El gener segueix sent un mes complicat per a les economies domèstiques i, tot esperant que es noti la baixada de l’Euribor (de moment, els bancs no han aplicat la revisió a la baixa), la necessitat de pagar les lletres i obligacions ens situa a l’altura de Plácido, encarnat per Cassen en la pel·lícula homònima de Luis García Berlanga (rodada a Manresa), qui pateix una odissea per pagar a temps la lletra del seu carro motoritzat i evitar, d’aquesta manera, el seu embargament.

No és aquest un article que pretengui destacar les virtuts de la compra compulsiva. Tot el contrari. Té una vocació de lectura lleugera, poc rica en greix, que serveixi com a entrant.

Donada la situació econòmica arreu del món, les agències de mesurament tenen treball extra durant aquestes festes: confirmar si, com s’espera, disminueixen les compres respecte a anys anteriors.

Als Estats Units, per exemple, els últims cinc anys han mostrat una tendència ascendent en les compres nadalenques a través d’Internet (veure gràfic de comScore publicat per TechCrunch).

El 2008, aquesta tendència es trenca, fins i tot en la compra de productes tecnològics a la Xarxa. Un 47% dels americans enquestats per comScore ha assegurat que preveu comprar menys regals, mentre un 46% indica que seguirà comprant presents, encara que més barats.

Malgrat el descens en el volum de vendes del comerç electrònic, un 39% dels enquestats seguirà fent servir aquest mitjà per aprofitar promocions (com l’enviament gratuït, el que evita despeses de desplaçament), mentre un 37% dedicarà més temps buscant ofertes a Internet.

¿Simplicitat voluntària o forçosa?

La simplicitat voluntària té més sentit que mai en una conjuntura de profunda crisi econòmica i augment estrepitós de l’atur (les dades a Espanya són especialment preocupants).

Considera no comprar res material, inservible i contaminant. Brossa en potència. I aquesta decisió no té per què veure’s com una limitació de la nostra economia, sinó com una idea reflexionada de la qual hom pot treure avantatge. Els nostres regals poden sortir reforçats, ja que la imaginació, l’enginy i la nostra personalitat estaran més presents en els presents nadalencs que en altres ocasions.

Greenpeace Canadà considera que aquest és el millor consell de compra que pot oferir el 2008, donada la situació econòmica i la conscienciació ciutadana cap a la sostenibilitat: no comprar res.

Així mateix, l’oficina canadenca de l’organització recorda als qui decideixin, malgrat la crisi, comprar regals materials, que reflexionin sobre on i com en van ser fabricats, qui els van fer i sota quines condicions, quins materials foren emprats, com han estat empaquetats, què passa quan la vida útil del producte s’acaba, i què sabem sobre les companyies que fabriquen els productes adquirits.

Es tracta de preguntes difícils de respondre, encara que hi ha per on començar:

• Fixar-se en certificacions reconegudes. Si és possible, investigar sobre elles prèviament a través d’Internet.
• Quan s’adquireixen productes informàtics, electrònics i electrodomèstics per a la llar, és crucial informar-se sobre l’etiquetatge energètic de l’aparell i els productes amb quà ha estat elaborat.
• Comprar directament dels productors, ja es tracti d’artesans locals, camperols i altres productors especialitzats qui poden explicar sense intermediaris com fou confeccionat el producte i quins materials s’hi van utilitzar. També és més senzill certificar les condicions laborals en què el producte va ser produït.
• No és només el que es compra, sinó com es compra. Agafar el cotxe en lloc del transport públic i optar per productes manufacturats en altres països són dues decisions que augmenten la nostra petjada ecològica. Anar a comprar en transport públic, caminant o amb bicicleta és sovint possible. Acceptem bosses de plàstic i embolcalls aparatosos que s’uneixen als embolcalls del propi producte? Un pot anar a la botiga amb bosses de plàstic reciclades o optar, si és necessari, per un carret per tal de facilitar el desplaçament. Els productes que adquirim també inclouran informació sobre el seu empaquetat (si aquest és reciclat i reciclable, etcètera).
• No dubtar ni un moment en exigir que el producte que comprem no només estigui en bones condicions i tingui un preu raonable, sinó conèixer on ha estat produït o quina és la política logística de l’empresa, per exemple. Potser siguis dels primers a preguntar d’aquesta manera en uns grans magatzems o en la botiga de la cantonada, però els estudis demostren que els fabricants i les botigues responen a la pressió dels consumidors.

