Catàleg publicat bianualment entre el 1968 i el 1972 -també ocasionalment de 1972 a 1998- amb caràcter independent i contracultural que pretenia oferir educació i accés, a través d’un llistat de recursos i eines, a una visió crítica i ecològica de la Terra i el futur de la humanitat.

La portada del número de la tardor de 1969 de The Whole Earth Catalog mostra una foto del planeta terra i la lluna vistes des de l’espai. Sota el propi títol del catàleg, es pot llegir una única línia de text, en minúscula: “access to tools” (accés a eines).

Aquesta portada sintetitza la filosofia del catàleg: un manual amb esperit casolà i independent que permetés a qualsevol individu interessat reduir el seu impacte mediambiental.

La Terra era, com mostrava la fotografia des de l’espai que la NASA havia cedit a Stewart Brand, impulsor del catàleg, un petit astre ple de vida entre un marasme de foscor inerta, una raresa que l’ésser humà tenia la responsabilitat de protegir.

“Stay hungry, stay foolish” (frase final de la contraportada de l’edició de 1974 del catàleg)

El Whole Earth Catalog, que va guanyar el guardó National Book Award el 1972 (l’únic cop que un catàleg ha guanyat aquest reconegut premi literari), es convertí en un èxit de vendes en cercles ecologistes i fou ràpidament associat al moviment contracultural amb epicentre a la Badia de San Francisco, Califòrnia.

La seva confecció i venda comercial estaven coordinades per un enèrgic grup de fundadors, amb Stewart Brand i la seva família al capdavant. Les primeres edicions del catàleg, publicades pel Portola Institute, dirigit per Richard Raymond, difongueren moltes de les idees associades en l’actualitat amb la contracultura i els moviments ecologistes dels 60 i 70.

Edicions posteriors i publicacions relacionades, també coordinades per Brand, tals com Whole Earth Review, han difós nombroses idees innovadores entre els 70 i 90 del segle passat.

Precursor d’Internet

Es pot comprendre el valor dels catàlegs de Whole Earth només tenint un context històric sense l’existència d’un mitjà descentralitzat i amb abast mundial com Internet; el Whole Earth Catalog constituïa un índex artesà i independent amb innovacions i visions alternatives de diferents disciplines, tant científiques com quotidianes, en un moment dominat encara pels mitjans de comunicació de masses.

Cap a finals dels anys 60, Brand, un jove biòleg educat a Stanford, epicentre del moviment contracultural nord-americà, creia necessari renovar la societat industrial nord-americana a partir de barems ecològicament i social justs (amb independència del que això signifiqués realment). D’aquí va néixer el primer número del catàleg, confeccionat amb eines de maquetació i impressió rudimentàries i amb l’ajut d’un grapat d’amics.

Brand havia explicat la idea a J. Baldwin, per a animar-lo en el disseny del catàleg, en aquests termes: “Stewart Brand va acudir a mi perquè havia escoltat que jo llegia catàlegs. Va dir, ‘Vull fer aquesta cosa anomenada Whole Earth Catalog perquè qualsevol habitant de la Terra pugui agafar un telèfon i esbrinar tota la informació sobre qualsevol cosa… Aquest és el meu objectiu.'”

Per a personatges influents en el canvi tecnològic que van suposar la informàtica personal i Internet, com ara el co-fundador d’Apple i actual conseller delegat de l’empresa, Steve Jobs, creuen que The Whole Earth Catalog és un precursor conceptual dels motors de recerca nascuts amb Internet.

Jobs: “Quan era jove, havia una increïble publicació anomenada The Whole Earth Catalog, que era una de les bíblies de la meva generació… Era com Google en versió paper, 35 anys abans que arribés Google: era idealista, replet d’eines ben dissenyades i grans nocions.”

Funció i propòsit

La primera pàgina del Whole Earth Catalog, de la tardor de 1969, sintetitzava la funció i el propòsit de la guia.

Del catàleg:

Funció

El Whole Earth Catalog funciona com una avaluació i dispositiu
d’accés. Amb aquest, l’usuari hauria de conèixer millor què mereix la
pena obtenir, així com on i com obtenir-lo.

Un ítem és llistat en el catàleg si és considerat:

• Útil com eina.
• Rellevant per a una educació independent.
• D’alta qualitat o baix preu.
• Fàcilment disponible a través de l’enviament per correu.

Els llistats del catàleg són revisats constantment d’acord amb
l’experiència i els suggeriments dels usuaris del catàleg i l’equip que
el confecciona.

Propòsit

Som com déus i també podem ser bons en això. Fins ara, el poder i la
glòria creats remotament -és a dir, a través del govern, les grans
empreses, l’educació formal, l’església- ha triomfat fins a tal punt
que els grans defectes oculten qualsevol benefici.

En resposta a aquest
dilema i a aquests guanys, un àmbit de poder íntim i personal s’està
desenvolupant -poder de l’individu per a dirigir la seva pròpia
educació, trobar la seva pròpia inspiració, modelar el seu propi
entorn, i compartir la seva aventura amb qualsevol que estigui
interessat. Les eines que ajuden en aquest procés són promogudes pel
Whole Earth Catalog.

Contingut

El catàleg es dividia en set seccions:

• Comprendre sistemes complets.
• Habitatge i ús de la terra.
• Indústria i artesania.
• Comunicacions.
• Comunitat.
• Nomadisme.
• Aprenentatge.

Cada secció incloïa les millors eines, llibres i documentació que els editors eren capaços de compilar i llistar, a més d’imatges, crítiques, usos, preus i proveïdors. El lector podia, en alguns casos, encarregar productes directament a través del catàleg.

El primer número del catàleg i els immediatament posteriors usaven una definició inclusiva d'”eines” (tools): el terme es podia referir a eines d’informació -llibres, mapes, publicacions professionals, cursets, classes, i similars-; i a eines especialitzades, tals com materials de jardineria, fusteria, ofici de paleta, equips de soldadura, serres de cadena, materials de fibra de vidre, tendes de campanya, sabates, rodes de terrisser… Fins i tot sintetitzadors i ordinadors personals en un moment primigeni per a la informàtica personal.

La publicació del catàleg es va portar a terme en un context d’experimentació social, ruptura de convencions i actitud independent associades a la contracultura, i apel·lava tant a la intel·lectualitat d’aquest moviment social com al seu costat més creatiu, artesanal i pragmàtic: no només teoria, sinó treball pràctic.