Directiva de restricció de substàncies perilloses en aparells de consum.

La UE va aprovar la directiva de Restricció de Substàncies Perilloses en aparells elèctrics i electrònics el febrer del 2003 i ha entrat en vigor a partir de l’1 de juliol del 2006. Una directiva no compta amb el rang de llei, tot i que és d’obligat compliment al si dels Estats membres.

RoHS restringeix l’ús de sis materials perillosos que es fan servir per fabricar diversos tipus d’equips elèctrics i electrònics; es complimenta amb la directiva de Deixalles d’Equips Elèctrics i Electrònics (WEEE), que estableix objectius de recol·lecció, reciclatge i recuperació de béns elèctrics.

La UE té l’objectiu de què ambdues normatives resolguin el problema de les deixalles electròniques tòxiques.

Tot i ésser sovint coneguda com la directiva “lliure de plom”, RoHS restringeix l’ús de sis substàncies: plom, mercuri, cadmi, crom VI, PBB i PBDE. Aquestes dues darreres són substàncies emprades en alguns plàstics.

RoHS estableix unes concentracions màximes de metalls pesats a cada component de qualsevol producte elèctric o electrònic que pretengui vendre’s a la UE (electrodomèstics grans, electrodomèstics petits, equips de telecomunicacions, aparells elèctrics de consum, aparells d’enllumenat, eines elèctriques i electròniques, joguines i màquines expenedores):

• Un 0,1% del pes del component per a plom, mercuri, crom VI, PBB i PBDE.   
• Un 0,01% pel cadmi.

La directiva europea aplica algunes excepcions. Es pot emprar un percentatge més elevat de plom quan es tracta de dispositius ceràmics, alguns aliatges específics i el vidre emprat per fabricar tubs de rajos catòdics (CRT), que a la seva vegada es fan servir per confeccionar monitors i televisors convencionals. El mercuri pot superar la quantitat establerta a certs tipus de llum.

Califòrnia ha adoptat una legislació que pren com a model l’europea RoHS, i entrarà en vigor el gener del 2007.

L’actual govern republicà de l’Estat es desmarca,d’aquesta manera, d’altres correligionaris d’EEUU, reticents a introduir qualsevol normativa que generi costos econòmics a la indústria.

Califòrnia s’ha assegurat, d’aquesta manera, que la seva important indústria de béns d’elevat valor tecnològic pugui continuar comercialitzant els seus productes sense problemes a la UE.