A consumir

No existeix, que sapiguem, una cançó que imiti A galopar de Rafael Alberti cantat Paco Ibáñez, que canviï el potent “a galopar” per un més contemporani “a consumir”. Diria “A consumir / a consumir / hasta enterrarlos [els productes innecessaris] en el mar [a l’illa de plàstic del Pacífic, per exemple?]”. O quelcom semblant. Disculpes al difunt Alberti per la infame adaptació dels seus versos.

Durant la nostra entrevista a San Francisco amb Gary Gardner, director de recerca de Worldwatch Institute (organització fundada per Lester R. Brown i responsable de l’anuari The State of the World), escoltem les seves argumentacions sobre les conseqüències del consum desmesurat.

Comprem més i no som per això més feliços, expliquen els estudis esmentats per Gary Gardner. The Economist cita un estudi del britànic Richard Layard, que constata que, almenys en els seus subjectes d’investigació, les relacions familiars, el treball i la salut importen molt més per a la nostra sensació de prosperitat personal -o felicitat- que els nostres ingressos. Enquestes de Gallup (World Poll), Pew Research Center (Global Attitudes Survey) i la Universitat de Michigan (World Values Survey), presenten resultats similars.

El món gasta anualment 18.000 milions de dòlars en cosmètica, mentre que n’hi hauria prou amb 10.000 milions anuals per proporcionar aigua potable a tota la població mundial.

Sense voluntat de caure en el sensacionalisme, la vessant més irracional de les compres nadalenques es va poder observar fa uns dies a les portes d’una botiga de la cadena de distribució nord-americana Wal-Mart a Long Island, Nova York.

Un treballador de la cadena, qui esperava a que s’obrissin les portes de l’establiment al matí de “Divendres Negre” (tradicional inici de la campanya comercial nadalenca), morí aixafat per la multitud. Malgrat els intents de l’equip de seguretat de l’establiment, l’allau humana tenia tanta força que res van poder fer.

A comprar, de totes maneres

Malgrat la tendència a la baixa, les compres no desapareixeran amb la crisi. 

L’organització independent Conference Board calcula que els consumidors nord-americans Gastaran aquestes festes 418 dòlars en regals de mitjana, en comparació amb els 471 dòlars de l’any passat. Malgrat que els espanyols gasten menys diners de mitjana per al Nadal de 2008, la consultora Deloitte situa la despesa mitjana en 910 euros per persona (951 euros el 2007). Espanya és, a més, el tercer país europeu que gasta més per persona en les festes nadalenques, només per darrere d’Irlanda (1.305 euros per persona) i el Regne Unit (930 euros).

Els qui encara relacionen Nadal amb compra impulsiva i despeses superficials, trobaran a Internet i a la premsa tradicional alguna llista amb consells, elaborats a partir de l’esforç comercial que cada marca realitzi com anunciant. És difícil criticar durament un producte, o deixar fora d’un article o publicació, si el fabricant s’anuncia en el lloc o les pàgines del medi. Sovint, la bona tasca dels departaments de comunicació de les marques, que envien a periodistes i editors el treball pràcticament fet (text, imatges i en ocasions titulars, tot ben mastegat), també condiciona aquesta informació.

Si estem decidits a comprar una cosa, és possible seguir els consells que oferia Seth Godin (creador dels conceptes màrqueting de permís i màrqueting viral) per al Divendres Negre, el quart divendres del mes de novembre, dia que inaugura les compres nadalenques als Estats Units.

Per Godin, “les decisions que facis amb els diners que has guanyat amb gran esforç tindran més impacte que mai abans. De manera que posa els diners on siguin els teus valors”.

Algunes idees per a considerar, segons l’especialista en màrqueting:

• Comprar objectes fets a mà per la gent que ens agradi.
• No comprar targetes de regal. És mandrós i una mica idiota.
• No comprar de les grans marques o als grans establiments als quals no els importem o que actuen de maneres que no compartim. Hi ha moltes alternatives interessants en gairebé cada categoria.
• Quan dubtis, compra articles digitals. Encara millor, fes una donació i fes feliç a molta gent.
• Sovint, quan hom compra per Internet, hi ha maneres d’adquirir articles que donen una fracció del seu preu a organitzacions filantròpiques.

Però el nostre consell preferit dels oferts per Seth Godin per aquestes festes és el menys costós: “les abraçades són un substitut molt infravalorat”.

També Treehugger elabora, un any més, la seva guia de compres nadalenques edició 2008, amb una aproximació al consumisme d’aquestes festes menys crític que el de Seth Godin.

