El sistema europeu de control i avaluació de substàncies químiques s’ha donat a conéixer per les seves sigles en anglès: REACH.

Són sigles que responen al sistema de control emprat per la Unió Europea per a supervisar que totes les substàncies químiques produïdes o comercialitzades a la UE (unes 30.000) són innòcues per a la salut de la ciutadania i no danyen el medi ambient.

La nova llei substitueix de facto les més de 40 directives i reglaments que encara tenen vigència, poc precisos i sovint difícils d’interpretar.

El reglament europeu sobre productes químics REACH (sigles en anglès de sistema d’Enregistrament, Avaluació i Autorització de Productes Químics) va ser proposat el 2003 pels comissaris europeus de Medi Ambient, Margot Wallström, i Indústria, Erkki Liikanen.

La proposta inicial consistia en obligar a qualsevol empresa, independentment de la seva grandària -és a dir, a les grans empreses, però també a les mitjanes i petites empreses-, a enregistrar a una base de dades central totes les substàncies que produïssin o importessin en una quantitat superior a una tona.

La directiva, que es comença a aplicar la primavera del 2007, ha estat modificada degut a la pressió exercida per les distintes patronals químiques.

També han pressionat a la Comissió Europea des del 2003 els països que compten amb una major activitat industrial química i un grup més nombrós de petites empreses, les quals sortien especialment perjudicades amb una regulació que arribés a totes les substàncies produïdes a gairebé qualsevol quantitat.

Mentre Alemanya, Suècia, Dinamarca i Finlàndia han mirat d’augmentar el número d’anàlisi que es realitzen a cada substància produïda a petita escala, els països en els que es troben els productors d’aquestes substàncies, fonamentalment pimes (amb Espanya, Itàlia i França entre els perjudicats) han pressionat per suavitzar algunes condicions.

L’aplicació de la normativa es dividirà en tres tipus d’actuació:

• Enregistrament: propietats, maneres d’ús i precaucions en el mètode d’ús dels productes. Les dades requerides són proporcionals a la perillositat de la substància i al seu volum de producció.
• Avaluació: serà costós, tot i que l’avaluació de cada substància permetrà a la UE assegurar la innocuïtat dels químics amb els que els europeus interaccionen a la seva vida privada i professional. Aquest és un dels requisits més polèmics, al suposar un cost elevat per a la indústria i requerir, en alguns casos, la realització de proves amb animals i, d’aquesta manera, esbrinar amb certesa si la substància estudiada és innòcua.
• Autorització: les substàncies més perilloses deuran ser sotmeses a l’autorització de la Comissió Europea, per evitar que substàncies capaces de causar efectes greus i irreversibles sobre l’ésser humà i el medi ambient arribin al mercat. S’estudiarà si l’ús d’una substància perillosa compta amb un interès socioeconòmic estratègic o, arribat el cas, si existeixen substituts menys perillosos.

A diferència de la Llei de Control de Substàncies Químiques dels Estats Units (US Toxic Substances Control Act), que només analitza les noves substàncies que es volen emprar dins el territori dels Estats Units, REACH analitza totes les substàncies importades o produïdes a qualsevol dels països membres de la UE.

REACH ha estat estudiada pel Parlament Europeu a una primera lectura el novembre del 2005 i ratificada pel Consell de Ministres el desembre del mateix any. Després d’una segona lectura al Parlament, s’espera que sigui ratificada pels estats membres l’abril del 2007.

Dotze mesos després de la seva aprovació, la nova Agència Europea de Substàncies Químiques (European Chemicals Agency) estarà operativa. El cost estimat de la seva aplicació és de 2.300 milions d’euros durant 11 anys.

Nombrosos països emergents, amb una indústria química en ple desenvolupament i amb normatives més flexibles o pràcticament inexistents, segons els casos, han mostrat la seva disconformitat amb respecte la nova normativa, que obliga als productors que desitgin exportar substàncies a la UE a complir amb REACH. Els Estats Units també s’han pronunciat en contra de la seva aplicació.

El periodista Mark Schapiro firmava per a The Nation un article que reflexa el sentir de bona part de la indústria nord-americana envers les noves regulacions que la UE aplica a sectors industrials i bens de consum.

El principal mercat exterior dels productes nord-americans és encara Europa, i no parar atenció a les nombroses directives europees (REACH entre elles) pot suposar el sacrifici del mercat de la UE.

“Enguany -escrivia Mark Schapiro el 2004- els fabricants nord-americans de productes químics, cotxes i cosmètics s’han enfrontat a les regulacions de la UE que forcen una elecció: o complir amb els estàndards imposats per la UE que prevenen a la seva població de la toxicitat -molt més exigents que els dels Estats Units-, o arriscar-se a sacrificar el mercat europeu que, amb 450 milions de persones, és ara més gran que el nord-americà.”

Responsible Care (Compromís de progrés) és una organització de lliure pertinença conformada per mitjanes i grans empreses químiques d’arreu del món, creada al Canadà el 1985 i actualment activa a 47 països (a Espanya ho fa des del 1993).

Responsible Care es defineix a sí mateixa com “una alternativa voluntària global de la indústria química sobre la qual les companyies, al caliu de les patronals de cada país, treballen per tal de millorar progressivament la seguretat i el respecte dels seus productes pel medi ambient”.

Els crítics amb aquesta associació esgrimeixen que les seves polítiques, ben intencionades, són voluntàries i, a més, són supervisades per la pròpia indústria química, fet que fa dubtosos els resultats obtinguts.

La major part de les empreses pertanyents a Responsible Care s’han oposat a REACH, al considerar-la una normativa massa estricta.

La indústria química espanyola al voltant de la patronal FEIQUE (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola), també ha mostrat la seva pública disconformitat amb REACH, a través de nombroses declaracions, per exemple, del seu anterior president, Francisco Belil. En aquests moments, FEIQUE està presidida per l’industrial Fernando Iturrieta.