa com imprescindible per als qui pensen que és impossible guanyar diners sense comprometre el medi ambient ni provocar “danys col·laterals”, una expressió tan actual en els darrers temps.

Tot oblidant-se d’ascensos acadèmic o contactes en la societat, Chouinard inicià el seu particular camí pel món dels negocis amb la venda de pitons d’escalada que ell mateix forjava a mà amb l’ajut d’alguns amics i que compraven ells, mateixos, així com una extensa xarxa d’amics d’amics i amants de l’aventura a la Costa Oest dels Estats Units.

Chouinard simplement estacionava el seu vell cotxe al costat dels punts de trobada més calents per surfistes i escaladors, durant els inicis de la contracultura, i venia el suficient com per poder estar la major part de la resta de l’any escalant les principals roques de l’Amèrica del Nord amb la roca gegantina anomenada El Capitán, al Parc Nacional de Yosemite, sempre present.

Qualitat, resistència, recerca de la practicitat, evitar l’obsol·lescència

El seu material d’escalada, dissenyat i millorat personalment a mesura que provava personalment el seu rendiment i resistència, va portar Chouinard Equipment a esdevenir la marca de pitons per escalada més respectada arreu del món; els alpinistes preferien pagar una mica més i fer servir utensilis que podien emprar més d’una vegada, en lloc d’optar pel material existent fins aquell moment.

La qualitat i la constant millora dels materials utilitzats van ser el principal pilar de Chouinard Equipment i de Patagonia, marca fundada per a donar cabuda a la roba tècnica que, tal i com Chouinard comprovava personalment, no havia evolucionat massa.

Des dels setanta del segle XX, Patagonia ha esdevingut una solvent empresa tèxtil amb seu a Ventura, Califòrnia. Tot i no comptar amb els preus més competitius, fa servir plàstic PET reciclat de milions d’ampolles per a confeccionar teixits que es comporten adequadament en condicions extremes, així com jaquetes, samarretes, pantalons, roba interior i complements que els seus usuaris porten durant anys fins que, en paraules del mateix Chouinard, “(portar la peça de roba) es converteix en una qüestió d’indecència”. És a dir; fins que les esquitxades perden el seu nom i esdevenen forats comprometedors.

Presa de consciència sobre la destrucció del planeta

Probablement, com reconeix a Let My People Go Surfing, Chouinard hauria tret a borsa la seva companyia, o simplement l’hauria venut, si no hagués sentit l’obligació de mostrar com un negoci pot continuar essent molt rentable sense optar per les receptes de les escoles de negoci que van fer estralls durant els setanta i vuitanta: competitivitat mitjançant contínues retallades de preus i disminució de la qualitat dels materials emprats, a més d’una sistemàtica manca de consciència sobre els danys causats al medi ambient i a les comunitats de treballadors.

Com en el cas de la firma Chouinard Equipment, Patagonia permetia a l’home de negocis Yvon mantenir al “jo” que, sis mesos a l’any, es convertia en aventurer, a més de mantenir a centenars de famílies dependents de l’activitat desenvolupada des de Ventura.

L’Yvon aventurer, qui no ha parat de viatjar per tot el món des de finals dels anys cinquanta, va constatar amb la rotunditat que li oferia l’observació de la realitat el col·lapse no ja d’ecosistemes, sinó de regions senceres del planeta, cada cop més diferents de les que ell mateix havia visitat amb anterioritat.

Objectiu: eliminar la petjada de Patagonia sobre la natura

La consciència sobre la destrucció del planeta el va portar Patagonia a replantejar la seva pròpia existència. Si la firma volia continuar endavant, només ho faria a la seva manera.

Vet aquí els valors que van sorgir d’una reunió de la companyia celebrada el 1991 (extracte resumit dels valors de Patagonia recollits per la biografia de Chouinard):

• Totes les decisions de la companyia són realitzades en el context d’una crisi mediambiental. Hem d’evitar qualsevol dany a la natura mentre cerquem una constant millora dels nostres productes.
• La màxima atenció és donada a la qualitat del producte, definida en termes de durabilitat i resistència. Multifuncionalisme, evitar l’obsolescència i promoció del tipus de bellesa que emergeix de l’absoluta adequació a la tasca per la qual n’ha estat desenvolupat.
• El consell de direcció (de Patagonia) reconeix que les comunitats reeixides són aquelles que es relacionen d’una manera sostenible amb el medi ambient.
• Sense que sigui la nostra prioritat, busquem el benefici econòmic de les nostres activitats.
• La imposició de la taxa d’un 1% de les nostres vendes anuals brutes, o el 10% dels nostres beneficis, en qualitat d’impost per a apaivagar les conseqüències mediambientals derivades de la nostra activitat.
• Tots els estaments laborals de Patagonia potencien activitats proactives que reflecteixen els nostres valors, tot incloent el recolzament financer per als treballadors que, exercint una militància civil no violenta, tinguin problemes legals.
• En les nostres operacions internes, la gerència de l’empresa treballarà com un grup que fomenti la màxima transparència. Potenciem una atmosfera col·laborativa a tots els nivells de la nostra activitat corporativa.

Patagonia fa servir grans quantitats d’ampolles reciclades -de l’anglès Post Consumer Recycled, PCR- per a l’elaboració d’un resistent teixit tècnic.

Les peces de roba velles de Patagonia poden ser reciclades pels propietaris a qualsevol botiga de la marca, els quals aconsegueixen un descompte, a més de tenir la seguretat de què es reciclarà quelcom que ells no anaven a fer servir mai més.

Patagonia va ser la primera companyia tèxtil del món en confeccionar el seu catàleg comercial, enviat a milers de persones de tota l’Amèrica del Nord, en paper reciclat. A Let My People Go Surfing, els exemples d’aquest caire se succeeixen.

One Percent For The Planet

El 2001, Yvon va fundar l’organització 1% For The Planet, una aliança d’empreses que contribueixen lliurement amb, almenys, l’1% de les seves vendes anuals a finançar grups i projectes mediambientals prèviament estudiats i aprovats.

En l’actualitat, Patagonia publica una memòria anual que recull les desenes d’iniciatives socials i mediambientals que subvenciona.

Let My People Go Surfing ha estat definit pel prestigiós escriptor i professor a UCLA Jared Diamond (autor del recomanable Premi Pulitzer Guns, Germs, and Steel (1997), Armas, gérmenes y acero en l’edició en castellà de Debate) com: “tres meravellosos llibres embolcats en un de sol: una apassionant autobiografia, la història d’una companyia única i una detallada petjada per a l’esperança.”

Fitxa tècnica

• Títol: Que mi gente vaya a hacer surf
• Autor: Yvon Chouinard
• Editorial: Desnivel
• Gènere: Autobiogràfic
• Pàgines: 272
• Any: 2006