Nosaltres apuntem altres consells, només orientatius. Com les protestes organitzades tradicionalment als Estats Units contra la “celebració” de Divendres Negre, agrupades al voltant del Dia de No Comprar Res, farien d’aquest article quelcom diferent a una guia de compres nadalenques, ens centrem en suggerir algunes indicacions de compra.

Simplement, el rebuig al consumisme més desmesurat té arrels més profundes que no hi caben en aquest article.

¿Consells per als qui estiguin decidits a comprar?

1. No comprar res.

Donada la crisi, no comprar res i proposar millorar algun aspecte de la nostra quotidianitat és un bon regal que podem fer-nos a nosaltres mateixos. Una bona manera de començar 2009.

Kirsten Dirksen explica en un reportatge com és possible estalviar sense renunciar a res.

2. Per als qui poden dedicar temps a unes festivitats plenes de compromisos: crea allò que regalis.

Estem més a prop del que pensem de lloables tasques d’artesania. 

Pots treballar -o decorar- l’argila, el cuir, la ceràmica, materials per cistelles, la fusta, l’espart, etc.?

No hi ha problema, si no pots convèncer a ningú. Hi ha altres productes artesans igualment nobles. I estarien fets per tu.

• Hi ha mètodes assequibles per elaborar sabó. Si volem que el nostre sabó sigui únic i sofisticat, podem recollir plantes aromàtiques a la zona silvestre més propera a casa nostra, o optar per productes alimentaris tan al nostre abast com l’oli d’oliva verge o els cítrics.
• Pa i rebosteria tradicional. No cal imitar David Nelson i Gudrun Margret, que realitzen un pa artesà i rebosteria amb farines tan antigues com l’espelta i llevat que deixen reposar durant hores (veure vídeo sobre la nostra visita al seu establiment del Raval barceloní). A Catalunya i Espanya, per exemple, pràcticament tothom té la sort de tenir familiars que coneixen receptes per elaborar productes de rebosteria tradicional. Hem d’aprofitar més l’avantatge que ens ofereix el nostre pòsit cultural, que de vegades sembla pesar només pel costat negatiu.
• Dissenyar i fabricar les joguines que regalem als nostres éssers estimats? Per què no. Internet és l’indret ideal per trobar abundant informació de referència. Cal estar preparat, això sí, per llegir força informació en anglès. YouTube és també una font d’informació abundant sobre pràcticament qualsevol temàtica.

3. Informàtica.

• Evitar els perifèrics relacionats amb l’ofimàtica; al cap i a la fi, per a què necessitem una impressora? Les cases i oficines sense paper es popularitzen, com explica The New York Times. Hi ha quadres amb imatges electròniques que no requereixen fotografies i, si es compta amb una família relativament informatitzada, no hi ha res més còmode i pràctic que publicar les nostres fotografies en algun servei d’Internet (Flickr, Picasa, Fotolog) i, a continuació, compartir el seu accés per correu electrònic amb els nostres amics i familiars. D’aquesta manera, només accedirà a les imatges qui ho desitgi. No cal imprimir ni revelar les imatges. Amb la còpia electrònica sempre existeix, a més, l’opció d’encarregar còpies en gran format per enquadrar a uns preus molt raonables. Ampliar informació amb les entrades de blog Reflexions des de El Prado: impressores i calculadora de sostenibilitat de Xerox i Sobre imprimir correus electrònics i altres documents.
• Els qui utilitzen l’ordinador per a connectar-se a Internet i utilitzar conegudes aplicacions en línia per al correu, productivitat, gestió de fotografies i música, etcètera, una nova generació d’ordinadors amb una mida reduïda i unes prestacions limitades, així com a sistema operatiu Linux, rebaixarà el pes de la nostra cartera i ens mantindrà a prop de les nostres tasques en qualsevol lloc. Es tracta del nou segment dels Netbook. Parlem sobre la conveniència d’utilitzar equips amb prestacions raonables, baix preu i sistema operatiu Linux en els reportatges PC i Mac Vs. cloud computing i Linux: Ubuntu i altres opcions, així com en l’entrada de blog RSS, XO, Linutop, GPC, Aleutia i les compres nadalenques.
• Un portàtil per a tot: mentre venem o donem el nostre vell ordinador, podem invertir els diners necessaris després de festes per comprar un portàtil prou versàtil, còmode, econòmic i sostenible com per estar amb ell durant els propers anys. Nombroses variants gratuïtes del sistema operatiu Linux, com Ubuntu, tenen la robustesa i senzillesa necessàries com per a ser usades sense problemes per qualsevol usuari, independentment del seu nivell informàtic. Són sistemes operatius gratuïts, capaços de treure el màxim partit al rendiment de fàbrica de l’ordinador, estables i capaços de consumir menys energia.
• Programa G1G1 d’OLPC: el programa per portar ordinadors portàtils econòmics als nens dels països pobres emprès per l’organització One Laptop Per Child, dirigida per Nicholas Negroponte, va llançar a finals de 2007 la primera versió comercial del seu portàtil per a nens amb una excel·lent adaptació de Linux, el XO-1. Durant el Nadal passat, americans i canadencs varen poder acollir-se al programa de promoció nadalenca G1G1 (“Give One Get One”, o regala un i aconsegueix un a canvi), que consistia a comprar dos XO-1, un dels quals era enviat per OLPC al comprador, mentre l’altre es destinava a nens dels països més pobres (llegir entrada de blog Per què els nens haurien de tenir un XO a l’escola). També hi ha l’opció d’oferir diversos ordinadors. Per nadal de 2008, Amazon col·labora amb OLPC i ofereix una pàgina dedicada des de la que qualsevol ciutadà del món pot donar un o diversos ordinadors i, a canvi, rebre’n un a casa seva.

