Moviment que s’oposa a l’estandardització del gust culinari i promou una filosofia del gust “sense preses”, capaç de combinar plaer amb coneixement.

Slow Food va sorgir a Itàlia per a combatre la cultura de l’estandardització culinària i la pèrdua de l’hàbit gastronòmic com a element de riquesa i cohesió cultural.

L’organització, fundada per Carlo Petrini el 1986, promou la conservació de les tradicions gastronòmiques locals i lluita contra la desaparició o abandonament de varietats vegetals, mètodes de cultiu i de cria d’animals. El símbol de Slow Food és el cargol, emblema de la lentitud.

L’organització Slow Food pretén, entre d’altres objectius:

• Atorgar dignitat cultural a l’acte de menjar i a l’alimentació.
• Potenciar els productes alimentaris i les modalitats de producció locals, en constituir béns culturals i, a la vegada, font de diversitat biològica.
• Promoure la gastronomia entre la ciutadania i, en particular, entre els joves.
• Recolzar la pràctica d’una qualitat de vida diferent, basada en el respecte al ritme i temps naturals.
• Crear bancs de llavors per a promoure les varietats de cultiu locals.
• Desenvolupar una “memòria gustativa” (mitjançant la iniciativa Ark of taste, o ventall del gust) per a cada regió, la qual permeti conservar menjars i sabors.
• Preservar i promoure la gastronomia local i tradicional.
• Organitzar el procés a petita escala de productes de ràpida caducitat.
• Educar sobre gastronomia.
• Informar els consumidors sobre els riscs del menjar ràpid, les grans explotacions agràries, els monocultius o la dependència de poques varietats vegetals.

Slow Food compta actualment amb més de 80.000 socis pertanyents a 100 països diferents, cada un dels quals compta amb les seves pròpies seus socials, denominades Condotte a Itàlia i Convivia a la resta del món. A Itàlia, Slow Food té 35.000 inscrits i 360 seus socials; a la resta del món, existeixen 450 Convivia.

Slow Food va establir els ciments necessaris pel naixement d’un moviment més ampli que engloba altres organitzacions, denominat Slow Movement, o Moviment Slow.

El periodista i escriptor canadenc Carl Honoré (col·laborador dels mitjans britànics The Guardian i The Economist), realitza una amena aproximació al Moviment Slow en In Praise of Slow: How a Worldwide Movement is Challenging the Cult of Speed (a Espanya: Elogio de la lentitud: Un movimiento mundial desafía el culto a la velocidad, RBA, 2005).

En In Praise of Slow, pot llegir-se: “la filosofia de la lentitud pot resumir-se en una paraula: equilibri. Les persones descobreixen energia i eficiència allà on potser menys les havien esperar: en el fet de fer les coses més a poc a poc.”