4. Electrònica útil.

• Robots de codi obert per interessats de l’electrònica. Existeixen components de maquinari per elaborar tot tipus de dispositius que qualsevol (qui tingui el coneixement) pot emprar, tant per confeccionar dispositius per al seu propi ús (o per regalar) com fins i tot per fabricar algun aparell o robot que després sigui comercialitzat. Es tracta de projectes de codi obert (un llistat amb els 60 projectes més interessants de 2008, recopilat pel portal especialitzat Make), que qualsevol pot utilitzar, modificar i utilitzar per fabricar productes (comercials o no) sense necessitat de pagar regalies.
• Aparells per estalviar electricitat. No hi ha un producte electrònic més adequat per adquirir si volem estalviar electricitat i disminuir la nostra petjada ecològica que els comptadors de nova generació. Parlem dels models més interessants (entre ells, el Wattson de DIY Kyoto) a Aparells per estalviar electricitat.
• Si volem regalar -o regalar-nos-, una ràdio o aparell similar, sempre podem seguir els preceptes de Seth Godin: comprar un producte de qualitat d’alguna marca que admirem, en comptes de comprar quelcom sospitosament barat i de qualitat dubtosa que aviat es convertirà en un trasto més de les nostres golfes.
• Ha arribat el moment del llibre electrònic? Ara és possible anar de viatge amb 50 llibres a la bossa de mà que ocupin menys que un sol llibre. Malgrat que l’Amazon Kindle (el dispositiu s’ha fet popular en poder descarregar llibres immediatament sense necessitat d’ordinador, a través d’una connexió a xarxes mòbils) encara no està disponible a Europa, hi existeixen alternatives igualment interessants. Els llibres electrònics o e-books, s’estan convertint en una nova família de dispositius. Prometen lectura còmoda i, sobretot, lleugera. Per triomfar i esdevenir un producte de masses, però, tindran primer que derrotar un dels objectes de transmissió del coneixement millor dissenyats de la història: el llibre. Entre els diferents models, a més de l’esmentat Kindle d’Amazon, es comercialitzen els següents aparells: Cybook, Sony Reader, iLiad, HanLin, Hanlin-V3, STAReBOOK i FLEPia. Els principals enemics comercials de l’e-book, a més del propi llibre tradicional (un rival amb prou força i entitat)? Els telèfons intel·ligents incorporen cada vegada més aplicacions i capacitat que fa possible la lectura de llibres.

5. Telefonia mòbil.

Tenim els nostres dubtes sobre l’existència d’un telèfon que es pugui denominar “ecològic” (veure Sense notícies del telèfon ecològic), encara que ens agraden algunes idees que es desenvolupen en laboratoris en aquests moments.

• Si ens movem pel que diu la darrera edició de Guide to Greener Electronics de Greenpeace, aleshores els mòbils més interessants són els de les firmes Nokia, Samsung, Toshiba i Sony Ericsson, degut a la suposada major sostenibilitat dels seus productes, d’acord amb l’estudi de l’organització ecologista, ja en la seva desena edició.
• Apple apareix en el grup de cua de la guia per a una electrònica més verda de Greenpeace. Malgrat això, la firma està duent a terme esforços en diferents camps (eliminant materials perillosos de les seves pantalles i circuiteria i millorant la seva política de reciclatge, per exemple). No obstant això, l’iPhone pot constituir una manera convergent de comprendre el treball i l’oci digital; en ser diversos dispositius en un (un potent ordinador de mà amb accés a Internet, correu electrònic i aplicacions; un telèfon; i un reproductor multimèdia), comprar un iPhone, o un telèfon similar d’altres firmes, pot constituir una acció de frugalitat. En lloc de comprar 3 dispositius diferents per a Internet i correu, trucades i oci multimèdia, optar per només un, i tan ben resolt com l’aparell d’Apple, és un acte difícilment reprotxable. Gràcies a la seva botiga d’aplicacions, un iPhone pot esdevenir:
  – Localitzador de combustible barat.
  – Monitor d’excursions, exercicis de meditació, viatges, etc.
  – Llibre electrònic (així no és necessari comprar un altre dispositiu més). Destaquen especialment dues aplicacions: Stanza, que permet emmagatzemar i llegir milers de llibres clàssics de totes les èpoques i diversos idiomes (inclòs el castellà); i Shakespeare, programa que inclou l’obra completa del llegendari dramaturg (en anglès en l’original).
• Els dispositius amb sistema operatiu Android, plataforma de codi obert desenvolupada per Google a partir de Linux, tenen la mateixa versatilitat i utilitat potencial que l’iPhone. Altres fabricants s’esforcen per aconseguir superar els fins ara dos millors sistemes operatius desenvolupats per a mòbils: Mac OS X i Android.

6. Roba.

Hi ha diverses maneres de treure partit al nostre armari que no tenen cap cost. Redissenyar roba pot constituir un repte creatiu que a més d’un faria replantejar la seva carrera professional. Per conèixer les possibilitats que ofereix el disseny artesà i menys comercial, recomanem fer una ullada a la nostra conversa amb el modista barceloní Óscar H. Grand, així com els reportatges El rober orgànic, Guia de moda I: Slow Fashion, Guia de moda II: eco-teixits i Guia de moda III: roba redissenyada.

Molts dels dissenyadors més aplaudits, així com distingides personalitats mundials, han destacat per una elegància que partia de la frugalitat i un vestuari tan limitat com ben dissenyat i complementat. El propi Barack Obama, destacat com una de les personalitats més elegants dels darrers temps, ha declarat públicament que rarament compra roba nova i, quan un conjunt envelleix, no li importa cosir-lo. Fet que no impedeix a la revista Esquire declarar que els seus vestits apareixen davant l’opinió pública com “finament tallats“.

No cal tenir escrúpols per:

• Canviar roba amb amics.
• Donar roba.
• Dissenyar i confeccionar roba.
• Els qui s’atreveixin amb el punt i les puntes: per què no regalar un jersei, gorra, bufanda o jaqueta de llana? Uns guants?
• Qualsevol material serveix per elaborar bosses, motxilles, portadocuments i moneders d’allò més original. Si assoleixes un disseny especialment interessant, per què no et planteges comecialitzar-lo?

7. Aliments.

Els aliments representen bona part de les despeses nadalenques de les famílies. Independentment de la despesa en regals, les reunions familiars segueixen sent el plat fort d’aquest període de l’any. Bé, hi ha maneres de preparar exquisits menjars amb pocs diners i un respecte escrupolós per la salut dels nostres éssers estimats i el medi ambient.

• És possible comprar aliments locals i poc relacionats amb el típic augment de preus nadalenc.
• Si visitem amb antelació a familiars o amics qui conserven llaços amb el camp (i s’atreveixen a elaborar olives de taula, figues seques i altres fruits indicats per a aquestes festes, codony, mel, melmelades, farines i altres productes, formatges, embotits, fruita deshidratada, licors, bolets), no perdem l’oportunitat de demanar-los amablement una mica. 🙂
• Desempolsar llibres de receptes, demanar consell i ajut a mares, pares o avis, cercar a Internet algun plat interessant. Per què no donar una alegria a la nostra mare o àvia -hi ha qui s’atreveix amb la sogra- amb una tarda de cuina?
• Si és possible, criar, conrear, recol·lectar en el camp, rebre d’un amic o comprar a baix preu els aliments que destinem per als dies més especials. Per a més informació sobre horts urbans (poden funcionar com regals potencials), visitar el vídeo Un hort a la terrassa i el reportatge Tendències: un hort al balcó.

Més consells culinaris per aquestes festes de Greenpeace Canadà, quan comprem a la botiga:

• Evitar els productes que durant aquestes festes augmenten el seu preu de manera ridícula. És necessari menjar marisc congelat i de mala qualitat al Nadal? Hi ha algun mandat de l’ONU sobre això últim?
• Evitar productes que comptin amb ingredients modificats genèticament.
• Escollir, quan sigui possible: productes sense pesticides, locals, de comerç just. Fes un cop d’ull als nostres reportatge sobre productes locals i d’horta: On comprar aliments locals, Saps allò que menges? i Menjar: contar els km per mos.

8. Decoració festiva.

Siguem una mica imaginatius. Preguntem a la nostra gent gran. No cal sortir a cercar molsa, ja que probablement hi haurà desaparegut definitivament on sovint la trobaves quan eres petit, sobretot si vius a prop d’una gran ciutat.

• No caure en l’error de l’Ajuntament de Barcelona. Un arbre decoratiu no és sostenible simplement per no ser un arbre.
• Ser original, al cap i a la fi. Els més petits t’ho agrairan.

9. Seguint l’estela dels “regals útils”.

• Confecciona un joc de taula amb les teves pròpies mans: escacs, Risk, trencaclosques, un joc inventat. T’atreveixes a organitzar una gimcana? En cas negatiu, pots convèncer algú amb sobrada experiència en aquestes empreses per a què organitzi una?
• Dissenya, crea una cosa personal que sigui útil. Planifica un hort, una bossa del pa, una cistella per anar a comprar.

10. Un regal a través del correu electrònic.

• Galeria de fotos, presentació multimèdia, un elaborat text (pot tenir el mateix efecte que una carta, sí).

11. Comprar quelcom d’una marca que respectem, o algun objecte durador.

I no parlem d’un diamant de sang (de fet, esperem una nova era d’orgull africà). Més aviat tot el contrari.

• En comptes de regalar una cosa anodina als nostres fills, aprofitar el mal moment de les bosses per comprar un petit paquet d’accions de companyies ètiques. Visitar la nostra Guia de la inversió ètica 2008.
• Invertir per a tota la família: panells solars, un petit generador d’energia eòlica, un llibre especialitzat o similar. El nostre reportatge Autogestió energètica aprofundeix en la temàtica.
• Una bona bicicleta (per què no adquirida de segona mà a través d’un servei de classificats d’Internet?) és un dels regals amb més possibilitats de canviar positivament la futura quotidianitat de la persona a qui vagi dirigit aquest brillant vehicle. Accedir a reportatge Bicicletes per usar diàriament.
• Comprar un abonament per utilitzar la bicicleta pública, si existeix un servei semblant a la nostra localitat? A Barcelona, per exemple, qualsevol ciutadà es pot subscriure a la recomanable xarxa de bicicletes públiques Bicing. Per a més informació, visitar Bici pública: individual i col·lectiva i vídeo Bicing Barcelona: èxit del lloguer públic de bicicletes.

12. Regalar una experiència.

• Instantània: recordem el consell de l’abraçada de Seth Godin. També hi ha d’altres estadis d’afecte igualment recomanables.
• Curta: un bon vi, un bon restaurant, un cap de setmana en algun lloc especial (Paradors a Espanya, Pousadas a Portugal), una escapada inesperada -i econòmica- a algun lloc que ens inspiri (Marraketch?).
• Duradora: formació, idiomes, classes de dansa, música, proposar “comprar temps” per poder dedicar més temps a allò que volem.

13. Regalar un millor futur per als nostres éssers estimats i per a la gent qui no coneixem.

• Fomentar la lectura, l’esport, els valors que enforteixen entre els nostres éssers estimats.
• Ajudar econòmicament a una persona, família o comunitat en un altre lloc del món més necessitat. Recordar, però, que hem de confiar únicament en organitzacions que ofereixin totes les garanties de transparència. Visitar article sobre la crisi de credibilitat de les ONG: Ascens i caiguda de la imatge de les ONG.

14. Regalar temps.

• Anar lent és la nova rapidesa.

15. Visitar als nostres majors, siguin on siguin.

Si tenim la sort de comptar amb una àmplia i geogràficament disseminada família, superar la fredor que creen el temps i la distància.

Extra

Perseguir objectius personals i professionals. Complir objectius. Canviar, si cal. No comprar per amagar mancances.